Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Teoria Política: Plató, Filosofia Hel·lenística i Aristòtil

Filosofia i ètica3,84 KB

1.- Política = Teoria Política

Plató dissenya el govern ideal agrupant ètica i política, ja que considera que han d’anar junts, on han de governar els filòsofs (filòsof rei), ja que creu que són qui tenen el màxim grau de coneixement. El lloc que ocupi cadascú a la societat serà determinat per l’ànima de cadascú, però a més, no serà injust perquè és el que t’ha tocat per naturalesa. En conclusió, la crítica que se li pot fer a Plató és que per una part té raó, però falla en l’intel·lectualisme moral ja que ningú està d’acord en el lloc on està. D’altra banda, no és veritat que tothom serveixi per a certes activitats o no et faci feliç el lloc que ocupes. Per tant, podríem dir que la teoria política...

Continua llegint "Teoria Política: Plató, Filosofia Hel·lenística i Aristòtil" »

Nietzsche vs. Plató: Comparació de Vitalisme i Idealisme

Filosofia i ètica2,63 KB

Nietzsche vs. Plató: Vitalisme i Idealisme

El pensament de Nietzsche es caracteritza per ser un vitalisme irracionalista. Per tant, és interessant comparar-lo amb un pensador que representa l'idealisme, com és Plató.

Semblances entre Nietzsche i Plató

Tenen algunes semblances en comú; els dos autors defensen el sentit aristocràtic de l'existència, encara que des de perspectives molt diferenciades. En cap dels dos casos es tracta d'una aristocràcia de la sang o dels diners, sinó que:

  • En el cas de Plató, és una aristocràcia del coneixement (els més savis i generosos són els qui han de governar).
  • En el cas de Nietzsche, és una aristocràcia dels creadors de nous valors (el superhome es regeix per la "moral dels senyors").

Plató, des...

Continua llegint "Nietzsche vs. Plató: Comparació de Vitalisme i Idealisme" »

El Racionalisme de Descartes: Idees, Mètode i Substàncies

Filosofia i ètica10,09 KB

El Racionalisme: Fonaments i Característiques

El racionalisme és la teoria filosòfica del segle XVII que inaugura la modernitat, i a la qual pertany Descartes. És una contraposició a l'empirisme. Defensava l'autosuficiència de la raó com a font de coneixement. El racionalisme defensa aquestes tesis:

  1. Confiança en la raó: És un element bàsic que es recull del Renaixement. La raó és el fonament de la ciència i l'instrument amb què l'home pot dominar el món.
  2. Minusvaloració del coneixement sensible: Els racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar, que la sensibilitat no és una bona guia de l'acció humana i que la raó humana és autosuficient. En canvi, els empiristes diuen que la sensibilitat està en la base de
...
Continua llegint "El Racionalisme de Descartes: Idees, Mètode i Substàncies" »

De Mite a Logos: Orígens de la Filosofia Grega i les Teories Arkhé

Filosofia i ètica4,49 KB

Transició del Mite al Logos en la Filosofia Grega

Passem del mite (antropomòrfic, imaginació, causes sobrenaturals, màgia i ritual) al logos (abstracte, raó, causes naturals, ciència, filosofia i tècnica). Aquesta transició es va produir per diversos factors:

  1. Grècia i els comerciants: contacte amb altres mites, ulls relativistes respecte als mites.
  2. La pòlis possibilitava la llibertat de pensament, possibilitant posar en dubte el pensament anterior.
  3. Les classes benestants no treballaven, tenien temps per reflexionar.

Es vol explicar la natura des de la natura (causes immanents, phýsis). Tots els éssers són diferents però tenen una cosa en comú: l'origen de tot (concepte de matèria, arkhé). Arkhé (origen) forma physis (cosmos).

Teories

...
Continua llegint "De Mite a Logos: Orígens de la Filosofia Grega i les Teories Arkhé" »

Cosmologies Antigues: Aristòtil, Ptolemeu i Copèrnic

Filosofia i ètica2,46 KB

Cosmovisions Aristotèlica-Eudoxiana i Ptolemaica

Cosmovisió Aristotèlica-Eudoxiana

L'astronomia de Plató i Aristòtil es va fusionar, ja que Eudox era seguidor de Plató. Les escoles es van fusionar perquè Aristòtil i Eudox coincidien: eren geocentristes i consideraven que la Terra era esfèrica. Al voltant de la Terra hi havia esferes que rotaven a diferents velocitats. L'Univers era limitat.

Quantes esferes hi havia? Inicialment, tantes com planetes, però amb el pas del temps es van introduir més esferes (finalment 27).

S'anaven incrementant, ja que inicialment els càlculs no quadraven i sempre canviaven de teoria (les teories no funcionaven perquè les esferes no existien).

Encara que el sistema geocèntric és fals, la teoria semblava...

