Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Tipus d'Estils de Comunicació

La manera com ens comuniquem amb els altres i amb nosaltres mateixos influeix directament en les nostres relacions i en el nostre benestar. Existeixen principalment tres estils de comunicació:

Estil de Comunicació Sumís

La persona amb un estil de comunicació sumís no expressa els seus veritables sentiments i opinions, deixant de valorar-los i respectar-los. Accepta ràpidament els criteris, arguments o decisions dels altres per temor a un enfrontament. La Comunicació No Verbal (CNV) d'una persona sumisa inclou una mirada fugidissa, veu baixa i vacil·lant, gests nerviosos i una postura d'evitar la situació. Aquest estil pot derivar en depressió o explosions d'enuig. Les persones sumises experimenten sentiments...

La Genealogia de la Moral segons Nietzsche

Nietzsche creu que la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d’alguna realitat objectiva de la qual deriven els demés valors morals. Segons la filosofia tradicional, hi ha un ordre fix que fonamenta els valors. Per exemple, Plató fonamenta els valors morals en la Idea del Bé.

Per desemmascarar els valors morals i saber-ne el seu origen, hem de fer una genealogia: un estudi etimològic i històric dels valors, i després exposar d’on procedeixen i com han evolucionat.

La Moral dels Senyors i la Moral dels Esclaus

Nietzsche afirma que la moral judeocristiana és la que s’ha acabat imposant per damunt de la resta de morals. No obstant això, a través del mètode genealògic, és necessari...

NIETZSCHE: LLIBRE GENEALOGIA DE LA MORAL

Nietzsche és un autor vitalista que creu que és bo allò que potencia la vida i dolent allò que la nega. A la Genealogia de la moral realitza la genealogia dels valors jueu-cristians, que dominen la cultura occidental, i mostra que van invertir els valors antics o vitals de la forma següent:

D'aquesta inversió dels valors, segons la qual allò que era considerat bo passa a ser considerat dolent i a l'inrevés, Nietzsche també en diu transvaloració dels valors.

Moral Noble vs. Moral dels Esclaus

• Els valors propis de la Grècia i Roma

Secció 2: Transició de la filosofia moral popular a la metafísica dels costums

Kant afirma que la resta d'éssers vius actuen conforme a lleis necessàries, conegudes per la sensibilitat (matemàtiques) i l'enteniment (física). Tanmateix, els éssers humans actuem per representació de les lleis, és a dir, per principis, perquè tenim voluntat.

L'experiència ens parla de la realitat, però només la raó ens parla del que ha de ser. Per aquest motiu, les lleis de la raó pràctica (morals) tenen el caràcter d'imperatiu (fórmula de determinació de l'acció).

Com manen els imperatius?

Existeixen tres classes d'imperatius:

• Habilitat o tècnic: Regles que hem de seguir per adquirir una habilitat (ex: tocar el piano).
• Pragmàtic: Pautes que hem

2. Lògica informal: fal•làcies
1. Fal•làcia ad verecundiam: es defensa una conclusió apel•lant a algú ja que té autoritat però sense donar raons. Ex. Televisió
2. Fal•làcia ad hominem: pretendre rebatre el raonament d’un altre o demostrant la falsedat de la conclusió al qual s’ha arribat, desacreditant a qui ho defensa. Ex. Feministes.
3. Fal•làcia ad populum: defensar una conclusió sense justificar-la. Ex. Prohibim la immigració.
4. Fal•làcia ignorantiam: defensar que una cosa és falsa perquè no podem mostrar el contrari. Ex. Déu.
5. Fal•làcia baculum: es produeix quan amenacem en lloc de donar raons. Ex. Multa
6. Generalització indeguda: fer una conclusió general a partir de pocs casos que no són suficients...

Ètica Kantiana: Fonaments i Crítica

És una ètica original, completament diferent a les teories anteriors. De fet, fa una crítica a les limitacions i els problemes que tenen.

Crítica a les Ètiques Materials

Kant pretenia crear una ètica universal, és a dir, una ètica racional vàlida per a tots els éssers humans.

Va anomenar «ètiques materials» totes aquelles teories anteriors a la seva perquè considerava que orienten la vida humana a la consecució d'un fi i que vénen definides per una matèria. El problema d'aquestes ètiques és que només seran vàlides per a aquelles persones que reconeguin la importància d'aconseguir aquest fi. És a dir, són ètiques hipotètiques que parlen dels deures que hem de complir. Són imperatius

Classificació de les ètiques

Ètiques materials

Afirmen que hi ha un fi o bé que guia el nostre comportament moral i estableix una sèrie de normes morals.

Ètiques formals

Afirmen el que ha de moure l'ésser humà a comportar-se bé, obrar desinteressadament i guiat per la consciència.

Corrents filosòfics

• Epicur: Filòsof grec. El bé no era el plaer sense fre o mesura, sinó el plaer guiat per la raó.
• Utilitarisme: Allò bo consisteix a aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones (Bentham i John Stuart Mill).
• Teleologia: Mode d'explicació basat en les causes finals.
• Cínics: Kynikos significa «cani». La millor manera de viure és en harmonia amb la naturalesa, alienes a necessitats supèrflues pròpies de la vida en societat.

La llibertat humana segons John Stuart Mill

Mill advoca pel bé comú com a criteri moral, argumentant que això contribuirà a la felicitat individual. A vegades, el bé individual entra en conflicte amb el bé comú, per això, en la vida en societat, es fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual.

Mill exposa que la societat, quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei. Per a Mill, un col·lectiu només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres. Només és admissible la coacció en una persona quan és per evitar danys als altres.

Mill està totalment...