Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Física

Evaporació

L'evaporació és el procés pel qual els líquids passen a l'estat de vapor en totes les etapes d'escalfament. El procés té lloc a la superfície del líquid.

Diferències clau amb l'ebullició:

• L'evaporació ocorre a qualsevol temperatura i només a la superfície del líquid.
• L'ebullició es dona només a una temperatura determinada i ocorre en tot el líquid (interior i superfície).

Factors que influeixen en la velocitat d'evaporació:

• La velocitat és més ràpida com més alta sigui la temperatura.
• La velocitat és més ràpida com més superfície tingui el líquid en contacte amb l'aire.

Evaporació vs. Assecat:

La diferència principal rau en la fase: s'evapora un líquid, mentre que s'asseca un sòlid.

Utilitats de l'evaporació:

Mesures de Freqüència de Malaltia

Mortalitat

• Definició: Nombre de morts en la població en un període / Població total en aquest període.

Letalitat

Mesura la gravetat de la malaltia.

• Càlcul: Nombre de morts d’una malaltia / Nombre de casos de la malaltia.
• És una proporció.

Mortalitat Materna

• Càlcul: Nombre de morts relacionades amb l’embaràs, part o puerperi en un període / Nombre de nascuts vius en aquest període.
• És una raó, índex o quocient.

Esquema Comparatiu de Mesures de Freqüència

Tipus de Taxes Epidemiològiques

Definicions:

Fenòmens periòdics i ones

• Fenòmens periòdics: Són aquells que es repeteixen a intervals regulars de temps.
• Període: Temps que dura una oscil·lació completa.
• Freqüència: Nombre d’oscil·lacions o cicles complets que es fan en la unitat de temps.
• Amplitud: Distància entre el punt d’equilibri i la situació més extrema. Correspon a la distància fins a la cresta.
• Elongació: Distància entre la posició en un moment determinat i la posició d’equilibri.
• Ona: Pertorbació que es propaga en l’espai, ja sigui a través d’un medi o del buit.
• Longitud d’ona: És la distància entre dos punts consecutius que es troben en el mateix estat de vibració.

Comportament de les ones

• Reflexió: Quan les ones troben un obstacle en el seu camí,

Proves Experimentals de l'Univers

a) Expansió de l'Univers

• Einstein (1916): Desenvolupa la Teoria de la Relativitat General.
• Alexander Friedmann (1922): És el primer a proposar un univers en expansió a partir de dues suposicions.
• Hubble (1929): Observa que les galàxies s'allunyaven les unes de les altres.

b) Proporció Relativa d'Elements Parcials

• Ralph Alpher (1948): Proposa la imatge d'un univers inicialment calent i explica l'aparició de l'Hidrogen (H).
• Jim Peebles (1965): Sosté que els estels haurien estat formats principalment per H i ${}^{4}\text{He}$ (Heli-4).

c) Radiació de Fons Còsmic

Ralph Alpher diu que les radiacions haurien de ser en forma de fons amb un valor de pocs graus per sobre del zero absolut (0 K).

Dos físics troben més...

Els estats de la matèria i el moviment de les partícules

En l'estat sòlid, les partícules estan ordenades i es mouen oscil·lant al voltant de les seves posicions. A mesura que escalfem l'aigua, les partícules guanyen energia i es mouen més de pressa, però conserven les seves posicions.

Quan la temperatura arriba al punt de fusió (0 °C), la velocitat de les partícules és prou alta perquè algunes d'elles puguin vèncer les forces d'atracció de l'estat sòlid i abandonin les posicions fixes que ocupen. L'estructura cristal·lina es va desfent a poc a poc. Durant tot el procés de fusió del gel, la temperatura es manté constant.

En l'estat líquid, les partícules estan molt properes, movent-se amb llibertat i de forma desordenada....

Deriva continental i evolució de l'Univers

Deriva continental: Permià (Pangea), Triàsic (Lauràsia, Gondwana), Juràssic, Cretaci i actualitat (Amèrica, Àfrica, Àsia, Austràlia).

