Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Esport i educació física de Formació professional

Atletisme: Definició i Disciplines

Definició d'Atletisme

L'atletisme és una activitat motriu, social, reglamentada i competitiva, basada en accions motrius naturals (salts, córrer, llançar) que s'estructuren en forma de diferents proves.

Modalitats

• Atletisme a l'aire lliure
• Atletisme indoor

Proves del Programa Atlètic

1. Curses

• Velocitat: 100 m, 200 m, 400 m
• Mig Fons: 800 m, 1.500 m
• Fons: 5.000 m, 10.000 m i Marató
• Relleus: 4x100 m i 4x400 m
• Obstacles: 100 m tanques (femení), 400 m tanques (masculí) i 3.000 m obstacles

2. Salts

• Salt de llargada
• Salt d'alçada
• Triple salt
• Salt amb perxa

3. Llançaments

• Martell
• Pes
• Disc
• Javelina

Proves Combinades

De la combinació de les tres categories anteriors sorgeixen les proves combinades:

• Decatló (masculí)
• Heptatló

Què és un Accident?

Un accident és un succés o esdeveniment involuntari i sobtat, que ocasiona danys a les persones (lesions), els béns o el medi ambient.

Tipus d'Accidents

Poden ser a la llar, la feina, el trànsit, etc.

Traumatismes i Biomecànica

Què és un Traumatisme?

Els traumatismes són lesions produïdes per agents externs, ja siguin físics o químics.

Biomecànica de l'Accident

Estudia les forces físiques que intervenen en un accident i la seva relació amb les diferents parts de l'organisme humà. Inclou impactes frontals, laterals, per darrere, atropellaments i accidents de motocicleta.

Hemorràgies: Classificació i Actuació

Definició d'Hemorràgia

És la sortida de sang dels vasos sanguinis quan es trenca la seva paret. Les causes...

Dinàmica de la Càrrega

Aquest apartat permet jugar amb els components de la càrrega amb l'objectiu de crear adaptacions.

Components de la Càrrega de Treball

Aquests components estan estretament relacionats entre si i són la via o mètode per augmentar la càrrega de treball. L’augment progressiu de treball és necessari per arribar al màxim de tolerància.

• VOLUM: Es refereix a la quantitat de treball. Inclou: sèries, exercicis, repeticions, tècnica i condició d’execució.
• INTENSITAT: Es mesura en respecte al 100% de la capacitat màxima. Inclou: força, velocitat, resistència i flexibilitat.
• RECUPERACIÓ: Es refereix als tipus de recuperació i al temps necessari.
• DENSITAT: És la relació del temps de treball amb la recuperació.

Relació

Lligaments encreuats

Els lligaments encreuats són intracapsulars però extraarticulars. La seva funció principal és limitar la rotació interna. Donen estabilitat al genoll i també col·laboren a fixar la tíbia (eviten el lliscament). Van de dalt a baix i de davant al darrere i, en sentit contrari, de dalt a baix i del darrere al davant.

Tenim el lligament encreuat anterior i el lligament encreuat posterior. L'anterior es trenca amb més facilitat. Va de l'espai preespinal de la tíbia al còndil extern del fèmur. El posterior va des de l'espai retroespinal de la tíbia al còndil intern.

Elements de fixació per la part lateral

El lligament lateral intern s'origina al còndil intern del fèmur i arriba a la cara interna de la tíbia; pel...

Hemorràgies i xoc hipovolèmic

Hemorràgia

Hemorràgia: sortida de sang dels vasos sanguinis.

Tipus segons el vas lesionat

• Arterials: sang de color vermell brillant, surt de forma abundant i intermitent.
• Venoses: sang de color vermell fosc, amb més pressió que la capil·lar i menor que l’arterial.
• Capil·lars: la sang flueix lentament amb poca pressió. Ex.: BMT, hemorràgies superficials.

Segons on es troba la sang

• Externes: la sang surt de l’organisme per una ferida.
• Internes: la sang no surt de l’organisme; no es veu a primera vista. Es pot sospitar per signes de xoc hipovolèmic i pel mecanisme de l’accident (p. ex., accident violent).
• Exterioritzades: la sang surt de l’organisme a través d’un orifici natural del cos.

Classificació

Flexibilitat: Concepte i Importància

La flexibilitat és la capacitat d’una articulació per fer el màxim recorregut articular (ADM o ROM) sense dolor.

Beneficis de la Flexibilitat

1. Condició física i salut. Necessitem entrenar la capacitat per mobilitzar totes les articulacions contra la involució a causa de l’edat. Necessitarem un nivell raonable de flexibilitat per evitar problemes posturals.
2. Prevenció de lesions. Els esportistes sotmeten les articulacions i els músculs a accions violentes de màxima intensitat i recorregut, exposant-se a possibles lesions per manca de flexibilitat (una musculatura elàstica és més resistent).
3. Treball Complementari. Destacar la necessitat d’un treball compensatori per evitar els desequilibris conseqüència

FEDERACIONS ESPORTIVES ESPANYOLES (FEE)

Què són les Federacions Esportives?

• Són entitats privades sense ànim de guany o lucre.
• El seu àmbit d'actuació s'estén al conjunt del territori de l'Estat.
• Estan integrades per federacions d’àmbit autonòmic, clubs esportius, esportistes, tècnics, jutges i àrbitres, lligues professionals i altres col·lectius interessats en el desenvolupament de l’esport.

Definició resum de Federació Esportiva

Una federació esportiva és un ens associatiu de segon grau que organitza, promou i reglamenta, dintre del seu àmbit d’incidència territorial, un o diversos esports amb la finalitat que tots els agents actius puguin desenvolupar-lo i portar-lo a la pràctica.

Lligues Professionals

• Es constituiran Lligues

Classificació de les Patologies Cardíaques

Les principals categories de malalties cardiovasculars inclouen:

• Arítmies
• Malalties de les Artèries Coronàries
• Malalties de les Vàlvules Cardíaques
• Insuficiència Cardíaca
• Patologies Infeccioses Cardíaques

Arítmies

Les arítmies són alteracions del ritme cardíac normal.

Tipus d'Arítmies Comunes

• Bradicàrdia: Disminució de la freqüència cardíaca (FC), inferior a 60 bpm.
• Taquicàrdia: Augment de la FC, superior a 100 bpm.
• Extrasístoles: Contracions cardíaques fora de lloc. Es produeix un o diversos batecs de més.
• Fibril·lació: Contracions cardíaques tan ràpides que són ineficients. Pot ser fibril·lació auricular o fibril·lació ventricular.

Classificació de les Arítmies

Segons l'Origen:

El període transicional (6-12 mesos)

El període transicional, que va dels 6 als 12 mesos, és aquell en què s’inicia la diversificació alimentària, amb la introducció d’aliments diferents a la llet materna o de fórmula.

• Als 6 mesos es pot iniciar la introducció d’aliments complementaris. En petites quantitats que es van augmentant progressivament. Cal augmentar la consistència i la varietat de forma gradual.
• Als 12 mesos la majoria d’infants ja poden menjar el mateix tipus d’aliments que la resta de la família. La dieta ha de ser variada i equilibrada perquè aporti l’energia i els nutrients necessaris, i s’ha d’adaptar a les capacitats per menjar d’un lactant en creixement.

Els canvis i el desenvolupament

Un cop ja poden...