Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Física

Força elèctrica entre càrregues del mateix signe: repulsió i llei de Coulomb

FísicaActualitzat el 1,32 KB

les forces datraccio o de repulsió entre dos cossos amb carrega neta directament proporcionals al valor de les carregues.  la interacció es inversament proporcional al quadrat de la distancia(a mes distancia, menos força).   les forces depenen del medi  on es trobes immersos els cossos i el valor es maxim quan estan en el buit.
com que la força elctr es una magnitud vectorial, cal coneixer-ne:
direcció: es la de la recta que passa pels dos cossos.  sentit: segons els signe de les carregues, la força aplicada a cada cos apunta cap a latre si son datraccio o esta dirigida en sentit contrari si son repulsives.
punt daplicacio: esta situat al centre de cada cos.

Estats de la matèria: propietats, canvis d'estat i teoria cineticomolecular

FísicaActualitzat el 5,22 KB

Conceptes Fonamentals de la Matèria

La matèria és tot allò que ocupa espai i té massa.

Un sistema material és una porció de matèria que es considera d'una forma aïllada per al seu estudi.

Una substància és un tipus concret de matèria.

Propietats de la Matèria

Les propietats de la matèria es classifiquen en:

  • Propietats Generals: Són aquelles que no depenen del tipus de substància. Inclouen la massa i el volum.
  • Propietats Específiques: Són aquelles que permeten identificar diferents substàncies, ja que no depenen de la quantitat de substància. Exemples: color, brillantor, duresa, conductivitat tèrmica, conductivitat elèctrica, densitat o temperatura de fusió.

Detall de les Propietats Generals

  • Massa (kg): Propietat dels sistemes
...
Continua llegint "Estats de la matèria: propietats, canvis d'estat i teoria cineticomolecular" »

Conceptes clau d'estadística: variables, mesures, intervals de confiança i contrasts

FísicaActualitzat el 7,23 KB

Conceptes Bàsics d'Estadística

Tipus de Variables Estadístiques

  • Variables qualitatives: nominals i ordinals (taules de freqüència i gràfics de barres, formatge).
  • Variables quantitatives: discretes i contínues (mesures de posició i dispersió i gràfics com histograma i diagrama de caixa).

Mesures Estadístiques Clau

Mesures de Posició Central i No Central

  • Central: mediana (Q2=50%), moda, mitjana.
  • No central: Q0, Q1, Q3 i Q4.

Mesures de Dispersió

  • Rang (R)
  • Rang interquartílic (RIQ = Q3-Q1)
  • Recorregut (Q4-Q0)
  • Variància
  • Desviació estàndard
  • ...

Límits per a la Detecció de Valors Atípics

  • Superior: Q3 + 1,5 * RIQ
  • Inferior: Q1 - 1,5 * RIQ

Població vs Mostra: Símbols Estadístics

PoblacióMostra
MidaNn
Mitjanaµx̄
Desviació estàndardσs
Proporcióπp

Valors

...
Continua llegint "Conceptes clau d'estadística: variables, mesures, intervals de confiança i contrasts" »

Procés d'hominització, Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls: resum

FísicaActualitzat el 2,67 KB

Procés d'Hominizació

Canvis que convertiren primats en éssers humans:

Canvis: posició vertical i marxa bípeda, mans lliures, desenvolupament del cervell, disminució mandíbules i dents.

Éssers humans: Australopithecus - Habilis - Erectus - Neanderthalensis - Sapiens Sapiens.

Paleolític

Molt fred i calor. Havien de recol·lectar fruits, caçar i pescar. Eren depredadors i nòmades, es traslladaven per buscar menjar. Homo erectus descobrí el foc. Els neandertals, com encendre'l (pedra foguera i piritaferro). Primer, pedres tallades. Després, sílex (dues cares). Al final es va perfeccionar i van fer servir os i banya.

Art Rupestre

Art on es pinta a les roques, generalment a les coves, a la prehistòria. També feien escultures.

Neolític

Va...

Continua llegint "Procés d'hominització, Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls: resum" »

Propietats físiques de la matèria: massa, volum i densitat

FísicaActualitzat el 3,2 KB

Què és la matèria?

La matèria és tot allò que ocupa un lloc en un espai. Si els límits no són necessaris, aleshores parlem de sistemes materials.

Propietats de la matèria

Les propietats de la matèria són les seves característiques, com ara la massa, el volum, el color, la forma, etc. Es poden classificar en dos grans grups.

Propietats extensives i intensives

  • Propietats extensives: Depenen de la quantitat de matèria. Per exemple, els trossos més grans tenen més massa i més volum.
  • Propietats intensives: No depenen de la grandària. Per exemple, el color, la brillantor i el sabor.

Quan dos cossos materials tenen les mateixes propietats intensives, diem que estan formats per la mateixa substància.

La mesura de les propietats

Moltes propietats...

Continua llegint "Propietats físiques de la matèria: massa, volum i densitat" »

Evolució de l'Univers: del Big Bang a les Estrelles i els Planetes

Física4,08 KB

L'univers i la seva evolució

Evolució de les idees

1. Ptolemeu: geocentrisme. La Terra és una esfera immòbil al centre de l'univers, i el Sol, la Lluna i els planetes giren al seu voltant en trajectòries circulars.