Etapes de l'evolució de l'Univers

• 10⁻⁴³ s: L'Univers es dilata i se separa la força de la gravetat.
• 10⁻³² s: L'Univers és homogeni i pla. Se separa la força nuclear forta i es formen els quarks.
• 10⁻¹² s: Se separa la força electromagnètica de la força nuclear feble. Els quarks s'uneixen formant protons i neutrons.
• 10⁻⁶ s: Els protons i neutrons xoquen i formen energia.
• 10² s: Els protons i neutrons formen nuclis d'heli.
• 10¹³ s: Es formen àtoms d'hidrogen i heli. Els fotons recorren grans distàncies (radiació de fons) i l'Univers esdevé

Recull de Problemes d'Òptica Geomètrica

1. Refracció a través de capes (Vidre, Aigua, Aire)

Un raig de llum que prové de vidre ha de travessar una capa d’aigua abans de sortir a l’aire. Quan el raig incideix sobre la interfície aigua-aire amb un angle igual o superior a 60º, es produeix reflexió total.

Calcula l’angle amb què sortirà el raig a l’aire quan incideixi sobre l’aigua amb un angle de 40º.

Dades del Problema 1

• L’índex de refracció de la llum en l’aigua val n_aigua = 1,33.
• L’índex de refracció de la llum en l’aire val n_aire = 1,00.

2. Càlcul de l'Índex de Refracció en un Prisma

El prisma de vidre de la figura té una secció triangular amb els angles α, β i γ de 90º, 50º i 40º, respectivament. En el...

La Llum: Teories i Evolució Històrica

La intenció de resoldre la pregunta sobre la naturalesa de la llum ha desenvolupat diverses teories al llarg de la història.

Les Primeres Aportacions Gregues

Les primeres aportacions venen de Grècia amb les escoles:

• Escola Atomista: Deia que els objectes no emetien llum.
• Col·legi Pitagòric (c. 300 aC): Deia que els nostres ulls tenien la capacitat i la propietat de palpar els objectes a través d'uns tentacles.

Teories Posteriors i Models Científics

• Al-Hàssan ibn al-Hàytham (Alhazen de Bàssora): Va dir que la llum provenia dels raigs de sol.
• Isaac Newton (1642-1727): Defensava la teoria corpuscular, dient que hi havia unes partícules, els corpuscles, que sortien dels cossos.
• Christiaan Huygens (1678)

Vies d'Exposició als Agents Químics

• Inhalatòria: És la principal via per la qual actuen els agents químics. Exemple: gasos tòxics.
• Digestiva: L’agent químic arriba a l’organisme a través del tracte digestiu, per ingestió.
• Cutània: L’agent químic entra en contacte amb la pell.

Identificació i Classificació de Riscos Químics

• Explosius: Poden fer explosió sota l’efecte d’una flama, per xoc o per fricció.
• Comburents: Tenen la capacitat de facilitar la combustió de substàncies inflamables.
• Inflamables: Poden inflamar-se en contacte amb una font d’ignició. Els molt inflamables poden fer-ho a temperatura ambient.
• Tòxics: Per inhalació, ingestió o penetració cutània poden comportar riscos greus, aguts o crònics per a la

(Idees addicionals: La massa no és la quantitat de matèria d'un cos. El vapor d'aigua no és un gas. La propietat característica permet identificar amb força seguretat una substància pura.)

La Ressonància

• El fenomen de la ressonància: un pèndol que oscil·la pot transmetre la seva energia cinètica a un altre pèndol que es trobi en repòs.
• És un fenomen que pot arribar a destruir el material que l'experimenta.
• El so és capaç de provocar el fenomen de la ressonància.
• Si damunt un material elàstic hi actua una força periòdica amb un període d'oscil·lació que coincideix amb el període d'oscil·lació natural del material, aquest ressonarà.
• La ressonància és un fenomen que transfereix energia al material que l'experimenta.

La Llum

• No