Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Vida d'Aristòtil

Aristòtil (384 - 322 a.C.) va néixer a Estagira, on el seu pare era metge del rei. Quedà orfe de jove, i el seu tutor el va enviar a Atenes per completar la seva educació. Allà va contactar amb Plató i va estar 20 anys a l'Acadèmia. Després de la mort de Plató, va viatjar per diferents llocs de Grècia, fins que Filip II li va encomanar l'educació del seu fill, el futur Alexandre el Gran. Quan Alexandre es va convertir en rei, Aristòtil va tornar a Atenes i va fundar el Liceu, on va impartir les seves ensenyances gairebé fins a la seva mort. Solia donar les seves classes mentre passejava amb els seus deixebles, per la qual cosa els membres del seu centre van rebre el nom de "peripatètics" (passejants). Després...

Definició i Origen de la Filosofia

La filosofia és el primer intent racional d'explicar allò que envolta l'ésser humà. Els éssers humans sempre hem tingut la necessitat de conèixer i d'explicar les coses.

• Mites: Primeres històries màgiques inventades per donar resposta a preguntes que la necessiten.

La filosofia neix a Milet al segle VI a.C. i hi ha quatre motius pels quals l'intent d'explicar les coses sorgeix en aquest lloc i moment:

• El temps lliure: Era una societat tan avançada que es podien passar el dia sense treballar. Si no tens preocupacions, tens el cap més lliure per pensar.
• El contacte entre cultures: Grècia estava al centre del comerç i les diverses cultures tenien diferents arguments. En veure això, es posaven en dubte

Idees Simples i Complexes segons Locke

Idees Simples: Són les que ens subministra l’experiència. D’idees simples n’hi ha de sensació (experiència externa) i de reflexió (experiència interna). Aquestes idees simples les rep la ment de forma passiva. Són els àtoms del coneixement. Són predicats de coses que apareixen als sentits:

• N’hi ha de sensació, experiència externa: groc, calor, dur. Les de sensació poden ser qualitats primàries (figura, gruix, etc.) o qualitats secundàries (colors, olors...).
• N’hi ha de reflexió, experiència interna, és el coneixement de la ment dels seus propis actes i operacions: percebre, pensar, dubtar, creure, voler.

Idees Complexes: Les elabora la ment prenent com a material i fonament les idees...

La condició de persona i ciutadà

En el context dels Estats-Nació i els totalitarismes descrits per Hannah Arendt, la possibilitat de ser persona sense ser ciutadà és negada, a diferència del context de l'obra aristotèlica, on no ser ciutadà no implicava no ser persona. El concepte de ciutadà és clau en l'obra d'ambdós autors, però la seva definició ha canviat notablement al llarg de la història. A causa dels diferents contextos històrics, les definicions de ciutadà que plantegen ambdós autors presenten grans distincions.

La definició aristotèlica de ciutadà

Per a Aristòtil, "el ciutadà es defineix, principalment, per la seva participació en l'administració de justícia i en el govern" (Aristòtil, p.18). Això estableix...

La Capacitat Simbòlica: Fonament de l'Ésser Humà

Aristòtil definia l'ésser humà com a “animal racional”, i Ernest Cassirer el defineix com un “animal simbòlic”. Això vol dir que l'ésser humà viu en un món de símbols, en una realitat simbòlica. El conjunt de referents simbòlics és el que podem definir com a Món. La modernitat és aquesta referència antològica a la realitat, és una determinació existencial de l'ésser humà. Únicament l'ésser humà és excèntric, raó per la qual únicament l'ésser humà es refereix a una cosa que anomenem realitat. El món simbòlic està configurat per la cultura; cada poble té un món simbòlic propi que és fruit de la seva història.

Formes de Coneixement: Altres Universos