Continua llegint "Cosmologies Antigues: Aristòtil, Ptolemeu i Copèrnic" »

Conceptes Clau de Filosofia Política i Teoria de l'Estat

Filosofia i ètica4,42 KB

Filosofia Política

És la manera de resoldre els conflictes socials per mitjà del diàleg, la negociació i/o el pacte.

Política

Ciència que tracta del govern i l'organització de les societats humanes, especialment dels estats.

Ciutadania

És la classe reconeguda pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat. Una persona pot tenir ciutadanies múltiples, i una persona que no té la ciutadania de cap estat es considera sense pàtria.

Dictadura

Forma de govern en la qual un grup reduït de persones manté el poder i l’imposa per la força. També rep el nom d'autocràcia o tirania. Dues dictadures del segle XX s'anomenen règims totalitaris.

Exemples: Nazisme, Feixisme, Estalinisme.

Liberalisme

Ideologia característica...

Continua llegint "Conceptes Clau de Filosofia Política i Teoria de l'Estat" »

Nietzsche i la Filosofia del Martell: Art, Tragèdia i l'Ésser

Filosofia i ètica2,24 KB

Nietzsche i la Filosofia del Martell

La Crítica de la Raó i l'Afirmació de la Vida

L'objectiu de la filosofia del martell és destruir els pilars tradicionals de la filosofia per obrir camí a una nova comprensió.

Nietzsche considera l'art, especialment la tragèdia, com la via privilegiada per captar l'Ésser a través de la intuïció, oposant-se a la filosofia tradicional i a la ciència, que defensen els conceptes racionals. Busca un model de cultura que comprengui la vida i demostri que val la pena viure.

La Tragèdia Àtica: Apol·lo vs. Dionís

Nietzsche pren com a model la tragèdia àtica, que representa la tensió entre dues formes d'expressar la vida a través de les figures d'Apol·lo i Dionís.

  • Apol·lo: Representa la individualització,
...
Continua llegint "Nietzsche i la Filosofia del Martell: Art, Tragèdia i l'Ésser" »

Origen i Evolució de la Filosofia Grega

Filosofia i ètica3,37 KB

Origen de la Filosofia

La filosofia va néixer al segle VII aC. Un grup d'intel·lectuals van deixar de banda les respostes mitològiques tradicionals. No es conformaven amb les respostes imaginatives sobre déus, sinó que, per primer cop, van investigar sobre l'origen i la naturalesa del món. És el pas del mite al logos. Logos, en grec, vol dir raó i paraula. La filosofia suposa la superació del mite i el protagonisme del logos.

Preguntes dels Primers Pensadors

Els filòsofs grecs volien donar resposta a preguntes sobre quatre aspectes:
  • Cosmos (natura): Volien conèixer la realitat de la natura, d'on procedeix i quin és el principi de tot.
  • Ethos (ètica): Volien conèixer millor la dimensió ètica de les persones, una guia per al comportament
...
Continua llegint "Origen i Evolució de la Filosofia Grega" »

Fichte: Realitat, Llibertat i els Impulsos de la Consciència

Filosofia i ètica2,73 KB

El Principi de Realitat i la Llibertat en Fichte

El principi de realitat es manifesta en la llibertat, marcant un trencament amb tota la filosofia clàssica. Tot i que hi hagi determinacions, sempre roman una activitat no fixable. Per a comprendre aquesta activitat, els conceptes provinents de la determinació no són suficients; han de funcionar com a conceptes d'acció, als quals s'arriba projectant els conceptes finits o determinats a l'infinit, és a dir, a l'àmbit de l'ideal. Aquesta és l'única manera de copsar el moment no fixable de l'acció.

Deures, Finalitats i Conceptes Pràctics

En aquest àmbit, ja no es parla de fets, sinó de deures i finalitats; ja no es parla de determinació, sinó de llibertat, que són conceptes pràctics.

...

Continua llegint "Fichte: Realitat, Llibertat i els Impulsos de la Consciència" »

La recerca de la realitat a través de l'art, la teologia i la filosofia

Filosofia i ètica2,59 KB

És la cerca de la realitat profunda de les coses. En l'art, es coneix a través de la intuïció creadora, en la qual l'artista expressa les seves vivències i la seva percepció del món, associant les coses en una unitat significativa.

Teologia

Com la filosofia, la teologia aborda les qüestions últimes de la realitat. Ara bé, la teologia és una reflexió racional davant de la fe. Raó i fe són dues fonts diferents de coneixement que, tanmateix, es complementen.

La tradició

Recull la visió del món que té la cultura a la qual pertanyem. Ens ofereix un horitzó significatiu per entendre el món. No hem d'assumir la tradició passivament, sinó d'una manera crítica.

Tasques i branques de la filosofia

Disciplina:

  • Lògica (estudia els elements
...
Continua llegint "La recerca de la realitat a través de l'art, la teologia i la filosofia" »