Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Primària

Teoria General dels Títols Valors

Concepte

Document que incorpora un dret patrimonial, de manera que la seva possessió legítima és necessària per exercir el dret incorporat, segons el règim de cada títol.

Finalitat

Facilitar la circulació dels drets patrimonials i aportar rapidesa i seguretat jurídica al tràfic econòmic, evitant les dificultats pròpies de la cessió ordinària de crèdits.

Característiques i principis del títol valor

• Literalitat: el contingut i l'abast del dret es determinen pel que consta escrit al títol.
• Autonomia: el tercer adquirent protegit obté un dret independent de les relacions personals anteriors, de manera que, en principi, no se li poden oposar les excepcions personals d'anteriors titulars.
• Legitimació

Arbitratge comercial internacional i mediació transfronterera

1. Mecanismes alternatius a la justícia estatal (ADR)

Tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE): inclou mecanismes alternatius de resolució de conflictes que són complementaris a la justícia ordinària. Tipus principals d'ADR:

• Conciliació (autocomposició): similar a la mediació, on el conciliador pot proposar solucions no vinculants.
• Mediació (autocomposició): un tercer neutral facilita el diàleg, sense proposar solucions.
• Arbitratge (heterocomposició): les parts, per mitjà d'un conveni arbitral, designen àrbitres perquè emetin un laudo amb força vinculant i executiva.

2. Arbitratge comercial internacional

Creixement d'ús internacional de l'arbitratge i la mediació en el...

Són el límit de l'activitat de l'Estat.

Drets fonamentals

Drets i llibertats civils

• Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15)
• Llibertat ideològica i religiosa (art. 16)
• Llibertat i seguretat personals (art. 17)
• Dret a l'honor, la intimitat i la ppròpia imatge (art. 18)
• Llibertat de circulació (art. 19)
• Llibertat d'expressió

Drets polítics

• Dret de reunió (art. 21)
• Dret d'associació (art. 22)
• Dret de sufragi actiu i passiu (art. 23)

Drets socioeconòmics

• Dret a l'educació (art. 27)
• Dret de sindicació i dret de vaga (art. 28)

Només són drets fonamentals aquells que tenen garanties específiques. Les normes que regulen i desenvolupen els drets fonamentals són lleis orgàniques, aprovades per majoria absoluta.

Garanties dels drets

Acantàcies

- Acanthus mollis – ppc – Acant, acanto

- Justicia adhatoda – ap – (= Adhatoda vasica). Justícia.

Agavàcies

- Yucca recurvifolia – pc – USA. Iuca, yuca.

- Yucca recurvifolia ‘Variegata’ – pc –

- Yucca aloifolia – pc – Mèxic. Iuca, yuca.

- Agave americana – pc –. Atzavara, pita.

Anacardiàcies

- Schinus molle – AP –. Pebrer bord, falso pimentero.

- Schinus lentiscifolius – AP –. (¿S. Aroeira?)

Apocinàcies

- Nerium oleander – ap –. Baladre. Adelfa.

- Nerium oleander ‘Variegata’ – ap –. Baladre variegat. Adelfa matizada.

Araliàcies

- Hedera helix – asp –. Heura, hiedra, yedra.

Araucariàcies

- Araucaria heterophylla – C –. (= A. excelsa p.p.). Araucària, pi de pisos.

Arecàcies (palmes)

-...

La Constitució de 1978

• Principis generals: Art. 1 CE
• Supremacia constitucional: Art. 9 CE
• Tribunal Constitucional: Arts. 159-165 CE
• Reforma constitucional:
  • Ordinària: Art. 167 CE
  • Agreujada (Corona, drets fonamentals...): Art. 168 CE
• Recurs i qüestió d’inconstitucionalitat: Art. 161 CE

El Poder Judicial

• Principis i estructura: Arts. 117-127 CE
• Consell General del Poder Judicial (CGPJ): Art. 122 CE
• Ministeri Fiscal: Art. 124 CE
• Responsabilitat de l’Estat per errors judicials: Art. 121 CE

