Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

La naturalesa de la realitat

La realitat és el conjunt de les coses que hi ha (ja sigui materialment o com a objecte del nostre pensament) en general. Per molt coneixement que tinguem i per molt que el treballem, en relació amb la realitat, la nostra percepció mai serà perfecta.

Què significa la paraula "llenguatge"?

El llenguatge és un mitjà de comunicació i d’expressió que no té per què ser verbal. És una capacitat que tots els humans compartim i l’estudi de totes les llengües. Actua com un filtre entre nosaltres i la realitat; és a dir, s’entén la realitat a través del llenguatge.

• Llengua: Una determinada materialització del llenguatge.

Conceptes fonamentals de l'estudi del llenguatge

• Element simbòlic: Qualsevol cosa a

Conceptes Clau d'Audiència i Opinió Pública

Definicions de l'Audiència

L'Audiència com a Públic Social

Persones s'agrupen com a audiències diferents en funció del grup social al qual pertanyen.

L'Audiència com a Agregat d'Oients o Televidents

El nombre de persones assolit pel contingut dels mitjans, sense distinció de graus de participació.

L'Audiència com a Mercat

Determinat contingut s'exposa i es ven a una massa de potencials consumidors en competència amb altres mitjans de comunicació.

Mesurament i Valor de l'Audiència

Jara i Garnica: Valor de Mercat de les Audiències

Les audiències adquireixen un valor de mercat per a totes les entitats que hi participen.

Rating

Percentatge estimat sobre el total de persones o llars.

Share

Percentatge...

L'Atomisme Presocràtic de Demòcrit

Demòcrit (meitat del segle V - segle IV aC), contemporani de Sòcrates, és considerat el fundador del corrent atomista. L'atomisme va desenvolupar una explicació de la naturalesa que intentava reconciliar els fenòmens observables de la multiplicitat i el canvi amb la negació per part dels eleàtics de la possibilitat de la generació i la destrucció. Amb això, Demòcrit aconsegueix superar les dificultats revelades per Zenó al voltant del concepte d'infinita divisibilitat.

Divisibilitat Matemàtica i Divisibilitat Física

Una de les aportacions fonamentals de l'atomisme fou la distinció entre la divisibilitat matemàtica i la divisibilitat física:

• La primera no s'aplica a la realitat, sinó a la geometria.

Metafísica cartesiana

Diu que en el món només hi ha tres substàncies:

• Res infinita → Déu
• Res cogitans → El jo que pensa
• Res extensa → El món (cos)

Substància: és allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir.

Concepció del món

Concepció mecanicista

Segons el mecanicisme, totes les coses de la natura estan sotmeses a les lleis naturals i físiques del moviment; per tant, entén la natura com el mecanisme d'un rellotge. Explica la concepció amb el principi de la causalitat: tot el moviment és una cadena de causes i Déu és el primer motor, l'únic que fa és posar el món en marxa. Per Descartes, Déu és el rellotger. Ell creu que l'univers és determinista: si faig un moviment, aquest moviment estarà...

L'Amor a la Saviesa: El Saber Buscat

Filosofia significa etimològicament “amor a la saviesa”. El filòsof sap que ignora moltes coses i no es conforma amb el que sap. Com deia Aristòtil: «Tots els homes desitgen, per natura, saber».

Per això l’ésser humà sempre busca la saviesa. Aquesta cerca no s’acaba mai, perquè es dirigeix a les regions més profundes de la realitat.

Filosofem per Viure

L'ésser humà és un ésser constitutivament insegur perquè és lliure. No tenim un control absolut sobre la nostra vida ni sobre el nostre futur. Per poder orientar la seva llibertat, l’ésser humà necessita alguna certesa.

Delimitació dels Àmbits del Saber

La cerca de coneixement es desplega en tres direccions:

• Lleis de la natura: coneixement

Projecte Filosòfic i Mètode Cartesià

El Projecte Filosòfic de Descartes

Descartes no distingeix entre coneixements filosòfics i científics, ja que tots es basen en la raó. Entén la filosofia com un arbre:

• Les arrels són la Metafísica.
• El tronc és la Física.
• Les tres branques són la Medicina, la Moral i la Mecànica.

Descartes afirma que els coneixements veritables provenen de la raó, però no n’hi ha prou amb la raó per a trobar la veritat; necessita un mètode que l’orienti. Per això, crea un mètode per a totes les disciplines basat en la raó.

Mètode Cartesià: Les Quatre Regles

Aquest mètode es basa en la matemàtica i consta de quatre passos:

1. Evidència com a Criteri de Veritat

   Una proposició és vertadera si és evident,

Friedrich Nietzsche (1844 – 1900)

Allò Apol·lini i Allò Dionisíac

Nietzsche va dedicar la joventut a l'estudi de la Grècia antiga. En l'obra d'Heràclit (que deia que tot canvia, que la vida és un caos) hi veia reflectida una forma de vida esplèndida, alhora tràgica i heroica, que es caracteritzava pel vigor i per la intensitat.

Nietzsche identifica dos principis contraposats, representats pels déus grecs Apol·lo i Dionís, que també simbolitzen forces irracionals:

• Allò Dionisíac: Associat al déu Dionís, vinculat amb l'excés, la passió, la foscor, l'irracional, allò difús i allò indefinit.
• Allò Apol·lini: Vinculat amb el déu Apol·lo, relacionat amb allò clar, allò nítid i allò definit, que ens permet distingir amb precisió

Filosofia Medieval: Fe i Raó

El Cristianisme va canviar el concepte del temps, que passa de ser circular (sense principi ni final) a un temps lineal. També va transformar el concepte del lliure albir (poder triar lliurement).

Es nega la teoria de la reencarnació, per tant ens ho juguem tot a una vida de felicitat o patiment etern. A partir de certs arguments, el cristianisme “afirma” que és la millor religió. El problema principal és que la filosofia utilitza la raó (arguments) i el cristianisme utilitza la fe (dogma).

Pensadors Clau i la seva Relació amb la Raó i la Fe

Agustí d’Hipona

• Era de corrent platònica.
• Estableix que només a partir de la fe s'arribarà a la il·luminació divina, moment en què la raó podrà entendre les

L'Absolut

Idees i coses en Plató i Aristòtil: visió comparativa

Plató divideix la realitat en dos mons: el món de les essències i el món dels objectes sensibles, on el primer representa l’autèntica realitat i el segon és només aparença. En canvi, Aristòtil fusiona els dos mons en un de sol, el sensible, format per matèria i forma. La forma equival a les essències o idees platòniques i és l’acte, mentre que la matèria és la potència de la substància.

Epistemologia i coneixement

Plató és un racionalista que creu en l’existència d’idees innates. El camí del coneixement és el record o reminiscència. En canvi, Aristòtil és empirista, ja que considera que el coneixement s'assoleix a través dels sentits i nega les idees innates....