Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Primària

Les competències municipals

(art. 25 Llei 7/1985, de 2 d'abril, de bases del règim local, després de la modificació operada per la Llei 27/2019, de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l'administració local)

Art 25:

L’article 25 queda redactat de la manera següent:

1. El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal en els termes que preveu aquest article.

1. El municipi exerceix, en tot cas, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, en les matèries següents:

• Urbanisme: planejament,

Nul·litat de Ple Dret: Causes i Efectes

• Impossibilitat de convalidació, només predicable dels actes anul·lables.
• La suspensió automàtica de l’executivitat de l’acte nul de ple dret quan és impugnat al·legant aquesta nul·litat.
• La possibilitat que l’Administració declari d’ofici la nul·litat previ dictamen favorable del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la Comunitat Autònoma. En canvi, tractant-se d’actes anul·lables, l’Administració els haurà de declarar lesius per l’interès públic i posteriorment impugnar-los davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu.
• Els efectes de la declaració són ex tunc, és a dir, des de la data en què l’acte es va dictar. Per contra, l’anul·labilitat

Consell Superior d'Esports (CSD)

Estructura i Òrgans

El Consell Superior d'Esports (CSD) té com a òrgans rectors el President i la Comissió Directiva.

President

El President del CSD, com a Secretari d'Estat, és nomenat pel Consell de Ministres.

Comissió Directiva

La Comissió Directiva és l'òrgan d'assessorament al President del CSD.

• Presidida pel President del CSD.
• Integrada per representants de l'Administració de l'Estat, Comunitats Autònomes, Autoritats Locals, Federacions Esportives Espanyoles, Lligues Professionals i persones d'especial qualificació.

Assemblea General de l'Esport

L'Assemblea General de l'Esport és un òrgan consultiu del CSD.

Altres Òrgans adscrits al CSD

El CSD té adscrits una sèrie d'òrgans que exerceixen diferents...

Fonts del Dret de la Unió Europea

Dret de la UE: Als tractats i acords successius, els estats membres han anat delegant parcel·les de la seva sobirania que han passat a les diferents institucions comunes i sobre la base de les quals s’han dictat normes jurídiques de tota mena que formen el que avui es coneix com a Dret de la UE.

Característiques generals del dret de la UE: Primacia de l’ordenament de la UE, autonomia, aplicabilitat immediata, aplicabilitat directa i diversitat de l’ordenament jurídic.

Dret Primari

Creat directament pels estats membres, constitueix la normativa bàsica que afecta la UE. Està composat pels tractats consecutius de la UE, incloent-hi protocols, apèndixs i annexos, i complements i modificacions posteriors....

Monòlegs de Marta

Els monòlegs de Marta són importants perquè, gràcies a ells, podem apreciar la transformació del seu personatge. Comença com a víctima quan la fan casar amb un home que no estima. Quan s'adona que està enamorada de Manelic, comença a respectar-se i a lluitar contra el que és imposat.

Triangle Amorós

Al començament, Sebastià i Marta tenen una relació en secret, ja que ell és un home amb diners i no vol que el relacionin amb ella. Sebastià decideix que es vol casar amb una pubilla pels diners, però cap està disposada a casar-se amb ell perquè saben la relació que manté amb Marta. Com a segona opció, escull casar Marta amb Manelic. Al principi, ella no l'estima, però acaba enamorant-se'n i la història fa...

La Llei 13/2008 possibilita que el president de la Generalitat, si no ha nomenat conseller o consellera primer, pugui nomenar un vicepresident/a que serà titular del departament que determini el president.

El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat.

És també el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària.

El Govern és un òrgan solidari, és a dir, respon políticament davant el Parlament de manera conjunta, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels òrgans que el componen.

El Govern es regula pel capítol III del títol II de l’EAC i, d’acord amb l’art. 68.3, una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament...

Teoria del Concurs de Delictes: Conceptes Clau

Els concursos de delictes sorgeixen quan una persona comet més d'un delicte. Quan un subjecte és condemnat per diverses infraccions penals, la situació es resol mitjançant la regulació del concurs de delictes, que és la concurrència de diverses infraccions penals.

Concurs Real de Delictes

El concurs real es dona en supòsits on hi ha una pluralitat de fets, i cadascun mereix una qualificació de forma separada. El cas més comú és aquell en què el subjecte ha realitzat diversos fets independents que donen lloc a diferents delictes. Per exemple: una persona comet cinc homicidis, la policia la deté i serà jutjada per aquests cinc homicidis.

En aquests casos, el condemnat haurà de complir...

Els Pariatges d'Andorra (1278 i 1288)

Els pariatges sorgeixen d'un conflicte feudal entre el Bisbat d'Urgell i el Comtat de Foix. Eren convenis entre una senyoria laica i una d'eclesiàstica.

El primer pariatge d'Andorra es va signar el 8 de setembre de 1278 a Lleida, entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. El papa Martí IV també el va ratificar quatre anys després, el 1282. Els acords feudals principals van ser:

• Sobirania compartida entre el bisbe i el comte de Foix.
• Pagament de la quèstia: els anys parells a Foix (quantitat indeterminada) i els anys imparells al bisbe (import fix de 4000 sous).
• El bisbe i el comte designen un veguer com a representant davant dels andorrans.
• Servei militar.

Poc després de signar-se el primer pariatge, el...

Els Textos Legislatius: Normes i Estructura

Els textos legislatius són aquells que regulen el comportament dels ciutadans i, per tant, tenen un caràcter eminentment instructiu. En funció de la institució de la qual emanen, es classifiquen en:

• Llei: Norma jurídica de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans que ostenten el poder legislatiu.
• Decret: Norma jurídica dictada pel Govern de l'Estat o pel Govern de la Generalitat.
• Ordre: Norma dictada per un ministeri o conselleria.
• Ordenança: Norma dictada per les institucions locals o altres institucions.
• Reglament: Conjunt de regles dictades per un organisme a fi de precisar l'aplicació adequada d'una llei.

Estructura dels Textos Legislatius

L'estructura típica dels textos legislatius...