Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Diversitat Cultural: Conceptes i Actituds

La cultura constitueix un tret distintiu de l'ésser humà.

Actualment, conviuen al nostre planeta nombroses cultures. Aquesta pluralitat de cultures es coneix amb el nom de diversitat cultural. Les grans ciutats són un exemple clar de convivència de diferents ètnies.

Actituds Davant la Diversitat Cultural

Davant la riquesa de la diversitat cultural, sorgeixen diverses actituds, algunes de les quals són perjudicials:

• Racisme

  Creença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha races superiors a unes altres. Defensa la idea que existeixen races humanes i races subhumanes. És qualsevol comportament que permeti la marginació o l'aïllament d'un grup o persona en funció de la seva raça,

Empirisme i Racionalisme

L'empirisme és el corrent filosòfic que afirma que tot el coneixement prové de l'experiència.

El racionalisme és el corrent filosòfic que afirma que el coneixement més segur prové de la raó, és a dir, que la raó és l'única via segura de coneixement de la realitat.

Lògica i Raonament

La lògica estudia els raonaments des del punt de vista de la seva correcció.

Raonar o argumentar consisteix a obtenir informacions noves a partir d'informacions que ja es posseeixen.

El raonament, argument o inferència és el procés pel qual s'obté una informació nova a partir d'una altra que ja es posseeix.

Una proposició o enunciat és l'acte pel qual s'afirma o nega una cosa d'una altra.

Valor de veritat vol dir que té sentit...

Influències de Plató

• Pitagòrics: Concepció de l'home i la importància de les matemàtiques per assolir el saber.
• Heràclit: Constant canvi de la realitat material.
• Parmènides: Distinció clara entre coneixement sensible i racional. L'objecte de la ciència ha de ser una realitat permanent.
• Sòcrates: Importància del diàleg, l'intel·lectualisme moral, lluita contra el relativisme, defensa de l'existència de valors absoluts. L'objecte de la ciència ha de ser allò universal.

Etapes de l'Obra de Plató

Diàlegs de Maduresa

Plató es mostra molt més segur. Els escriu entre el primer i el segon viatge a Siracusa. Apareixen els principals mites, en els quals explica les teories platòniques.

Realitat i Coneixement

La teoria de les idees és el...

El Problema de l'Existència Humana

- El problema de l'existència el descobreix cadascú en si mateix a partir de la pròpia.

- L'ésser humà és l'únic animal que té l'existència com un problema, ja que és l'únic que la qüestiona i la descobreix.

- Viu la seva pròpia existència com un interrogant al qual li busca una resposta i, per la mateixa raó que la qüestiona, també se'n fa responsable, se'n fa càrrec i n'és conscient. Sap que l'existència depèn d'ell mateix i de les seves decisions.

- A partir de la consciència de l'existència d'un mateix, ens adonem de l'existència de les coses.

- En canvi, els objectes o animals no es qüestionen l'existència com a problema. En els objectes, els problemes els tenim nosaltres en relació...

L'Animal que Posseeix el "Lógos"

La paraula lógos prové del grec i té diversos significats:

• Fa referència a la raó, és a dir, a la capacitat de pensar.
• És la facultat d'utilitzar un llenguatge determinat per referir-se a la realitat. Per exemple:"Està ploven", i una persona agafa el paraigua i està a punt de sortir.
• Capacitat que té l'ésser de viure en societat i compartir un llenguatge i unes experiències.

La paraula lógos està relacionada amb"lògic" i és sinònim de"coheren".

Tipus de Raó i Racionalitat

• Raó Teòrica

  S'ocupa d'allò que no pot ser d'una altra manera. Per exemple: una fórmula matemàtica.

• Raó Pràctica

  S'ocupa d'allò que pot ser d'una altra manera o pot ser interpretat de diferent forma. Per exemple:"Avui fa bon

Concepte de "persona"

La paraula "persona" ha tingut al llarg de la història diferents significats. En llatí s'escrivia "persona" i en grec prósopon feia referència al personatge o màscara que feien servir els actors en una obra teatral. Durant el cristianisme, "persona" feia referència a la divinitat en tres aspectes, ja que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant. En època romana, la paraula "persona" va tenir un significat legal i feia referència a aquells éssers humans lliures amb uns drets i deures. El filòsof cristià Boeci, al segle IV, va parlar de persona destacant la seva individualitat i racionalitat. El filòsof alemany Immanuel Kant, al segle XVIII, va ressaltar la persona com un ésser autònom i lliure per prendre decisions....

Idealisme Alemany: Raó Infinita i Mètode Dialèctic

L'Idealisme Alemany introdueix un nou concepte de racionalitat: la *Raó Infinita*, absoluta i creadora (Jo, Esperit, Idea). El seu *caràcter històric* es manifesta en un desenvolupament que progressa mitjançant un *procés dialèctic*, en què s’assumeix el passat i es reconcilien totes les contradiccions.

Es redefineix la relació entre filosofia, ciència i religió. La *filosofia* torna a ser *sistemàtica* i *metafísica*, descobrint el *nou mètode dialèctic* i posicionant-se per sobre de la ciència, la qual deixa de ser considerada un model. La *metafísica* és la *ciència* per antonomàsia, i la *religió* és concebuda com una expressió imperfecta de la metafísica.

Positivisme:

Sentit de la doctrina de la reminiscència. És filosòficament vàlid dir que “conèixer és recordar”?

Tots estan tristos per la mort que arriba a Sòcrates, però per a ell no era un mal moment. Ell està content perquè diu que per fi arribarà la seva hora, ja que segons ell els filòsofs es preparen per morir i podrà anar només a la dimensió de les idees. Tots els seus amics moren, menys ell, perquè creia en el que deia. Cada vegada que hi ha contacte amb alguna cosa és recordar (reminiscència).

Estructura i sentit de la pólis ideal en la República de Plató. Equivalència entre la pólis i l’ànima humana.

La pólis ideal es planteja de manera imprevista en el diàleg La República la qüestió de la justícia. Plató tenia...

Dualisme Antropològic

Plató

Dualista: L'home està compost d'ànima (món intel·ligible) i cos (món sensible), una unió antinatural on el cos és la presó de l'ànima (Carro alat).

Descartes

Dualista: L'home està compost per dues substàncies (pensament i extensió) connectades per la glàndula pineal.

Psicologia

Plató

Ànima tripartida, depenent de la part que ens domini tenim una funció social dins de la República (artesans, guerrers o filòsofs reis).

Descartes

La característica fonamental de l'ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions socials dins d'un Estat.

Teoria de la Justícia en Plató

(i) Per saber què és la justícia en l'individu, és útil buscar-la en quelcom més gran que l'individu, concretament...

Pas dels mites a la raó: canvis

És el pas de les explicacions mitològiques (la manera en què s'explicava la realitat amb éssers mitològics, inexistents, fantàstics...) i que no es basava en cap demostració. A les explicacions basades en la raó, l'experimentació, l'observació de la raó. Alguns dels principals canvis que això va comportar van ser:

• M:

  no és justícia (relat sagrat)

• L:

  pretén donar la raó.

• M:

  intervenen déus.

• L:

  intervenen elements naturals.

• M:

  s'explica el desconegut a través de realitats més desconegudes.

• M:

  imaginatiu.

• L:

  descriptiu.

• M:

  llenguatge poètic.

• L:

  llenguatge neutre.

• M:

  antropomòrfic.

• L:

  físic.

• M:

  no demostrable.

• L:

  demostrable.

• M:

  pensament desnàtic.

• L:

  pensament crític.

• M:

  es tancat.

• L:

  evolutiu.

• M:

  intersubjectiu.