Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

El Contracte de Compraventa

Definició

Un contracte és una declaració de voluntats mitjançant el qual dues o més persones físiques o jurídiques estableixen les condicions a complir per cada una d'aquestes durant el període de vigència del mateix.

El contracte de compraventa és una modalitat de contracte pel qual una part entrega una cosa determinada i l'altra entrega el preu que convé. Hi ha dos tipus de contracte de compraventa:

• El de compraventa civil, regulat pel Codi Civil.
• El de compraventa mercantil, regulat pel Codi de Comerç.

El Contracte de Compraventa Mercantil

El contracte de compraventa mercantil és el contracte que defineix el Codi de Comerç com la compraventa de béns mobles per a revendre'ls, bé en la seva mateixa forma...

Concepte de Drets Reals

Els drets reals són drets patrimonials que poden ser avaluats econòmicament; tenen un valor econòmic.

Són drets que atribueixen al titular del dret real un poder d'immediata dominació sobre una cosa que tothom ha de respectar.

Sempre s'exercita sobre una cosa.

Drets Reals vs. Drets Obligacionals

Accions in rem / in personam: Distinció entre drets reals i obligacions.

Drets reals: Accions de caràcter real; de dret real. El titular exercitarà l'acció contra qualsevol persona. Contra la persona que té la cosa.

Drets in personam: L'acció sempre es dirigeix contra la persona del deutor i l'exercici de l'acció és del creditor contra el deutor. Contra la cosa. És un dret d'obligació.

Dret obligacional: Suposa que una...

Usucapió

Usucapió: Que una persona no propietària quiritària esdevingui propietària quiritària.

Coses que no poden ser usucapides

• Les coses furtades (res furtivae). Tot i que es va introduir a les XII Taules, amb la Lex Atinia al S. II aC tornen al propietari, no hi ha usucapió.
• Les coses sostretes amb violència.
• Les coses que estan fora del comerç.
• Les res mancipi sense la auctoritas del tutor de la dona.

Res Habili

Les coses que sí que poden ser usucapides s'anomenen Res Habili.

Requisits de la Usucapió

Tempus

Temps per adquirir la possessió: un any per a les coses mobles i dos anys per a les coses immobles.

La possessió ha de ser continuada. Si hi ha una interrupció, haurà de començar de nou.

La mort d'una persona no interromp la usucapió,...

Concepte i Classificació de les Obligacions

Drets de Crèdit

Són les facultats que té una persona (creditor) per exigir a una altra persona (deutor) que actuï en un determinat sentit.

L'Obligació

És la relació jurídica mitjançant la qual una persona, anomenada deutor, està subjecta a realitzar una determinada prestació que una altra persona, anomenada creditor, té dret a exigir-li.

Elements de l'Obligació

• Elements reals: Contingut de l'obligació, matèria o comportament sobre el qual recau l'obligació.
• Elements personals: Deutor i creditor.
• Elements de la relació: Vincle entre els subjectes:
  • Dèbit: És el deure que té el deutor de realitzar la prestació.
  • Responsabilitat: Davant d'un compliment no voluntari per part del deutor, aquest

Els Diputats i Senadors: Prerrogatives i Funcions

Els diputats i senadors disposen de dues prerrogatives fonamentals:

• Inviolabilitat: És el dret pel qual no pot ser jutjat per les opinions manifestades a les Corts.
• Immunitat: És el dret que té a no ser inculpat pels seus actes com a diputat en cas de no ser clar.

Funcions de les Corts Generals

• Funció Legislativa: És la principal. Tots els textos s'inicien sempre al Congrés dels Diputats, excepte els projectes de Fons de Compensació, que s'inicien al Senat.
• Funció Financera: Es tracta a les Corts Generals.
• Funció de Control: Permet a les Corts Generals indagar i sotmetre a debat les actuacions del Govern, a través d'una moció de censura o qüestió de confiança.

El Govern: Funcions i Nomenament

Auxili i Col·laboració amb les FFCCSS

El personal de seguretat privada té l'obligació de col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (FFCCSS) i seguir les seves instruccions en relació amb persones, béns, establiments o vehicles sota la seva vigilància o protecció.

Cobertura Legal

• Article 66 del Reglament de Seguretat Privada (RSP)
• Article 1.4 de la Llei de Seguretat Privada (LSP)

Aquesta limitació és necessària per al deure de col·laboració i auxili.

El deure de col·laboració amb les FFCCSS es concreta especialment en l'àmbit de la investigació i persecució de delictes. En els casos de funcions de protecció i vigilància, aquest deure es considera una obligació més estricta que per a la resta de la ciutadania....

Disposició Addicional Quarta de la Llei de Seguretat Privada

Les Comunitats Autònomes (CA) amb competències per a la protecció de persones i béns i per al manteniment de l'ordre públic podran desenvolupar les facultats d'autorització, inspecció i sanció de les empreses de seguretat que tinguin el seu domicili social en la pròpia CA.

A efectes d'informació, es comunicarà aquest exercici a la Junta de Seguretat.

També els correspondrà la denúncia i posar en coneixement de l'autoritat competent les infraccions comeses per les empreses de seguretat.

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: Seguretat Privada

Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents:

• La inspecció i sanció de les activitats

Llibertats Comunitàries i Dret de la Unió Europea

La Unió Europea (UE) és un espai internacional creat a partir de 1950, en el qual diversos països s'uneixen per formar un mercat comú. Primerament, es va centrar en el carbó i l'acer, i posteriorment ha avançat fins a la lliure circulació de mercaderies i persones.

Fonamentalment, el Dret Comunitari es divideix en dues categories principals:

Dret Originari:

Comprèn els tractats constitutius de la UE. El Tractat de Roma va establir les bases del mercat comú i, posteriorment, ha estat modificat per altres tractats importants com el de Maastricht, Amsterdam i Niça.

Dret Derivat:

Són les normes que emanen de les institucions de la UE, fonamentalment de la Comissió Europea. S'expressen principalment

Funcions Clau del Parlament Europeu

Funció Legislativa

El Parlament participa conjuntament amb el Consell en el procés legislatiu. El procediment per aprovar la legislació és la codecisió, on el Parlament i el Consell actuen en igualtat per aprovar les normes. Tot i això, el Parlament només té poders limitats en l'elaboració de certa legislació comunitària.

Funció Pressupostària

És la funció de major força que té el Parlament, ja que pot variar les quanties i modificar la despesa aprovada pel Consell. El Parlament ha d'aprovar el pressupost comunitari conjuntament amb el Consell i pot fer modificacions. La Comissió de Control Pressupostari del Parlament supervisa com es gasta el pressupost.

Funció de Control Democràtic

El Parlament...

Constitució Espanyola i Autonomies

La Constitució Espanyola permet la creació d'un estat descentralitzat, com l'administració autonòmica.

Mapa Autonòmic

Catalunya, Andalusia, Canàries, Galícia, País Basc, Navarra i València han assumit les competències que estableix la Constitució en els articles 148 i 149.

Estatuts d'Autonomia

L'Estatut d'Autonomia és la norma institucional bàsica per la qual es crea cada comunitat autònoma. S'hi estableix l'organització institucional, l'àmbit competencial i la seva relació amb l'Estat, segons la Constitució.

Contingut Mínim dels Estatuts

• Denominació de la comunitat.
• Delimitació del seu territori.
• Denominació, organització i seu de les institucions.
• Competències assumides.

Organització Institucional