Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Mètode Científic: Investigació, Hipòtesis i Fases Clau

Filosofia i ètica3,31 KB

Investigació i Mètode Científic

Investigació: Acció d’investigar a partir d’un vestigi (petjada o rastre) per descobrir quelcom.

Investigació científica: Cerca orientada, mitjançant un mètode vàlid i fiable, per adquirir nous coneixements sobre les lleis que dirigeixen la naturalesa.

Per poder realitzar la investigació cal:

Mètode: Manera de procedir per a descobrir quelcom o arribar a una fi.

Mètode científic: Procediment rigorós, vàlid i fiable per adquirir coneixements sobre les lleis que dirigeixen els fets o idees.

Tècnica: Sistema de supòsits i regles que permeten realitzar quelcom.

Diferència entre mètode i tècnica: El mètode és el procés fonamental mitjançant el qual tota ciència avança i la tècnica és la manera...

Continua llegint "Mètode Científic: Investigació, Hipòtesis i Fases Clau" »

Filosofia Grega Antiga: Demòcrit, Sofistes i Sòcrates

Filosofia i ètica5,37 KB

L'Atomisme de Demòcrit

Demòcrit d’Abdera va aportar el concepte d’àtom, la peça primigènia, allò amb què tot està fet.

Característiques dels Àtoms

  • Cos simple sense parts i, per tant, indivisible.
  • Es mouen (xoquen, s’apropen, s’allunyen i es combinen) en el buit (espai sense matèria). Sempre hi ha buit entre dos àtoms.
  • Només tenen propietats quantitatives: mida (magnitud), forma i moviment, que són qualificables matemàticament. No tenen qualitats (color, textura…); és a partir de les combinacions de les qualitats quantitatives que es formen les qualitatives.
  • No es pot observar empíricament. Un cos observable sempre és un conjunt d’àtoms.

Tot succeeix per atzar. Les combinacions entre àtoms es produeixen per pura mecànica...

Continua llegint "Filosofia Grega Antiga: Demòcrit, Sofistes i Sòcrates" »

La Idea del Bé de Plató: Anàlisi i Interpretació

Filosofia i ètica2,63 KB

La Idea del Bé segons Plató

"Aquell que no pugui distingir la idea del bé..."

  1. P.idea: El coneixement del Bé s’assoleix quan aconseguim distingir les aparences de la veritat, és a dir, “filtrar” el fals coneixement o opinió, de la realitat autèntica o episteme (ciència). S.idea: Insisteix que aquest coneixement s’assoleix mitjançant la raó i no pels sentits. T.idea assenyala que l’ànima d’aquells que no ho hagin assolit no gaudiran dels beneficis a l’Hades quan el cos hagi mort.

2.- APARENÇA: Fals coneixement, fugaç, passatger; és la falsa realitat.

CIÈNCIA: Coneixement autèntic, no basat en els sentits, sinó en la raó.

3.-“Aparença” i “essència” són maneres de parlar per distingir la saviesa (coneixement...

Continua llegint "La Idea del Bé de Plató: Anàlisi i Interpretació" »

Utilitarisme i felicitat: Una anàlisi de John Stuart Mill

Filosofia i ètica16,63 KB

L'utilitarisme: una ètica no egoista

Inclusió dels interessos de la comunitat

L'utilitarisme no és una ètica egoista, ja que la felicitat que configura el criteri utilitarista del que és una conducta bona no és la felicitat del mateix agent, sinó la de tots els afectats per ella, la major quantitat de felicitat en conjunt.

Aquesta és una diferència entre l'ètica utilitarista i l'ètica d'Epicur: ambdues posen la felicitat com a fonament, però en el cas d'Epicur la felicitat tenia només una dimensió estrictament individual.

La moral utilitarista reconeix, per tant, en els éssers humans, el poder de sacrificar el bé més gran pel bé dels altres. Rau la virtut més elevada que podem trobar en un home. Però es nega a admetre que el...

Continua llegint "Utilitarisme i felicitat: Una anàlisi de John Stuart Mill" »

Conceptes Clau de Nietzsche i Ortega y Gasset

Filosofia i ètica4,32 KB

Conceptes Filosòfics de Nietzsche

El Lleó

Animal que es desfà de càrregues opressores i antinaturals. Lluita contra el seu darrer déu: la moral i els valors. És l'home que crea la seva llibertat dient «no», que s'allibera dels seus jous, que després de la lluita diu «jo vull...». Però el lleó es transformarà en nen.

El Nen

Representa la voluntat creadora i espontània, la llibertat vertadera, no la llibertat que consisteix únicament a reaccionar contra alguna cosa. El nen representa l'existència com a aventura i com a joc; és el natural i sincer dir «sí» a la vida.

Voluntat de Poder

Significa voluntat de domini, de força, de potència vital. La vida és una energia inquieta que constantment crea noves formes de vida i en destrueix

...

