Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Normes Socials, Morals i Llibertat

Filosofia i ètica3,08 KB

Normes Socials i Morals

Normes Socials

Es refereixen a les conductes que afecten les relacions entre les persones. Totes les normes morals són socials, però no totes les normes socials són morals.

Normes Morals

Tenen per finalitat resoldre conflictes relatius a interessos enfrontats entre persones o en una comunitat. Fan referència al bé o al mal, o a la interpretació de la consciència moral d'un individu o grup.

"Una norma social o moral no obliga de la mateixa manera que una norma jurídica".

La Norma i la Llei

Una norma no és el mateix que una llei.

Llei

Formalització jurídica d'una norma. Especifica el càstig que implica el seu incompliment. La seva funció és regular la vida política, social i econòmica de la comunitat, i fixa els...

Continua llegint "Normes Socials, Morals i Llibertat" »

Explorant les Cosmovisions Antigues i Científiques

Filosofia i ètica3,06 KB

Què és una Cosmovisió? Visió Antiga de Terra i Cels

Una cosmovisió és una visió del cosmos, una concepció de l’univers consolidada com una totalitat ordenada. El terme "cosmos" prové del grec i significa "ordre" o "harmonia", en contraposició al "caos".

La Terra en les Cosmovisions Antigues

Generalment, la Terra era considerada plana i el centre de l’univers (geocentrisme). No obstant això, hi va haver excepcions notables:

  • Pitàgores i els presocràtics (com Tales i Anaximandre) ja suggerien que al centre de l’univers hi havia un gran foc.
  • Aristarc de Samos va calcular la distància existent entre el Sol i la Terra, i va proposar un model heliocèntric, on la Terra no era plana ni el centre de l’univers.
  • Hipàtia d'Alexandria va
...
Continua llegint "Explorant les Cosmovisions Antigues i Científiques" »

Filosofia Grega: Aristòtil, Ètica i Política

Filosofia i ètica3,37 KB

Filosofia d'Aristòtil

Abstracció

Per a Aristòtil, el nostre coneixement sobre la realitat parteix d'allò que percebem amb els sentits, però ha d'aspirar a copsar l'essència universal per mitjà d'un procés d'abstracció inductiva. Aristòtil pensava que la nostra forma de coneixement ha d'adaptar-se a les característiques particulars de l'àmbit que estem estudiant. Per això no és possible utilitzar el mateix mètode d'investigació en diferents camps del saber.

Felicitat: Eudaimonia (Objectiu de vida)

La felicitat s'assoleix, segons Aristòtil, quan sabem elegir el nostre comportament de manera adequada per mitjà de la pràctica de la virtut.

Aristòtil va distingir dos tipus de virtuts diferents:

  • Virtuts ètiques: Associades a la manera
...
Continua llegint "Filosofia Grega: Aristòtil, Ètica i Política" »

Origen de la Filosofia: Mite, Raó i Ciència

Filosofia i ètica3,64 KB

Del Mite a la Raó: Naixement de la Filosofia

L'expressió "pas del mite al logos" fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència.

Anaxímenes: L'Aire com a Principi Vital

Anaxímenes (588-524 aC), tercer dels filòsofs de Milet, considerà que l'arkhé és l'aire. Encara que la seva resposta es pot veure com un retorn als elements, ell, en parlar de l'aire, introdueix una nova orientació en l'explicació de la realitat. L'aire còsmic és, a més de matèria originària, el principi vital que adopta formes diferents com a resultat d'un procés de rarefacció i condensació. A partir d'aquest procés...

Continua llegint "Origen de la Filosofia: Mite, Raó i Ciència" »

Guia Essencial de Lògica: Raonament, Validesa i Tipus

Filosofia i ètica7,75 KB

La Lògica i el seu Objecte d'Estudi

Què és Raonar?

Raonar és el procés que ens permet obtenir coneixements nous a partir d'altres. Per exemple: "Avui fa un dia magnífic", "La gespa està mullada". A partir d'aquestes premisses, podem obtenir un nou coneixement: "Per tant, algú ha regat".

Un raonament és la relació entre proposicions que condueixen a una conclusió.

Definició de Lògica

Ara bé, pot passar que la gespa estigui mullada, però per una altra raó: "Els meus germans han fet una guerra de globus d'aigua". La lògica s'ocupa de garantir dades certes, ja que si volem garantir la veritat de la conclusió, hem de relacionar aquestes dades de forma adequada, és a dir, raonar correctament. La lògica és considerada la disciplina...

Continua llegint "Guia Essencial de Lògica: Raonament, Validesa i Tipus" »

Ètica, Discurs Moral i Escales de Valors: Fonaments Filosòfics

Filosofia i ètica4,19 KB

La Conducta Humana: Consciència i Voluntat

La nostra conducta és *conscient* i *voluntària*. L’ésser humà realitza **ACCIONS**: és un animal que delibera i decideix.