2. Copèrnic: heliocentrisme. El Sol és immòbil al centre de l'univers. La Terra gira sobre si mateixa i al voltant del Sol, igual que els altres planetes.

3. Galileu: aporta proves que demostren l'heliocentrisme.

4. Kepler: els planetes descriuen òrbites el·líptiques amb el Sol en un dels focus. Els planetes no giren uniformement: van més ràpid quan són més a prop del Sol. El quadrat dels períodes orbitals dels planetes és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol.

Unitats de mesura de distàncies

Any llum: distància...

Continua llegint "Evolució de l'Univers: del Big Bang a les Estrelles i els Planetes" »

Astronomia: Univers, Sistema Solar, Estacions, Lluna, Eclipsis i Marees

Física5,37 KB

Periheli, afeli, solsticis i equinoccis

Periheli: T+prop S, 3/1

Afeli: T+lluny S, 4/6.

Solsticis: 21/12 o 6, dia+/-llarg

Equinoccis: 20/3 i 22/9 - 12 h

Lluna: rotació i translació 27,3 d; fases 29,5 d

Òrbita lunar inclinada 5°

Marees vives: Lluna N/P


Big Bang: teoria d'expansió, 13,8 Ma | Nebulosa: núvol de gas i pols

Retrogradació: moviment aparent del planeta
Estel: esfera de gas que fa llum i energia.

Aristòtil: geocèntric. Terra immòbil, esferes concèntriques.

Ptolemeu: geocèntric. Epicicles (cercles petits) i deferents (cercles grans). Explica la retrogradació.

Copèrnic: heliocèntric. Sol al centre, òrbites circulars.

Kepler: heliocèntric. Òrbites el·líptiques, Sol en un focus, velocitat variable.


Moviments de la Terra

Rotació de

...
Continua llegint "Astronomia: Univers, Sistema Solar, Estacions, Lluna, Eclipsis i Marees" »

Capa de Transport: Serveis, Multiplexació i UDP

Física4,47 KB

1. La capa de transport i els seus serveis

La capa de transport es troba entre la capa d'aplicació i la capa de xarxa. Els protocols de la capa de transport proporcionen comunicació lògica entre processos de la capa d'aplicació de hosts diferents i només es troben en els sistemes terminals.

Aquests utilitzen els serveis del protocol IP (no fiable) de la capa de xarxa, però no són independents d'ell. Els serveis dels protocols de transport poden estar limitats als serveis de la capa de xarxa o oferir-ne d'altres que aquesta no ofereix (fiabilitat, seguretat).

A l'aplicació només hi ha un protocol de transport.

La capa de xarxa i la de transport es relacionen mitjançant operacions de multiplexació i demultiplexació, que amplien l'entrega...

Continua llegint "Capa de Transport: Serveis, Multiplexació i UDP" »

Evolució del Capitalisme: Centre, Perifèria i Crisi

Física7,97 KB

Factors que van permetre el capitalisme

Els principals factors que van fer possible el sorgiment i consolidació del capitalisme van ser la necessitat creixent de circulant monetari, la irrupció industrial i la mercantilització de la terra.

Conseqüències principals:

  • Augment notable de la productivitat agrària.
  • Increment de la producció d'aliments, la qual cosa va permetre alimentar una població cada vegada més gran.

Fases de l'expansió capitalista

1. Expansió colonial

Va ser la primera forma d'expansió històrica del capitalisme. Va consistir en l'apropiació violenta de territoris i recursos naturals, sotmetent la població autòctona a relacions de treball forçat. La necessitat subjacent de la colonització va ser trobar nous mercats...

Continua llegint "Evolució del Capitalisme: Centre, Perifèria i Crisi" »

Guia Mundial del Vi: Regions Vitícoles i Característiques

Física4,66 KB

Luxemburg

LUX: llocs vinícoles: Nord (fresc i alemany), Sud (mediterrani i francès). Vinyes segons pendent i terrasses. Cremants (3 atm).

Regne Unit

ANG: terra calissa (Kimmeridgienk) 85% esc. (Bacchus, Seyval, PN, Ortega).

British made wines: most importat.

English wine: raïm UK. Sussex i Kent (esc.), Camel Valley, Windsor Great Park (Reina).

Països Baixos i Bèlgica

HOL: híbrids.

BÈL: Valònia i Flandes. AOC vins esc. qual. Wallonie, AOC Crémant de Wallonie MT.

Dinamarca i Liechtenstein

DIN: hobby.

LIECH: orient E-S, terrasses, föhn (PN, Ch), escu = cremant.

Suècia i Finlàndia

SUÈ: vi de taula (sense anyada ni varietat).

FIN: central nuclear. Vaasa: vinya + septentrional (400 km pol Nord).

Hongria i Bulgària

HUN: Kadarka (Garnatxa), Kékfrankos...

Continua llegint "Guia Mundial del Vi: Regions Vitícoles i Característiques" »