Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Política i societat

Formes d'organització social:

Els humans som éssers socials, necessitem conviure amb altres per desenvolupar-nos plenament com a persones. Al llarg del temps hi ha hagut formes d'organització de la vida en societat molt diverses, algunes són l'organització tribal, l'esclavista, la feudal i l'estatal.

Poder i legitimitat:

El poder polític és la capacitat d'obligar als altres a actuar d'una manera determinada. El poder polític és legítim quan aquells que han d'obeir reconeixen que s'exerceix de manera vàlida.

Legitimació tradicional: es basa en el prestigi que tenen aquells costums que s'han mantingut inalterables amb el transcurs del temps. Legitimació carismàtica: s'associa a un individu excepcional, que per la...

Cooperació i Agressivitat

L'existència de relacions clarament competitives o violentes ha promogut una doble discussió sobre el seu origen i sobre la funció que exerceixen en l'organització i pervivència del sistema social.

Agressivitat i Violència

Elements inherents a la naturalesa humana: Thomas Hobbes considera que l'ésser humà és un ésser essencialment egoista que només busca el seu propi benefici i profit. Segons Hobbes, el que és natural entre els homes és la competència i la rivalitat, mentre que la cooperació i la solidaritat sorgeixen més tard per poder evitar un estat de guerra de tots contra tots.

Darwinisme Sociològic

Corrent evolucionista de la sociologia que considera que el procés de canvi inherent a tota comunitat...

Distòpia: Societat Futura sense Llibertat

Descriu detalladament una societat futura on el disseny polític ha arrabassat la llibertat i la dignitat de les persones.

L'Origen de la Societat

Per a Aristòtil, l'ésser humà és social per naturalesa, ja que només pot assolir la felicitat convivint amb els altres.

Pacte Social

Segons la teoria del pacte social, la societat no és natural, sinó el producte d'un acord. El pacte social va permetre als éssers humans abandonar l'estat de natura (estar sols) i fundar la vida en comú.

Contractualisme, Iusnaturalisme i Estat de Natura

Hobbes (Pessimista)

• Absolutisme
• Realisme
• L'home és un llop per a l'home (homo homini lupus)
• Guerra permanent de tots contra tots (bellum omnium contra omnes)
• Pacte/contracte:

9 Pilars per al Desenvolupament del Pensament Filosòfic

1. Potenciar el raonament

El raonament és la condició necessària per posar en comú les raons sobre les quals es recolzen les distintes opinions. El raonament no és racionalitat pura, sinó una racionalitat temperada pel judici. I els judicis sempre són judicis de relacions. Quan nosaltres jutgem sempre fem una comparativa, o bé entre coses o bé en relació a ideals establerts. Cada comparació suposa un discerniment de les semblances i diferències, i cada discerniment és un judici.

Ser raonable significa estar disposat a calibrar les posicions antagòniques, a reduir la tensió dialèctica en un equilibri de forces on tots els agents que hi intervenen es reconeguin com a part de...

Què és l'Estadística?

L'estadística és una eina que permet descriure i quantificar les evidències observades en una mostra, intentant diferenciar entre allò que podria haver succeït per atzar i allò que podria atribuir-se a altres causes (d'interès).

Mostreig: Components Clau

Per poder definir el mostreig, hem de definir els seus principals components:

Univers o Població d'Anàlisi

És el conjunt d'individus d'interès per a la investigació. Per exemple:

• Ciutadans de Catalunya de 18 anys o més.
• Ciutadans de Catalunya de 18 anys o més, amb dret de vot a les eleccions al Parlament.
• Escoles bressol de la comarca del Vallès Occidental.
• Empreses de serveis a les persones.

Factors Clau que Afecten el Mostreig

1. La informació sobre l'univers

Origen de l'Univers: Anaxàgores: ordre actual: cosmos; desordre original: caos. En l'origen, totes les llavors estaven barrejades i res no es distingia de la resta. La matèria orgànica es transformarà en la situació actual on tot és una mescla organitzada pels nous: realitat separada de les altres, més subtil i pura, que no parteix de la mescla original, causant de l'ordre, els canvis en la natura i la individualització de les coses. Lucreci: l'ordre de la naturalesa no té cap força explicatòria, el que ho explica és el buit, impacte i atzar. Moviment indeterminat d'un àtom. Aristòtil: estabilitat radical, sempre és el mateix. Anticreacionista i estàtic, no hi ha origen ni final, no hi ha la creació del món del no-res i cap...

Sòcrates (S. V-IV a.C.)

Atenes

Sòcrates no es va dedicar mai a la política. Creia que la filosofia és diàleg i no va escriure res. A diferència dels sofistes, creia que la veritat existeix. Introdueix el concepte d'oratòria, l'art de fer discursos i argumentar. La veritat, per a ell, és innata. Sòcrates creia que el diàleg és l'instrument que ens porta a descobrir-la. La seva famosa frase "Només sé que no sé res" reflexa el seu reconeixement de la pròpia ignorància, a diferència dels sofistes. Va dedicar la seva vida a buscar la veritat, impulsat per un esperit interior que anomenava daimon.

Condemna a mort

Sòcrates va ser condemnat a mort per motius polítics. Es dedicava a preguntar als ciutadans sobre la virtut, i l'acusaren...

Conceptes Fonamentals d'Ètica i Moral

La Norma Moral i els Judicis

La norma moral és una regla que estableix com hem d'actuar per adequar-nos al que creiem que és preferible en una situació determinada, és a dir, al que considerem que s'hauria d'esdevenir en tal cas.

Els judicis morals són l'acte de jutjar si una persona ha actuat de manera conforme al seu deure o no, si una acció és moralment correcta o no, o si els motius per actuar són correctes o no.

La Consciència Moral i els seus Nivells

La consciència moral és la capacitat innata i comuna que tenim les persones de distingir el bé del mal. També és la font de les normes morals de conducta i l'origen dels sentiments de remordiment o penediment quan actuem en contra de les nostres...

2.Conceptes purs (a priori): són “llocs” espontàniament per l'entesa. Kant els nomena categories, i constitueixen les estructures o lleis a priori del pensament: gràcies a ells podem pensar, és a dir, construir judicis sobre els fenòmens. Les categories kantianes no tenen el mateix sentit que les categories aristotèliques. Per a Aristòtil, les categories (substàncies i accidents) no són només formes de parlar i pensar, sinó que també són maneres de ser. Per a Kant, en canvi, són només formes subjectives. En Aristòtil, les categories eren modes del ser a les quals s'adaptava la ment. En Kant, al revés, la ment porta ja les seves categories, i són les coses les que es conformen a ella.

La classificació kantiana dels judicis...