Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Formació professional

Examen sobre Sòcrates

1. Sòcrates tenia una veu al seu interior que li deia que tenia la raó.

«El qui sap què és correcte, actuarà correctament», Sòcrates deia que el coneixement correcte porta a fer bé les coses, i això el convertia en un home virtuós.

Sòcrates intentava trobar definicions del bé i del mal. Creia que aquestes definicions es trobaven en la raó de les persones, i no en la societat. Ningú no pot ser feliç si actua en contra de les seves conviccions. El qui sàpiga com aconseguir ser feliç, ho intentarà ser. D'aquesta manera, el qui sap què està bé, farà el bé.

2.

a) «Virtuós»: Que fa bé les coses, que és bo.

b) «Feliç»: Fer el que ens agrada fer.

3. El qui sap què és... Els sofistes eren gent sàvia...

Teoria ètica: teoria filosofica que intenta justificar i legitimar les normes morals. Es classifiquen en materials si proporcionen conceptes concrets/eudemonisme, hedonisme, estoicisme,utilitarisme.. Formals si especifiquen com han de ser aquestes normes/kantiana i dialogica. Autònomes, si l'origen de les normes morals és un mateix Heteronomes, si les normes venen proposades des de fora. Deontològiques si es centren en la idea del deure Teleològiques si afirmen que la correcció de les accions depen de les consequenc que sen deriven d'elles. Cognitivistes si pensen que és possible saber que esta bé i que no. Emotives si no es possible justificar racionalment les normes morals pq aquestes no es basen en res que pugui ser conegut intelectualment,...

Què és la Filosofia Política?

La filosofia política aborda les qüestions polítiques des del pla de la validesa normativa. Aquesta disciplina no intervé directament en la vida política, sinó que actua de manera reflexiva. Aquest va ser l'error de Plató (427-347 a.C.) i, en certa mesura, de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).

Des d'Immanuel Kant (1724-1804), va quedar clar que, si bé el filòsof polític no pot convertir-se en un polític actiu, es reserva el paper de crític i conseller al nivell dels principis normatius. Les seves categories bàsiques —com la societat, l'estat, la llibertat i la igualtat— no es poden resoldre empíricament; no obstant això, el seu plantejament correcte condiciona tot l'ordre institucional, ja que...

Ètica i política en Plató i Aristòtil

Ètica i política: D'una banda, per a Plató, la virtut és la perfecció de l'ànima. Seria l'estat que li correspon a l'ànima segons la seva naturalesa. Així, la virtut de la part racional serà la saviesa o la prudència; a la part irascible li correspondrà la fortalesa, realització que passa en moltes ocasions per la renúncia de plaers i beneficis propis; i a la part concupiscible li correspondrà la temprança.

En comparació, per a Aristòtil, la virtut és la perfecció de la voluntat, un hàbit selectiu que consisteix en un terme mitjà (entre l'excés i el defecte) relatiu a nosaltres, determinat per la raó i per aquella per la qual decidiria l'home prudent. Així, la virtut en un ésser...

Resum del llibre La Bona Sort: Claus de l'èxit

La idea principal de la faula

La Bona Sort és una faula inspiradora sobre la sort, l’esforç i l’actitud davant la vida. L'obra explica que la "bona sort" no és una qüestió d’atzar, sinó el resultat de crear les condicions necessàries perquè les coses bones passin.

Argument: La llegenda dels dos cavallers

Dos amics, en Víctor i en David, es retroben després de molts anys. En Víctor és un home ric i d’èxit, mentre que en David se sent fracassat. Durant la trobada, en Víctor li explica una història màgica: la Llegenda dels Cavallers del Regne de la Bona Sort.

Aquesta llegenda narra com dos cavallers, en Sid i en Nott, reben una missió del Gran Mag Merlí: trobar un Trèvol Màgic

Substància i Subjecte en la Filosofia Moderna

Descartes i la Primera Veritat: La Substància Pensant

Descartes produeix un canvi molt important en l'orientació de la metafísica. Adopta un punt de vista diferent d'altres pensadors: segons ell, si volem trobar una realitat indubtable, ens hem de fixar en el subjecte que pensa.

En la filosofia moderna, el paper del subjecte és fonamental.

La Substància en el Racionalisme

El filòsof alemany Leibniz creia que hi havia infinites substàncies. Al seu entendre, la realitat estava composta per una infinitat de substàncies elementals que va anomenar mònades. Leibniz pensava que les mònades eren punts de força que formaven tot allò que existeix.

Spinoza, en canvi, creia que només existia una única

1. Objectius del pilotatge d'un qüestionari

• Efectuar una sèrie d’entrevistes de prova a individus que pertanyen a l’univers objecte d’estudi de la investigació per tal de detectar possibles problemes en la redacció de les preguntes o de les instruccions.
• Evitar que s'afecti l’obtenció de la informació que necessitem.

2. Qui ha de realitzar el pilotatge?

El pilotatge l'haurien de realitzar entrevistadors qualificats.

3. Exemple de pregunta oberta (estudi sobre formatges)

Quina és la teva opinió sobre els formatges?

4. Exemple de pregunta tancada (estudi sobre formatges)

T’agrada el formatge? (Sí/No)

5. Aspectes bàsics en l'elaboració de preguntes

• No s’ha d’obligar a fer càlculs.
• No s’han de formular preguntes compromeses.

6.

1. La història de la ciència

1.1 Els orígens de la ciència

• Els intents d’organitzar el coneixement es remunten a temps prehistòrics; ho podem veure en les pintures rupestres o en les dades numèriques gravades en pedres.
• La civilització mesopotàmica va desenvolupar una primitiva recerca científica a partir d’observacions astronòmiques i el coneixement d’algunes malalties i substàncies químiques.
• La civilització egípcia també va desenvolupar coneixements de tipus pràctic.

1.2 La ciència grecollatina

• Amb la civilització grega es va produir la sistematització o organització del coneixement. Tales de Milet va explicar els fenòmens i processos naturals a partir de l’observació i no d’una interpretació mística com anteriorment.

Nietzsche: Veritat i Mentida en Sentit Extramoral

Friedrich Nietzsche és un dels màxims representants de la filosofia de la sospita, marcada per una manca de fe en la raó humana, un reconeixement de la feblesa de l’esperit i una desconfiança de la raó pel fet que aquesta pot enterrar la vida. També són destacables, en aquesta corrent, altres autors com Karl Marx i Sigmund Freud.

Aquest autor, mort l’any 1900, presenta una visió molt peculiar i revolucionària de la filosofia. La seva voluntat és la destrucció de la moral occidental. A través d’unes crítiques ferotges cap a aquesta, esfondrarà les bases socials sobre les quals s’han assentat la filosofia, la ciència i la religió. Farà tremolar tots els ideals de la societat...