Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Formació professional

La nova divisió internacional del treball i la globalització productiva

La nova divisió internacional del treball industrial va estar propiciada per l'esgotament del model fordista al centre, pels nous sistemes tecnològics (que van revolucionar les aplicacions productives, les comunicacions i els transports), així com per la recerca de noves àrees geogràfiques on produir amb menors costos de producció.

Aquesta globalització productiva implica:

• La internacionalització del procés productiu i la conseqüent reorganització de la producció a escala mundial, procés en el qual les empreses transnacionals han tingut un paper fonamental.
• La internacionalització de la propietat (via fusions i adquisicions), reforçant el procés de concentració

Què és la Filosofia Política?

La filosofia política aborda les qüestions polítiques des del pla de la validesa normativa. Aquesta disciplina no intervé directament en la vida política, sinó que actua de manera reflexiva. Aquest va ser l'error de Plató (427-347 a.C.) i, en certa mesura, de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).

Des d'Immanuel Kant (1724-1804), va quedar clar que, si bé el filòsof polític no pot convertir-se en un polític actiu, es reserva el paper de crític i conseller al nivell dels principis normatius. Les seves categories bàsiques —com la societat, l'estat, la llibertat i la igualtat— no es poden resoldre empíricament; no obstant això, el seu plantejament correcte condiciona tot l'ordre institucional, ja que...

Condicions d'un bon joc

Principals discursos justificadors del joc en l'EF

• Socialitzador (mitjà): Es tracta d'una influència social i moral que connecta amb la formació del caràcter dels jugadors i l'adquisició de valors socials desitjables com la voluntat, l'obediència, l'honradesa i la justícia. A través del joc, aprenen a ser adults i a viure en societat.
• Funcional (mitjà): Joc com a instrument al servei dels propòsits socials, cognitius, afectius i motrius. El joc educatiu prové de l'adult.
• Autotèlic (finalitat): Situa el valor de les activitats físiques i el joc en elles mateixes, i no en altres fins més enllà de les pròpies activitats que les converteixen en mitjans.

3 raons que justifiquen la necessitat del joc

1. La justificació

Selecció del material lúdic

Els recursos materials del joc poden ser joguines comercialitzades, però també qualsevol altre material o objecte pot servir per a jugar. Per triar-los correctament, cal seguir aquests criteris:

• L'edat dels infants: És un factor determinant, ja que el material ha de ser adequat a les seves capacitats físiques, intel·lectuals, afectives i socials.
• Maneig i forma: Les joguines han de ser de fàcil maneig, senzilles de forma i generadores d'activitat.
• Estructuració: És convenient disposar de materials d'un baix nivell d'estructuració, és a dir, que puguin ser utilitzats en diferents situacions.
• Quantitat: Les joguines han de ser variades i suficients però amb mesura; un excés pot provocar dispersió, apatia

Definició de Dret

Entenem per Dret el conjunt de normes dirigides a resoldre conflictes socials, de caràcter obligatori, fins al punt que el seu compliment pot ser imposat per la força de l'Estat.

Branques del Dret

Per organitzar aquest conjunt de normes, s'agrupen per branques segons l'àmbit dels conflictes a resoldre. Així, el conjunt de normes jurídiques que resolen els conflictes en el si d'una relació laboral integren el Dret del Treball.

• Dret públic: branca que s'encarrega de regular els interessos col·lectius (Constitucional, Administratiu, Fiscal, Penal, Processal, Internacional, Urbanístic).
• Dret privat: regula els interessos dels particulars (Civil, Mercantil, Internacional).

Què és el Dret del Treball?

Entenem per Dret del Treball

Mercat i Producte

Definició: Un mercat és un conjunt de transaccions mitjançant les quals els venedors i els compradors poden intercanviar béns i/o serveis.

• El mercat funciona sota la llei on tot producte té un preu, el qual ve determinat per la quantitat de gent que el vol vendre (oferta) i la quantitat de gent que el vol comprar (demanda).
• El contrari de l'economia de mercat és l'economia planejada, on el govern determina quin producte es ven, a quin preu i en quina quantitat es produeix.

Tipus de mercat

• Competència perfecta: Un mercat sense restriccions on hi ha moltes empreses que venen el mateix producte i competeixen en igualtat de condicions.
• Monopoli: Un mercat on hi ha una sola empresa que produeix un producte sense cap tipus de competència

Composició dels àcids nucleics

1. Composició

• Són biomolècules formades per CHONPS.
• Són polímers formats per la unió de molts nucleòtids.
• Els nucleòtids estan formats per un àcid fosfòric, una pentosa i una base nitrogenada.

Àcid fosfòric

Àcid fosfòric: intervé en la unió dels nucleòtids.

Pentosa

Pentosa: ribosa (ARN) es troba als nucleòtids de l'àcid ribonucleic.

Desoxiribosa (ADN): fa referència al fet que és una ribosa a la qual li falta un grup hidroxil en el carboni 2.

Base nitrogenada

Base nitrogenada: púrica (adenina, guanina) — 2 anells; pirimidínica (citosina, timina, uracil) — 1 anell.

Nucleòsids i nucleòtids

Nucleòsids: es formen per la unió entre una ribo/desox i una base nitrogenada per mitjà d'un enllaç N-

Lletra de canvi: definició i parts

Lletra de canvi: un dels mitjans de pagament ajornat està representat per la lletra de canvi, i cal buscar els seus orígens en l’edat mitjana, on es feia servir com a instrument dels contractes de canvi. Actualment ja no té la importància que va tenir en el seu dia, atès el desenvolupament d’altres instruments que acompleixen la mateixa funció.

La podem definir com un document expedit per una persona física o jurídica, anomenada lliurador, la qual ordena a una altra persona, el lliurat, que, en la data que s’hi indica, pagui una determinada quantitat de diners a una persona designada, anomenada tenidor.

Figures implicades

Lliurador. És la persona que crea la lletra i que dóna l’ordre de pagament...

Temps lliure i oci: conceptes i funcions

L'oci o temps lliure es defineix com el conjunt d'ocupacions a les quals l'individu es pot dedicar voluntàriament.

Les tres "D" de Dumazedier (1964)

Joffre Dumazedier considerava que l'oci tenia tres funcions primordials, conegudes com les tres "D":

• Descans: ens permet alliberar-nos del desgast físic i psíquic.
• Diversió: vessant lúdica.
• Desenvolupament de la personalitat: relació social, realització de noves activitats, etc.

La visió de J.M. Cagigal

Per a Cagigal, l'oci és una ocupació voluntària i mai obligatòria que es manifesta com a:

• Forma de descans.
• Forma de diversió i plaer.
• Forma de desenvolupament personal.
• Desenvolupament de la capacitat creadora (noves solucions a problemes plantejats).
• Participació

El Drama, Gènere Literari i Atenes

1. La Tragèdia

La tragèdia, el drama satíric i la comèdia. Atenes és el bressol del gènere dramàtic i és aquí també on es desenvolupa, gràcies a la protecció que els tirans grecs van donar a l'art i a la literatura. Pisístrat va ser qui va instaurar a Atenes el culte oficial del déu Dionís, implantant en honor seu les Grans Dionisíaques de primavera, on tenien lloc les representacions dramàtiques.

La tragèdia es va representar inicialment com a part ritual del culte. L'espectacle, però, va perdre el caràcter religiós i es va transformar en gènere literari a causa del seu caràcter social.

2. Orígens de la Tragèdia

Hi ha moltes teories. La més acceptada proposa uns orígens dionisíacs:...