Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

1.- Política = Teoria Política

Plató dissenya el govern ideal agrupant ètica i política, ja que considera que han d’anar junts, on han de governar els filòsofs (filòsof rei), ja que creu que són qui tenen el màxim grau de coneixement. El lloc que ocupi cadascú a la societat serà determinat per l’ànima de cadascú, però a més, no serà injust perquè és el que t’ha tocat per naturalesa. En conclusió, la crítica que se li pot fer a Plató és que per una part té raó, però falla en l’intel·lectualisme moral ja que ningú està d’acord en el lloc on està. D’altra banda, no és veritat que tothom serveixi per a certes activitats o no et faci feliç el lloc que ocupes. Per tant, podríem dir que la teoria política...

Nietzsche vs. Plató: Vitalisme i Idealisme

El pensament de Nietzsche es caracteritza per ser un vitalisme irracionalista. Per tant, és interessant comparar-lo amb un pensador que representa l'idealisme, com és Plató.

Semblances entre Nietzsche i Plató

Tenen algunes semblances en comú; els dos autors defensen el sentit aristocràtic de l'existència, encara que des de perspectives molt diferenciades. En cap dels dos casos es tracta d'una aristocràcia de la sang o dels diners, sinó que:

• En el cas de Plató, és una aristocràcia del coneixement (els més savis i generosos són els qui han de governar).
• En el cas de Nietzsche, és una aristocràcia dels creadors de nous valors (el superhome es regeix per la "moral dels senyors").

Plató, des...

El Racionalisme: Fonaments i Característiques

El racionalisme és la teoria filosòfica del segle XVII que inaugura la modernitat, i a la qual pertany Descartes. És una contraposició a l'empirisme. Defensava l'autosuficiència de la raó com a font de coneixement. El racionalisme defensa aquestes tesis:

1. Confiança en la raó: És un element bàsic que es recull del Renaixement. La raó és el fonament de la ciència i l'instrument amb què l'home pot dominar el món.
2. Minusvaloració del coneixement sensible: Els racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar, que la sensibilitat no és una bona guia de l'acció humana i que la raó humana és autosuficient. En canvi, els empiristes diuen que la sensibilitat està en la base de

Transició del Mite al Logos en la Filosofia Grega

Passem del mite (antropomòrfic, imaginació, causes sobrenaturals, màgia i ritual) al logos (abstracte, raó, causes naturals, ciència, filosofia i tècnica). Aquesta transició es va produir per diversos factors:

1. Grècia i els comerciants: contacte amb altres mites, ulls relativistes respecte als mites.
2. La pòlis possibilitava la llibertat de pensament, possibilitant posar en dubte el pensament anterior.
3. Les classes benestants no treballaven, tenien temps per reflexionar.

Es vol explicar la natura des de la natura (causes immanents, phýsis). Tots els éssers són diferents però tenen una cosa en comú: l'origen de tot (concepte de matèria, arkhé). Arkhé (origen) forma physis (cosmos).

Teories

Cosmovisions Aristotèlica-Eudoxiana i Ptolemaica

Cosmovisió Aristotèlica-Eudoxiana

L'astronomia de Plató i Aristòtil es va fusionar, ja que Eudox era seguidor de Plató. Les escoles es van fusionar perquè Aristòtil i Eudox coincidien: eren geocentristes i consideraven que la Terra era esfèrica. Al voltant de la Terra hi havia esferes que rotaven a diferents velocitats. L'Univers era limitat.

Quantes esferes hi havia? Inicialment, tantes com planetes, però amb el pas del temps es van introduir més esferes (finalment 27).

S'anaven incrementant, ja que inicialment els càlculs no quadraven i sempre canviaven de teoria (les teories no funcionaven perquè les esferes no existien).

Encara que el sistema geocèntric és fals, la teoria semblava...

Filosofia Política

És la manera de resoldre els conflictes socials per mitjà del diàleg, la negociació i/o el pacte.

Política

Ciència que tracta del govern i l'organització de les societats humanes, especialment dels estats.

Ciutadania

És la classe reconeguda pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat. Una persona pot tenir ciutadanies múltiples, i una persona que no té la ciutadania de cap estat es considera sense pàtria.

Dictadura

Forma de govern en la qual un grup reduït de persones manté el poder i l’imposa per la força. També rep el nom d'autocràcia o tirania. Dues dictadures del segle XX s'anomenen règims totalitaris.

Exemples: Nazisme, Feixisme, Estalinisme.

Liberalisme

Ideologia característica...

Nietzsche i la Filosofia del Martell

La Crítica de la Raó i l'Afirmació de la Vida

L'objectiu de la filosofia del martell és destruir els pilars tradicionals de la filosofia per obrir camí a una nova comprensió.

Nietzsche considera l'art, especialment la tragèdia, com la via privilegiada per captar l'Ésser a través de la intuïció, oposant-se a la filosofia tradicional i a la ciència, que defensen els conceptes racionals. Busca un model de cultura que comprengui la vida i demostri que val la pena viure.

La Tragèdia Àtica: Apol·lo vs. Dionís

Nietzsche pren com a model la tragèdia àtica, que representa la tensió entre dues formes d'expressar la vida a través de les figures d'Apol·lo i Dionís.

• Apol·lo: Representa la individualització,

Origen de la Filosofia

Preguntes dels Primers Pensadors

És la cerca de la realitat profunda de les coses. En l'art, es coneix a través de la intuïció creadora, en la qual l'artista expressa les seves vivències i la seva percepció del món, associant les coses en una unitat significativa.

Teologia

Com la filosofia, la teologia aborda les qüestions últimes de la realitat. Ara bé, la teologia és una reflexió racional davant de la fe. Raó i fe són dues fonts diferents de coneixement que, tanmateix, es complementen.

La tradició

Recull la visió del món que té la cultura a la qual pertanyem. Ens ofereix un horitzó significatiu per entendre el món. No hem d'assumir la tradició passivament, sinó d'una manera crítica.

Tasques i branques de la filosofia

Disciplina:

• Lògica (estudia els elements