Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Francès

Registres previs al muntatge en articulador

Altres registres importants:

• Dimensió vertical (DV) o alçada de l'1/3 inferior de la cara.
• Orientació del pla oclusal respecte a les estructures facials (rodets d'articulació) i la base del crani (presa de l'arc facial).
• Distància intercondília.
• Posició de l'eix de rotació condilar o de frontissa.
• Suport labial.
• Suport iugal i espai lingual.
• Longitud i amplada de les futures dents protèsiques.
• Quantitat de dents visibles en somriure i en repòs.
• Localització de les línies canines i línia mitja.
• Color dentari.
• Detalls personalitzats del pacient.

Registres clau per al muntatge en articulador semiajustable:

• Mides superior i inferior del pacient.
• Registre de cera en la posició oclusal desitjada (relació

Les Estacions de l'Any: Causes i Efectes

La raó fonamental de l’estacionalitat és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra (aproximadament 23,5 graus). Si l'eix no estigués inclinat, no hi hauria estacions, com passa a l'Equador. Aquesta inclinació provoca dos efectes principals:

1. La durada relativa del dia i la nit canvia al llarg de l’any, afectant la quantitat d’hores de calor.
   • Estiu: Més hores de sol.
   • Hivern: Menys hores de sol.
2. L’angle d’incidència dels raigs del Sol sobre la superfície terrestre canvia segons la latitud i l’època de l’any, influint en la concentració de la calor per unitat de superfície.

Incidència dels Raigs Solars i Temperatura

Durant l'estiu, els raigs solars incideixen de manera més directa...

L'Evolució del Llatí

El llatí col·loquial, el que es parlava en l'entorn familiar, quotidià, al carrer, a l'exèrcit, etc., va evolucionar de manera molt diferent del llatí culte, que es va mantenir sense gaires canvis. Les diferències del llatí d'una i altra zona van anar augmentant al llarg del temps, sobretot quan l'Imperi Romà es va desestructurar i es va dividir en molts territoris independents. Aquests territoris van ser colonitzats per molts i diversos pobles bàrbars que van aportar algunes influències de la seva llengua. És per això que la desaparició i transformació del llatí és diferent en funció de les zones i la seva història.

Graus d'Influència del Llatí

La influència del llatí en els territoris de l'Imperi...

La Doble Articulació del Llenguatge

El concepte d'economia lingüística implica que, encara que les unitats que formen la llengua són un nombre limitat, amb aquestes "peces" els missatges que s'hi poden construir són il·limitats. Això és possible gràcies a la segona articulació del llenguatge.

Els monemes són producte de la primera articulació. En unitats més menudes, trobem els fonemes (que no tenen significat). Els monemes poden ser de dos tipus:

• Lexema: Conté el significat conceptual.
• Morfema: Aporta informació gramatical.

La combinació d'aquests dos tipus forma les paraules. El nivell superior a la paraula és el sintagma, una unitat que expressa funcions; les més importants són el Subjecte i el Predicat. L'unitat que engloba...

Vocabulari Artístic i Cultural (Francès - Català)

Conceptes i Disciplines Artístiques

L'entrevista:

És un gènere periodístic mixt perquè combina informació i opinió. Es tracta d'un diàleg extens i a fons que manté l'entrevistador amb l'entrevistat, l'objectiu és aconseguir la màxima informació sobre l'entrevistat o el tema del qual estan parlant.

Tipus:

- Entrevista d'opinió: L'objectiu és que l'entrevistat expressi el que pensa sobre un tema o fet determinat.

- Entrevista informativa: L'objectiu és que l'entrevistat aporti informació sobre un tema d'actualitat o del seu àmbit de treball.

- Entrevista personal o retrat: L'objectiu és conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada: gustos, música, etc.

Preparar l'entrevista:

• Decidir quin personatge entrevistaràs i per què.
• Tria el tema que serà

Dialectes i Estàndard del Català

Dialectes

El català presenta diverses varietats dialectals:

• Rossellonès
• Català central
• Balear
• Alguerès
• Català nord-occidental
• Valencià

Estàndard

L'estàndard és la varietat comuna d'una llengua, legitimada i institucionalitzada històricament com a model de referència. Serveix com a vehicle de comunicació supradialectal i internacional, normalment usat i après segons una codificació normativa explícita. Es podria definir com la varietat que tothom coneix i pot utilitzar, reconeguda com a modèlica (correcta, culta, bona, adequada). Amb l'aparició del concepte d'"estàndard", la preocupació pel distanciament entre el català parlat i la llengua literària culta va fer que fos concebut com un registre...

Glossari de Termes Lingüístics i Literaris

Aquest glossari recull definicions clau de conceptes fonamentals en l'àmbit de la lingüística i la literatura catalana, oferint una guia ràpida per comprendre la terminologia essencial.

Sirventès

Gènere poètic característic de la lírica provençal trobadoresca. Els sirventesos poden expressar una intenció moralitzadora, polèmica o de difusió d'idees religioses, polítiques i literàries.

Gràcil

Prim i delicat.

Empatia

Capacitat de comprendre les emocions i els sentiments dels altres i d'identificar-s'hi.

Quarteta

Estrofa de quatre versos formada com el quartet, però de versos més curts (art menor).

Calc

Adopció d'un significat estranger per a una paraula ja existent en una llengua. Per exemple,...

Estructura de Terra Baixa

L'estructura tradicional de l'obra teatral es divideix en tres actes. El desenllaç comença al segon acte.

Primer Acte

És el més extens i important. Inclou elements premonitoris com el somni de Manelic, quan Tomàs explica com Manelic es refereix a Marta com a 'cabreta', i el monòleg de Marta. El ritme és accelerat al principi i es va frenant als altres actes. Les escenes corresponen a l'entrada i sortida dels personatges (hi ha dos tipus: les que desenvolupen la trama i les que només dramatitzen sense evolució). El temps pot ser extern i intern. Entre la primera i la segona escena transcorren deu dies.

Tipologia

Diferenciem el monòleg de Marta, on es veu el seu desenvolupament entre el que sent per Manelic i Sebastià....

La Comarca com a Unitat de Planificació

• Bona adaptació a l'enfocament integral de l'Ordenació del Territori (OT).
• Unitat de síntesi de funcionalitat: polaritzada cap a la capçalera comarcal i jerarquitzada a diferents nivells.
• Unitat de síntesi d'homogeneïtat.
• Compta amb un alt arrelament popular.
• Com a unitat de planificació i actuació, és més eficaç que les polítiques sectorials decidides des d'instàncies més altes.

Les Àrees Funcionals com a Unitat de Planificació

• Territoris organitzats entorn d'un nucli central.
• Es produeixen fortes interaccions de les quals depenen.
• Les comarques poden constituir àrees funcionals, però en elles sol dominar l'homogeneïtat i el sentit de pertinença.

Unitats Ambientals i de Síntesi

• Espais homogenis