Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Discriminació Social: la discriminació és un fenomen inacceptable per a qualsevol mentalitat igualitària. Discriminar socialment una persona o un grup és disminuir-ne o negar-ne les oportunitats. La discriminació social assigna als individus oportunitats segons si són posseïdors o no d’alguns atributs.

Dos tipus de discriminació:

• De manera declarada: que es reconeix públicament.
• De manera encoberta: no es reconeix actualment de manera solapada.

La discriminació sol afectar els col·lectius que presenten algun tret distintiu fàcilment detectable pels altres, que serveix de base per a rebutjar-los. Pot ser degut a causes de caràcter físic o cultural.

La discriminació atempta contra la igualtat i la dignitat de la persona, i per tant,...

La guerra va posar fi a l'estabilitat financera, x a finançar les despeses d guerra va empobrir les arques dels estats, que van quedar endeutats. L'emissió d paper moneda va provocar una forta inflació. La eco europea va haver d'afrontar la devolució dels préstecs de guerra i Alemanya, al pagament de les indemnitzacions a la Gran Bretanya i a França. El problema del deute va ser motiu d disputa permanent entre països al llarg del 1920.

Les reparacions de guerra:

Les condicions imposades a Alemanya van condicionar en gran mesura la recuperació d la seua eco. El problema + gran es va derivar de l'exigència d'indemnitzacions quantioses q havien de pagar als vencedors aleshores França va ocupar el Ruhr x assegurar-se el cobrament d'allò...

Els principals acords polítics recollits a la Constitució de 1978

La Constitució de 1978 fou fruit del consens, paraula que havia de presidir les qüestions fonamentals dels primers anys de la vida democràtica: l'esquerra renunciava a la forma republicana de l'Estat, la dreta admetia el ple joc democràtic i l'existència d'autonomies, els nacionalistes catalans acceptaven el terme de nació espanyola a canvi que se'ls reconegués el de nacionalitat per a Catalunya, etc. El PNB no va acceptar la Constitució i va proposar l'abstenció en el referèndum, tot i que després l'acatà públicament com a fet democràtic. Per la seva banda, l'esquerra abertzale en propugnà el vot negatiu.

La Constitució de 1978 té tres parts:

• En la primera, dita

Responsabilitat Patrimonial de l'Estat

Els danys causats per error judicial donaran dret a un rescabalament a càrrec de l'Estat de conformitat amb la llei. A continuació, es detallen els aspectes fonamentals d'aquesta responsabilitat:

• S'ha d'haver produït un dany efectiu, econòmicament avaluable i individualitzat.
• L'Estat no respon en els supòsits de força major.
• Es tracta d'una responsabilitat directa.
• Cobreix els danys atribuïts als jutges, magistrats, etc.
• Casos de responsabilitat patrimonial:
  • Error judicial (de fet o de dret), que ha de ser declarat per sentència.
  • Funcionament anormal de l'Administració de Justícia, que ha de ser declarat pel Ministeri de Justícia.
  • Presó provisional seguida d'absolució.
  • Danys produïts per culpa greu

Conceptes Clau de Dret Administratiu

Tipus d'Administrats: Relació amb l'Administració

• Administrat Simple

  És el que manté una relació general amb l’Administració i és tractat per les normes de manera objectiva i impersonal. Per exemple, un visitant d’un parc públic.

• Administrat Qualificat

  És el que manté una relació especial amb l’Administració, perquè hi treballa o en forma part. Per exemple, els funcionaris.

Drets dels Ciutadans davant l'Administració

• Rebre tracte respectuós.
• Utilitzar les llengües oficials.
• Identificar autoritats i personal.
• Obtenir una còpia segellada de la documentació lliurada.
• Exigir responsabilitats.
• Obtenir informació i orientació.
• Formular al·legacions i aportar documents.
• Conèixer l’estat de la tramitació.

La Constitució Espanyola de 1978

La Constitució de 1978 és la norma més important de tot l’Ordenament Jurídic espanyol. Va ser aprovada per les Corts Generals i ratificada mitjançant referèndum pel poble espanyol el 6 de desembre de 1978.

Característiques de la Constitució

• És la norma suprema de l’Ordenament Jurídic: tota la resta de normes hi estan supeditades i si una altra norma contradiu la Constitució, serà declarada inconstitucional i anul·lada.
• És extensa: consta de 169 articles dividits en un Títol Preliminar i deu títols numerats.
• És una norma rígida: és molt difícil modificar-ne el contingut.
• El control de l’adequació a la Constitució de tota la normativa la duu a terme un òrgan especial (el Tribunal Constitucional)

Comitè Econòmic i Social Europeu

El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), presidit per Georgios Dassis, representa els sectors econòmics i socials de la UE. La seva funció és participar en les polítiques de la Unió, amb independència política. Assessora les institucions de la UE, anima la societat a intervenir en les normes de la UE i fomenta el paper de la societat civil en els països de la UE.

Comitè de les Regions

El Comitè de les Regions (CDR), presidit per Markku Markkula, exposa els punts de vista regionals i locals sobre la legislació de la UE en assumptes fonamentals, mitjançant l'emissió de dictàmens. Les institucions de la UE l'han de consultar per a la presa de decisions amb repercussió regional o local.

Banc Europeu

La Constitució Espanyola de 1978

La Constitució Espanyola és la llei fonamental i norma jurídica superior a Espanya. És la font del dret i totes les altres lleis que s'aprovin s'hi han d'adaptar.

Va ser aprovada per les Corts Generals el 31 d'octubre de 1978, ratificada pel poble el 6 de desembre i sancionada pel rei el 27 de desembre del mateix any.

Consideracions Generals

• Se situa al capdamunt de l'ordenament jurídic. Les lleis han de ser fidels a la Constitució; si no, no tenen validesa i són anticonstitucionals.
• Estableix criteris i principis fonamentals.

Principis Clau

• Principi de Legalitat: Queda exclosa la possibilitat de crear lleis fora dels límits de la Constitució. Reconeix la supremacia de la llei.
• Principi de Jerarquia Normativa:

Ens Territorials: Característiques

• Disposar d'un territori.
• Exercir competències en tot el territori, afectant la població.
• Vocació d'exercir competències generals i atendre problemes de la població.

Tots els ens públics tenen capacitat per intervenir en el tràfic jurídic.

La capacitat jurídica dels ens territorials es regeix pel principi de generalitat, i la dels ens instrumentals, per l'especialitat, amb límits legals i de competències.

Hi ha tres nivells administratius: Estatal, Autonòmica i Local, amb personalitat jurídica pròpia.

Administració General de l'Estat

1. 1. Administració General de l'Estat: Personalitat jurídica independent, sota el Govern. Organització central i perifèrica.

      Administració Central

1. Govern (Art. 97 CE): Dirigeix

Lleis en Sentit Estricte (Parlament)

• La Constitució: La llei de les lleis, la norma suprema. La resta de normes jurídiques han de respectar el seu contingut.
• Lleis Orgàniques: Lleis relatives al desenvolupament dels drets fonamentals, llibertats públiques, les que aproven els Estatuts d'Autonomia (EEAA), el règim electoral i les previstes en la Constitució. S'han d'aprovar per majoria absoluta.
• Lleis Ordinàries: Regulen matèries no reservades a les lleis orgàniques. S'aproven per majoria simple.

Normes amb Rang de Llei (Govern)

• Reials Decrets Legislatius: Dictats pel Govern per delegació del Parlament. N'hi ha de dos tipus:
  • Textos Articulats: Desenvolupen una llei de bases.
  • Textos Refosos: Recopilen normes disperses sobre una matèria.
• Reials