Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

L'Al·legoria de la Caverna de Plató

Plató, a través de l'al·legoria de la caverna, compara la situació dels presoners i el món exterior amb el comportament humà.

El Món Sensible i els Presoners

Diu que dintre d'una caverna (el món sensible), on regna la foscor i la ignorància, hi ha uns presoners lligats pel seu propi cos (les cadenes), ja que aquest els obstaculitza en el seu camí cap a la veritable saviesa. De manera que només veuen el mur que tenen davant.

En aquest món sensible hi ha les coses materials que són canviants, temporals i sensibles. Es poden conèixer a través de dos nivells de coneixement:

Nivells de Coneixement Sensible

• La imaginació (*eikasia*), que és el coneixement superficial de les coses materials basat en

La filosofia de Kant comença a reflexionar al voltant de la moral en la Fonamentació de la metafísica dels costums i rememora que l'home pertany misteriosament tant al món dels fenòmens com al de la vida moral i la llibertat.

La Fonamentació de la Metafísica dels Costums

Aquesta obra, una de les més importants al voltant de la moral, es divideix en quatre parts principals. El seu objectiu principal és elaborar una ètica universal i entendre com la raó pràctica pot guiar els nostres actes com a éssers morals, preparant així les bases per a una teoria moral sòlida. En ella, destaca la idea de la voluntat.

El Prefaci

En el prefaci, el llibre intenta establir una ètica pura "a priori" que expliqui la possibilitat d'una llei moral i...

Ètiques de la justícia (o de mínims) s’ocupen només d’aquells deures de justícia exigibles a qualsevol ésser racional i que componen unes exigències mínimes.

Ètiques de la felicitat (o de màxims) aconsellen seguir el seu model. La felicitat es basa en el consell i la invitació, no en l’exigència.

Ètica cívica, ètica aplicada i ordre ètic internacional

Poemes homèrics. Virtut i comunitat

3 elements clau: allò que és bo consisteix a fer el correcte que serveixi a la comunitat. La virtut s’entén com a excel·lència: l’home bo és el que intenta sobresortir prestant els millors serveis a la comunitat i és el millor.

Consciència moral, valors morals universals i intel·lectualisme moral: qui coneix la virtut obra segons...

La funció simbòlica o semiòtica:

La representació és la substitució d'un objecte, persona animal o situació.

Soy Pilar         : Significat

Pilar                :Significant

Manifestacions de la funció simbòlica o semiòtica:

Imitació diferida: Imitació sense la presència del model.

Ex: imitar que fuma com el pare, llegir el diari com l'avi...

Raonaments: funció del pensament que parteix d'una informació previa infereix odedueix una conclusió aplicant certes regles.

Raonament deductiu: diversos casos particulars s'infereix unallei universal.

Ex: Tots els homes son mortals i Pep com es home es mortal.

Raonament inductiu: procedeix d'un cas particular.

Exemple: tots els gats fan miau!

              -Aquest es un gat i fa

Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.

Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa

. En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners...

Els Sofistes i l'Art de la Retòrica

• 1. Mestres ambulants: Eren mestres que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. Protàgores és considerat el pare d'aquesta disciplina.
• 2. Formació política: Va ser la formació adequada per dur a terme els assumptes polítics; la millor eina per convèncer els que no pensen com tu.
• 3. Physis i Nomos: Distinció entre Physis (lleis naturals) i Nomos (lleis humanes), producte d'un acord o conveni. Els sofistes creuen que la vida d'un humà es determina per un conjunt de lleis naturals que no es poden modificar.
• 4. El poder del llenguatge: Pretenia demostrar que es pot defensar una opinió contrària. El llenguatge és la millor manera de convèncer els altres que els teus punts de vista són

Diferències entre Bentham i Stuart Mill

Concepció de la Felicitat i l'Utilitarisme

4. Stuart Mill va ser deixeble de Bentham, i coincideixen en la concepció moral de l'utilitarisme, o el "principi de la màxima felicitat", el qual sosté que les accions són bones quan tendeixen a promoure la felicitat, i dolentes quant tendeixen a produir l'oposat a la felicitat. Per "felicitat" s'entén plaer i absència de dolor; per "infelicitat", dolor i privació de plaer.

Quant a les diferències en el paper de la felicitat i l'utilitarisme, Bentham creia en l'utilitarisme individualista, defensava que la felicitat de la persona s'identifica amb els interessos de la humanitat i anar en contra de la satisfacció d'un desig individual és anar en contra...

L'anàlisi de John Locke sobre les qualitats i el coneixement

«Les idees de calor i de llum, que rebem del Sol per mitjà del tacte o dels ulls, comunament les considerem qualitats reals, existents en el Sol…»

1. L'argument de Locke sobre la percepció sensorial

En el text, Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el sol. Per justificar això, compara els efectes que el sol pot causar en un tros de cera (per exemple, fa que la cera s’estovi i perdi color) amb els efectes que el sol causa sobre la nostra pell o els nostres ulls (notem l'escalfor, veiem la llum).

2. Definicions de qualitats i poder

• «Qualitats reals»: forma de les parts d’un cos.
• «Poder»: capacitat que

Examen sobre Sòcrates

1. Sòcrates tenia una veu al seu interior que li deia que tenia la raó.

«El qui sap què és correcte, actuarà correctament», Sòcrates deia que el coneixement correcte porta a fer bé les coses, i això el convertia en un home virtuós.

Sòcrates intentava trobar definicions del bé i del mal. Creia que aquestes definicions es trobaven en la raó de les persones, i no en la societat. Ningú no pot ser feliç si actua en contra de les seves conviccions. El qui sàpiga com aconseguir ser feliç, ho intentarà ser. D'aquesta manera, el qui sap què està bé, farà el bé.

2.

a) «Virtuós»: Que fa bé les coses, que és bo.

b) «Feliç»: Fer el que ens agrada fer.

3. El qui sap què és... Els sofistes eren gent sàvia...