Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Esport i educació física de Formació professional

• Nòdul sinusal: situat a l'aurícula dreta, prop de la desembocadura de la vena cava superior, genera 75 impulsos elèctrics per minut i funciona com un marcapassos.
• Fibres internodals: transporten l'impuls. Gairebé en el punt de contacte entre les quatre cambres del cor, l'impuls es retarda una dècima de segon abans d'arribar als ventricles, la qual cosa dona temps a les aurícules per acabar-se de contraure.
• Feix de His i la xarxa de Purkinje: transmeten l'ona excitadora pels dos ventricles en tot just sis centèsimes de segon.

Hàbits, Addiccions i Dopatge: Una Visió General

Hàbit: Quan s’abusa d’una substància i no es controla voluntàriament. Pot derivar en addicció. Segons la substància ingerida (alcohol, tabac, cafè...) l’hàbit pot ser tòxic. Si es prenen substàncies prohibides i perjudicials es parla de drogoaddicció.

Substàncies Comunes i els seus Efectes

• CAFEÏNA: Estimulant del sistema nerviós. Exemples: Cafè, cola...
• TABAC: Conté nicotina (augmenta la pressió i el ritme cardíac i crea addicció) i quitrà (cancerígen). Són substàncies nocives.
• ALCOHOL: No és només un estimulant, sinó un narcòtic. Limita les funcions corporals, especialment les cerebrals. La seva addicció pot derivar en la malaltia de l’alcoholisme.
• DROGUES: Aquelles

1. Posició del tècnic respecte al grup

Depenent dels objectius de la sessió de treball, la posició del tècnic pot variar durant la sessió i segons les activitats que s'estiguin desenvolupant: dintre/fora del grup. El tècnic ha d'observar la reacció dels esportistes quan s'apropa o s'allunya massa. El missatge verbal és important. Si es vol donar instruccions a tot el grup, pot ser interessant situar-se fora del grup. Però si es vol corregir algun esportista, és interessant situar-se a dins del grup. Pel que fa al control de les activitats, si el tècnic és a dins, pot induir els esportistes a una execució més conscient.

2. Disposició del grup en l'espai

Depenent dels objectius establerts, podem situar el grup d'esportistes de diverses...

Oxigenoteràpia

Definició

Conjunt de tècniques per administrar oxigen a persones que ho necessiten a una concentració superior al 21%.

Indicacions

Malalties que cursen amb insuficiència respiratòria (MPOC, bronquitis, asma...), hemorràgies, insuficiència cardíaca...

Objectiu

Augmentar el nivell d'oxigen (concentració) a la sang, segons la indicació mèdica. Si s'administra a concentracions molt elevades quan no és necessari, produeix depressió respiratòria.

Pulsioximetria

Es considera el 5è signe vital. És la mesura de la concentració/saturació d'oxigen en els capil·lars sanguinis. Es realitza amb un aparell anomenat pulsioxímetre.

Mascaretes

• Mascareta facial (adult/pediàtriques): Mascareta de plàstic que s'adapta a la cara del pacient

Fase de Contacte (Amortiguació)

• El seu inici es produeix quan el peu entra en contacte amb el terra.
• El contacte es realitza amb la part externa del peu, a la zona del metatars. És una acció ràpida.
• S'intenta que el contacte sigui amb tota la planta del peu, tot i que a menor velocitat hi ha més contacte i viceversa.
• El contacte es fa just davant del centre de gravetat, encara que això implica una acció de frenada.
• Hi ha un treball excèntric important de la part posterior de la cama (isquiotibials) i del peu, per evitar que els malucs baixin.
• El taló de l'altra cama està enganxat al gluti. El genoll es posa a l'alçada de l'altre genoll, abans d'iniciar la fase d'impuls.
• El peu, alhora, acumula energia que alliberarà en la fase d'impuls.

