Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Llenguatge com a Fenomen Social: Diversitat Lingüística

1. El Fenomen de la Varietat en les Llengües

Els éssers humans no parlen tots de la mateixa manera ni ho fan en la mateixa llengua. Hem d'estudiar el llenguatge tenint en compte la dimensió social en què es dona aquest fenomen. Aquest afecta els diferents nivells de les varietats lingüístiques:

• Individuals: característics d'una sola persona (idiolecte)
• Socials: propis d'un conjunt d'individus d'una col·lectivitat (sociolectes)
• Situacionals: grup o manera en què es dona l'acte verbal (fasolecte)
• Geogràfiques: lloc geogràfic al qual pertany l'individu que fa l'acte verbal (dialecte)

Totes aquestes reben el nom de VARIACIONS INTRAIDIOMÀTIQUES.

2. La Variació Lingüística: Propostes

El discurs mític

Els mites són les històries que les societats primitives narren per explicar els seus orígens. En els mites apareixen déus o éssers sobrenaturals en què succeeixen fets extraordinaris que passen sempre fora del temps històric humà.

Per als pobles primitius, el mite és una veritat indiscutible per a l'explicació de molts fenòmens, gràcies a éssers divins amb força còsmica. Per això es diu que en el mite es personifiquen les forces naturals.

El mite és una realitat viva i sagrada per a aquell qui el viu i és inqüestionable. Aquesta realitat sagrada és, per a qui hi creu, allò que fonamenta el món, el sentit, l'origen i la finalitat.

La funció del mite és explicar com va sorgir una realitat total o un fet...

John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat

John Stuart Mill, figura clau de l'ètica i la política, s'inscriu en la tradició utilitarista iniciada per Jeremy Bentham i el seu pare, James Mill. L'utilitarisme sosté que una acció és moralment correcta si promou la felicitat o el benestar del major nombre possible d'individus.

Influències en l'Utilitarisme

L'utilitarisme de Mill beu de dues fonts principals:

• Epicur: Per la concepció de la felicitat com a plaer i absència de dolor.
• Hume: Per la creença optimista en la capacitat humana de buscar no només la felicitat individual, sinó també la col·lectiva, gràcies a la simpatia i la identificació amb els altres.

Distincions Clau en l'Utilitarisme de Mill

Mill va introduir matisos importants...

Parmènides d'Elea: Filòsof de l'Ésser

Vida i Llegat a Elea

Va viure a Elea com un colon aristòcrata i va organitzar la seva ciutat amb lleis tan excel·lents que, cada any, els magistrats feien jurar als ciutadans que sempre actuarien d'acord amb les lleis de Parmènides. Es va associar amb el pitagòric Amínias, home pobre però noble. Aquesta referència completa la imatge de poder que transmet.

El Poema Filosòfic

El descobriment d'aquesta meravellosa realitat apareix en el poema de Parmènides, que marca un camí de reflexió que arriba fins als nostres dies i defineix els límits de dues perspectives oposades del pensament.

El Pròleg d'un Viatge

Va compondre un poema a l'estil homèric. Els seus personatges, però, són pacífics. No ens...

Judici Moral: Capacitat per a manifestar i justificar les coses bones i dolentes sobre temes morals. Això es fa de manera individual, però el judici sempre està influenciat.

Nivell Preconvencional: No argumenta amb una llei. No hi ha comunitat, és de manera individual. 1r estadi: Les conseqüències d'una acció determinada, la seva bondat o maldat. El protagonista surt guanyant. 2n estadi: Reciprocitat, entenc les necessitats de l'adversari, no és en funció de la igualtat sinó dels interessos.

Nivell Convencional: És un acord col·lectiu o en la societat. 3r estadi: Complir les expectatives que els altres esperen de mi. 4t estadi: Normativa social. El posicionament que es doni està regulat per la llei.

Nivell Postconvencional: Es regeix...

Descartes i la filosofia moderna

Aquest text ens parla de la filosofia moderna i dels filòsofs racionalistes. Descartes comença parlant de la concepció que té ell d’idea, diu que una idea ha de ser clara i distinta, innata i a priori, és a dir, no prové de l’experiència. Descartes fa referència a que Déu ha sigut el que les ha creat, això implica la refutació del geni maligne. També parla del “cogito”, considerant-se una substància pensant i això implica existir “penso, doncs existeixo”. Aquest pensament el va fer caure en el solipsisme, i ho podem observar en el text quan fa referència a: “concloc amb certesa que la meva essència radica solament en això: que sóc una cosa que pensa...”. Finalment també parla...

El Procés d'Humanització i la Conducta Social

El procés d’humanització incideix directament en la conducta social. Els canvis que es produeixen constitueixen el patrimoni cultural de la humanitat. Per tant, hi ha diferències importants entre el procés d’hominització i el procés d’humanització.

1. Hominització: Allò Innat

Són els canvis anatòmics i conductuals que modelen l’individu a través del pas de milions d’anys, des dels australopitecs, passant per la coexistència de diferents homínids alhora, fins a l’ésser humà actual.

2. Humanització: Allò Après

Són els canvis culturals, socials i tecnològics que han contribuït de forma prodigiosa al progrés humà fins a límits desconeguts, i que han eixamplat abismalment...

Les preguntes de la filosofia

• Vitals: perquè en el seu entorn s'ha constituït la vida humana.
• De caràcter universal: perquè totes les cultures s'han fet aquestes preguntes.
• Atemporals: sempre s'han fet.
• Obertes: perquè el coneixement filosòfic, com el científic, és un coneixement en progrés, sense acabar.

Aspectes comuns de l'origen

• Una mateixa època històrica: va aparèixer Confuci (Xina), Buda (Índia), Tales de Milet (Grècia).
• Una mateixa actitud vital, de recerca: el desig de saber, per explicar i donar sentit a la vida humana.
• Partint de les interpretacions religioses i mítiques, s'intenta buscar una explicació més completa: per això l'origen històric de la filosofia s'anomena el pas del mite al logos.

La filosofia occidental

• La

El coneixement humà: pot superar la creença i accedir a la veritat?

Si ens parem a pensar un moment sobre aquesta pregunta, suposa que existeix una veritat i, per tant, diu que hi ha una realitat. Per altra banda, també suposa que existeix una creença i el coneixement.

Si ens haguéssim de fer més preguntes a partir d’aquesta, les que més probablement ens faríem són: De quina veritat parlem? De la realitat? Quina diferència hi ha entre creença i saber? Quins són els graus de coneixement?

L’escepticisme, el relativisme i el dogmatisme són les teories que han sorgit de la pregunta com podem conèixer els humans.

El pas dels anys ens ha donat respostes, i una d'elles és la teoria del coneixement. Aquesta teoria és la disciplina filosòfica...

Utilitarisme

L'utilitarisme defensa que la moral consisteix a cercar el bé màxim per al màxim de persones i a distribuir el benestar de manera imparcial. Això no depèn dels sentiments, emocions, etc., sinó del càlcul racional. L'utilitarisme sosté que es pot arribar a bastir un ordre moral racional a partir dels desitjos, contradictoris i diversos, de les persones, si s'assumeix la pràctica com a criteri d'avaluació de la realitat. Per això és objectiva: els individus valen pel que fan i no pel que representen. Les accions bones són les útils, aquelles que proporcionen plaer. Cal pensar abans d'actuar què convé més, i per això s'han de valorar les accions segons aquestes condicions:

• Intensitat
• Extensió
• Fructífera (capacitat