Continua llegint "Conceptes Clau de Nietzsche i Ortega y Gasset" »

Empirisme, Racionalisme i Epistemologia: Conceptes Clau

Filosofia i ètica3,52 KB

Empirisme

L'empirisme és un corrent filosòfic que sosté que tota idea en la ment prové de l'experiència, separant l'experiència de la raó. Hi ha ciències formals i naturals.

Racionalisme

El racionalisme defensa que el coneixement és un coneixement d'idees, i les idees més importants són les que hi ha en la ment, que no provenen de l'experiència. El racionalisme clàssic combina la inducció i la deducció, donant primacia a la raó per sobre de l'experiència.

Descartes

Descartes volia descriure la veritat. Tot ésser humà té la mateixa estructura, l'estructura de la raó és la mateixa per a tothom. La gent no usa bé la raó, però té les capacitats, inspirat en les matemàtiques i la lògica, va proposar 4 regles:

  1. Només acceptar
...
Continua llegint "Empirisme, Racionalisme i Epistemologia: Conceptes Clau" »

Escepticisme i dubte: Descartes i Plató

Filosofia i ètica4,67 KB

Escepticisme

L'actitud que adopta algú que dubta o descreu d'algú. Per tant, no creu en la certesa o en la validesa de les coses, això implica moltes vegades a no acceptar la realitat tal com ens la presenta o en contradir les creences instal·lades en la societat. En definitiva, és una tendència, una postura que ens porta a qüestionar diversos fets o situacions exigint proves o demostracions de manera d'evidència. Una persona escèptica, per exemple, no creu en els fantasmes ja que no existeixen les dades científiques que puguin demostrar-ho.

Absolutament indubtable

És la primera veritat (el jo) que es troba aplicant la primera regla, 'penso aleshores existeixo' - cogito ergo sum. Per tant, hi ha alguna cosa que pensa i dubta. Descartes...

Continua llegint "Escepticisme i dubte: Descartes i Plató" »

Intel·ligència i Consciència Humana: Diferenciació del Comportament Animal

Filosofia i ètica2,09 KB

Diferències de comportament

Capacitats humanes

  • Capacitat de simbolització: l'ésser humà es comunica mitjançant símbols, mentre que els animals només utilitzen signes naturals.
  • Vida en la realitat i sentiment del propi cos.
  • Obertura al món i lliure albir.
  • Inconclusió i capacitat d'imaginar i raonar.

Vida cultural

És el tret diferencial més destacat de l'ésser humà.

Intel·ligència animal o intel·ligència humana?

La intel·ligència es defineix com la capacitat de modificar o utilitzar el medi o instruments per satisfer necessitats vitals. Aquesta capacitat ja es troba en alguns animals. No obstant això, la intel·ligència humana es diferencia per la capacitat de comprendre les coses com a reals, convertir signes en símbols i concebre...

Continua llegint "Intel·ligència i Consciència Humana: Diferenciació del Comportament Animal" »

Epicurisme, Estoïcisme i Cristianisme: Filosofies Antigues

Filosofia i ètica3,73 KB

Epicurisme: La Recerca del Plaer Racional

El fundador de l'epicurisme va ser Epicur de Samos. Aquesta filosofia defensa una física basada en l'atomisme, on els cossos estan formats per àtoms i els esdeveniments succeeixen a l'atzar, sense un ordre lògic preestablert. Epicur va ser el primer a proposar una teoria del coneixement empírica, fonamentada en l'experiència i les sensacions.

Segons l'epicurisme, la capacitat de viure bé depèn de nosaltres mateixos, no de les circumstàncies externes. Aquestes últimes haurien de tenir un impacte mínim en la nostra vida. L'objectiu és assolir l'estat d'ataràxia, un estat d'impertorbabilitat que s'aconsegueix mitjançant un treball intern.

Com assolir l'ataràxia?

  • Reduir les necessitats al mínim.
...
Continua llegint "Epicurisme, Estoïcisme i Cristianisme: Filosofies Antigues" »

Plató, Coneixement i Govern: Reflexions Filosòfiques

Filosofia i ètica4,85 KB

Plató i la Voluntat Individual: Un Debat Liberalista

La idea expressada parteix del fet de no triar allò que volem sinó allò que millor sabem fer, que devem a la societat com a individus, i que aquesta relació està per sobre de la voluntat individual. No estem d’acord amb aquesta idea de fonament platònic, ja que tenim experiència històrica que demostra que, seguint els arguments exposats, podem donar la raó a altres perspectives. Per això, i defensant el pensament liberalista, no estem d’acord en el fet que el nostre lloc social vingui determinat per l’aptitud i no per la voluntat, ja que no podem entendre que només som una peça d’una gran màquina.

L'Existència dels Nombres i la Ciència Cerebral

«Ningú no pot dubtar

...
Continua llegint "Plató, Coneixement i Govern: Reflexions Filosòfiques" »