Els accidents: Definició i Classificació

Un accident és un succés o esdeveniment involuntari i sobtat, que ocasiona danys a les persones (lesions), els béns o el medi ambient. Pel que fa al lloc on es produeixen, els podem classificar en:

• Accidents a la llar.
• Accidents a la feina.
• Accidents de trànsit.
• Altres (esportius, de carrer...).

La biomecànica dels accidents

a) Estudia:

• Les forces físiques que intervenen en els accidents.
• La seva relació amb les diferents parts de l'organisme humà.

b) Biomecànica dels accidents de trànsit:

• Xoc frontal.
• Xoc lateral.
• Xoc per darrere.
• Bolcada.
• Atropellament.
• Accidents de moto.

Els accidents i els traumatismes

• Els accidents causen traumatismes.
• Els traumatismes són lesions produïdes per agents externs.
• Els traumatismes

Traumatismes

1. Un traumatisme és una lesió provocada per: Les tres afirmacions són correctes.

2. Quin dels següents efectes NO el produeix un traumatisme físic?: Confusió.

Hemorràgies

3. En l'hemorràgia venosa: La sang surt d'una manera continuada i relativament lenta i és d'un color vermell fosc.

4. En l'hemorràgia arterial: La sang surt a borbollons més o menys violents, cada vegada que el cor batega.

5. L'hemorràgia més perillosa és: L'arterial, perquè és més abundant i es pot perdre molta sang en poc temps.

6. Quan parlem d'una hemorràgia en la qual la sang s'ha abocat a l'interior de l'organisme però surt per un orifici natural com pot ser la boca, ens estem referint a una hemorràgia: Exterioritzada.

7. Una hemorràgia es...

Alteracions de la Consciència

Lipotímia

La lipotímia és una pèrdua breu i lleugera de la consciència, de curta durada, a causa de la disminució sobtada del flux sanguini cerebral. És la forma més lleu de pèrdua de consciència. La persona respondrà davant d'estímuls externs i tornarà a l'estat de vigília.

Signes i símptomes: sensació de mareig, pèrdua del camp visual, visió borrosa, diaforesi, pell pàl·lida i hipotensió.

Causes: emocions molt intenses, visions desagradables, calor excessiva, estar molta estona dret sense moure's, hipotensió, règims, diabetis i exercici molt intens sense entrenament previ.

Actuació: verificarem que no es tracti d'una hipoglucèmia fent un control de glucèmia capil·lar (BMT). Si la víctima...

Lesions per Electricitat

Efectes del corrent elèctric a través del cos

• Efectes tèrmics: L'electricitat es transforma en energia tèrmica. Pot causar cremades externes, internes i lesions d'òrgans i teixits subjacents.
• Efectes de sobreestimulació: Efectes tetanitzants que produeixen contractures, luxacions i fractures.
• Efectes sobre la musculatura cardíaca i respiratòria: Pot provocar aturades cardíaques i respiratòries.

Factors que influeixen en el grau de lesió

• Intensitat del corrent: Depèn del voltatge i la resistència dels teixits al pas del corrent. Les lesions són més severes amb voltatges superiors a 1000 volts, però una descàrrega amb un corrent altern de 220 volts pot ser mortal.
  De major a menor resistència: os, greix, pell

Articulacions, Músculs i Ossos

Metatars amb falanges: metatarsofalàngica.

Tíbia amb peroné: tíbio-peronnal.

Totes les falanges: interfalàngiques.

Parts de l’articulació diartrosi

Parts de l’articulació diartrosi: càpsula articular, líquid sinovial, lligaments, extrems ossis o superfície articular, cartílag articular, menisc: limita el moviment en una direcció concreta.

Tipus d’articulacions diartròsiques

• Plana o artrodia: superfícies articulars planes i permet petits moviments de desllissament. Ossos del tars.
• Tròclea: superfície articular en forma de politja i l’altra en forma de cresta que es desplaça sobre la primera. Art. del colze, art. interfalàngica i art. del genoll.
• Trocoide: superfície articular en forma de cilindre