La Tècnica de la Racionalitat i la Resolució de Qüestions

La tècnica de la racionalitat ens dona un mètode per solucionar qüestions del tipus: "Què he de fer perquè passi això?"

Tipus de Problemes a Resoldre

  • **Problemes de Casuística:** Acció en unes circumstàncies concretes. Ex: *“He d’ajudar aquella àvia a passar el carrer?”*
  • **Problemes de Moral:** Determinar quines normes de conducta són acceptables. Ex: *“És bo no pagar impostos?”*
  • **Problemes d’Ètica o Filosofia Moral:** Reflexionar sobre els diferents codis morals i la seva justificació. Ex:
...
Continua llegint "Ètica, Discurs Moral i Escales de Valors: Fonaments Filosòfics" »

Resum Filosofia: Crítica Nietzsche (Ciència, Moral) i Locke (Política, Coneixement)

Filosofia i ètica4,6 KB

Nietzsche: Crítica a la Ciència i Filosofia

El llenguatge de la ciència i la filosofia pretén fixar la realitat a partir de conceptes, lleis i teories. Nietzsche critica la intenció de reduir la veritat a conceptes. No creu en la veritat absoluta, sinó en diferents perspectives. No podem arribar a la veritat per conceptes; és individual.

Considera la veritat il·lusions que hem oblidat. El llenguatge és un conjunt de metàfores que no es poden enfocar d'una sola manera. Sobre la realitat no hi ha ni veritat ni falsedat, sinó perspectives diferents.

Nietzsche: Crítica a la Moral Occidental

Critica el fet d'oferir principis morals vàlids per a tots els humans. Utilitza la genealogia (busca l'origen de la moral i els seus canvis). Critica...

Continua llegint "Resum Filosofia: Crítica Nietzsche (Ciència, Moral) i Locke (Política, Coneixement)" »

Ètiques filosòfiques: Mill, Nietzsche, Platón

Filosofia i ètica3,14 KB

Moral de Mill

L'utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu

Allò útil és bo, per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l'acció i les seves conseqüències. Tot i que l'utilitarisme de Mill contempla unes regles a l'hora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament, etc.), la seva ètica es segueix fonamentant en el valor moral de les accions concretes i en els seus resultats.

Moral Nietzscheana

En la crítica i la fonamentació de la moral, busca l'origen etimològic de les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic

Primer hem de qualificar...

Continua llegint "Ètiques filosòfiques: Mill, Nietzsche, Platón" »

Parmènides: La Via de la Veritat i les Característiques de l'Ésser

Filosofia i ètica3,35 KB

Parmènides: Vida i Pensament Inicial

Parmènides va néixer entre el 530 i el 515 a.C. a la ciutat d'Elea. Va tenir influències d'un pitagòric, que més endavant va utilitzar per criticar els propis pitagòrics.

La Recerca de la Veritat Pura

Parmènides va arribar a esbrinar la veritat pura amb un llenguatge lògic i precís. La veritat va sorgir d'aquest ús pulcre i deductiu del pensament. Nega el món físic, el cosmos, com a veritat i creu que és una il·lusió dels sentits. D'una forma paral·lela a un mètode que més endavant utilitzaria Descartes, Parmènides, amb el sol ús de la raó, va deduir la realitat, que no hem de confondre amb allò físic. Va arribar a conèixer la veritat profunda, des d'una racionalitat coherent, de manera...

Continua llegint "Parmènides: La Via de la Veritat i les Característiques de l'Ésser" »

Funcions del Llenguatge i Experiència Estètica

Filosofia i ètica2,82 KB

Funcions del Llenguatge

  • Ens permeten ordenar el món i expressar-lo.
  • Fa possible la transmissió corporal.
  • Condicionen la nostra forma de percebre el món.
  • Ens obren el sentit ocult que amaga el món.

El mecanisme simbòlic més elemental és el signe, que està format per dos elements:

  1. El Ramon és molt simpàtic i sempre em fa riure.

    1. Dimensió sintàctica: correcte.

    2. Dimensió semàntica: es refereix a com és ell.

    3. Dimensió pragmàtica: admiració.

  2. El Pep està a la porteria.

    1. Dimensió sintàctica: correcte.

    2. Dimensió semàntica: no queda clar.

    3. Dimensió pragmàtica: afirmació.

  3. Dissabte, davant de casa la seva noia, en un estat molt dèbil.

    1. Dimensió sintàctica: incorrecte.

    2. Dimensió semàntica: una noia que està dèbil.

    3. Dimensió pragmàtica: informació.

...
Continua llegint "Funcions del Llenguatge i Experiència Estètica" »