La Monarquia Parlamentària

• Forma de govern: Art. 1.3 CE
• Funcions i figura del Rei: Arts. 56-65 CE
• Successió i regència: Arts. 57-60 CE
• Inviolabilitat i referendament: Arts. 56.3 i 64 CE
• Atribucions i estatut del monarca: Arts. 61-63 CE

El Poder Executiu (El Govern)

• Funcions

La planificació d'espais naturals a Catalunya

La planificació d’espais naturals a Catalunya deriva principalment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, que el maig de 2006 es trobava en procés de revisió però era encara vigent, la qual defineix les grans figures de protecció d’espais naturals de Catalunya:

• Els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE): parcs nacionals, paratges naturals de protecció especial, reserves naturals (integrals i parcials) i parcs naturals.
• El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Per altra banda, des de la Unió Europea ens arriba el projecte de Xarxa Natura 2000, a partir de l’aplicació de dues directives:

• La Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals

Glossari: sufragi, economia i agricultura

Sufragi i representació

Sufragi universal — Sufragi en què pot votar tothom.

Sufragi censatari — Aquell en què només poden votar ciutadans dins el cens i els que tinguin uns determinats ingressos. Dins la Constitució de 1812 només acabaven votant les classes privilegiades i la burgesia.

Règims i institucions

Regència — Govern d’un Estat durant la minoria d’edat, l’absència o la incapacitat del rei legítim.

Partits i ideologies

Partits de dreta — Corresponen als partits liberals.

Partits d'esquerra — Corresponen als partits socials.

Anarquisme — Sistema polític que no creu en l’Estat i societat en la qual tothom aparentment sap el que ha de fer i ho fa. L'anarquisme és una ideologia...

1. Textos Administratius

Els textos administratius es divideixen en diverses categories principals:

• La instància (o sol·licitud): Es tracta d'una petició dirigida a una persona responsable d'una entitat, un superior o a l'Administració pública.
• El certificat: És un document que expedeix l'Administració.
• La declaració jurada: És un certificat, autenticat i verificat amb la signatura, de circumstàncies personals.
• La denúncia: És un escrit dirigit a l'autoritat competent en el qual es detallen fets que no s'adiuen ni s'ajusten a la legislació vigent.
• L'acte de reunió: És la constància escrita de les dades i els acords presos en una reunió formal.
• La convocatòria de reunió: És la invitació formal per assistir a un esdeveniment o acte;

1. El Poder Judicial a Catalunya

El Poder Judicial és l'únic poder de l'Estat que s'ha mantingut impermeable al model autonòmic establert a partir de la CE de 1978. Tot i la descentralització dels poders legislatiu i executiu, el poder judicial conserva un caràcter únic i unitari, tal com preveu l'art. 117 CE. L'art. 149.1.5 CE atorga a l'Estat la competència exclusiva sobre l'Administració de Justícia. Ara bé, segons la jurisprudència del TC (STC 56/1990), es distingeix entre l'administració de la justícia pròpiament dita (competència estatal) i l'administració de l'administració de justícia (on les CA poden intervenir). Per tant, el govern i el funcionament dels òrgans jurisdiccionals són competència de l'Estat, però...

Sobreseïment Provisional: Conceptes i Efectes

El sobreseïment provisional suspèn temporalment el procés quan hi ha indicis racionals de la comissió del delicte, però no es pot imputar amb seguretat a cap persona concreta per manca de proves. No produeix efectes de cosa jutjada, de manera que el procés pot reobrir-se si apareixen nous elements de prova abans de la prescripció.

Els efectes principals són:

• Arxiu provisional de les actuacions.
• Cancel·lació de mesures cautelars.
• Possibilitat que l'acusat procedeixi contra l'acusador per denúncia falsa, garantint la presumpció d'innocència.

Pel que fa als recursos, en el procediment ordinari no existeix recurs expressament previst, mentre que en el procediment abreujat es pot impugnar per...