Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Francès

Varietats dialectals del català

Català occidental (Valencià)

• Fonètica: Sistema vocàlic tònic amb 7 sons; sistema àton amb 5, com en el nord-occidental. Pronunciació de la -r final (tret de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix).
• Morfosintaxi: Desinència [e] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació, i [ᴓ] en la 2a i 3a conjugacions (cante, perd, tem, sent). Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics meua, teua, seua, i dels possessius àtons mon, ton, son, ma, ta, sa, etc. (emprats sobretot davant de noms de parentiu).
• Lèxic i semàntica: Ús molt freqüent de diminutius (ex: gens ni miqueta). Mots característics: agranar (escombrar),

Estètica Corporal: Tatuatges i Pearcings

Cada vegada abunden més els qui s'arrisquen a jugar amb l'ornamentació del seu cos. L'estètica dels tatuatges o dels pearcings s'ha convertit en un fet habitual entre la gent. Quan arriba l'estiu, apareixen dibuixos gravats al cos. Hi ha una varietat enorme de formes i de coloracions. Els espais de la pell escollits també canvien. Hi ha qui tria l'esquena, el turmell, l'espatlla o el melic. El recorregut geogràfic d'aquests dibuixos pel cos pot arribar a ser sorprenent.

Qui no es recorda d'aquell famós bolero titulat Tatuatge, que explica els amors d'una dona amb un mariner bell i ros com la cervesa?

Secrets i Fets Insòlits

El Misteri de l'Arbre al Menjador

En aquesta vida he tingut molts secrets....

La variació lingüística en el català

Les llengües no s'utilitzen de manera monolítica, sinó que s'empren de manera diferent segons una sèrie de factors. Dins de la variació lingüística trobem unes varietats que s'associen amb els usuaris:

• Varietat individual: L'usuari fa l'elecció entre les opcions que li ofereix el codi.
• Varietat geogràfica: Classifica la llengua catalana segons la zona on es parla. Així, distingim entre el català occidental (nord-occidental i valencià) i el català oriental (rossellonès, central, balear i alguerès).
• Varietat històrica: Determinada per l'època en què viu el parlant.
• Varietat social: En funció de les condicions socioculturals del parlant.
• Varietat estàndard: Neutralitza les diferències en

L'experimentalisme i les ciències naturals

L’experimentalisme, les ciències naturals i la medicina són els pilars d'aquest moviment.

Comparativa entre Realisme i Naturalisme

El Naturalisme, doncs, reforça i exagera algunes característiques del Realisme:

Panorama general del segle XX

A partir de la Primera Guerra Mundial, es pot considerar que el segle XX començava pròpiament. És en l'anomenada "època d'entreguerres" que coincidirien circumstàncies com:

• Radicalització dels règims polítics: ascens del nazisme a Alemanya, el feixisme a Itàlia i el comunisme a Rússia.
• Esclat dels moviments d'avantguarda: (cubisme, futurisme...) que volien trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous.
• Revolució estètica del segle XX: en la qual apareixen escriptors com James Joyce i artistes com Pablo Picasso.
• Aparició d'un nou art popular i de masses: que sovint era reivindicat pels creadors cultes.
• Reacció classicitzant: que pretén un retorn a l'ordre i a la mesura (a Catalunya, Eugeni

Models d'estructura organitzativa:

1-Model lineal: tothom depèn d'un superior, que dóna ordres. Avantatges: simplicitat. Desavantatges: falta d'especialització.

2-Model funcional: caracteritzat per l'existència d'especialistes dedicats a una tasca concreta. Avantatges: es pot disposar d'especialistes a l'empresa. Desavantatges: cada treballador pot rebre ordres de més d'un cap.

3-Model en línia: intenta solucionar els inconvenients dels models anteriors. Estructura central. Avantatges: permet la intervenció d'especialistes. Desavantatges: decisions lentes.

4-Model matricial: propi d'empreses industrials, combina com a mínim dues variables organitzatives. Avantatges: organització flexible. Desavantatges: s'han de saber combinar i coordinar...

Les tres fases per col·locar un producte al mercat són:

• Producció del producte
• Distribució del producte
• Exhibició del producte

Després, els productors van decidir distribuir ells mateixos les pel·lícules, evitant contractar una empresa externa, i van muntar cinemes per controlar l'exhibició. Aquests cinemes es van situar a les grans ciutats dels EUA, permetent a les productores controlar les sales d'exhibició. Aquest sistema, difícil de copiar, es va implementar a ciutats com Nova York, Chicago i Los Angeles per guanyar notorietat i atreure més públic. Controlar les sales d'exhibició a les grans ciutats significava controlar tot el procés.

A més, van dividir el mapa de Nova York en 8 zones d'influència, assignant a cada productora...

El Calcolític

El Calcolític es caracteritza pel desenvolupament de la metal·lúrgia, l'aparició del vas campaniforme, el megalitisme i l'augment de la complexitat social. Es produeix una revolució dels productes secundaris gràcies a l'aparició de noves plantes, la millora tecnològica (com l'arada), el treball amb els animals i l'extracció de recursos d'aquests, com la llet, la llana o la mateixa pell. La caça té un paper secundari, mentre que es fa aprofitament dels recursos marins. Predomina l'agricultura de secà amb el cultiu de l'ordi nu i de l'ordi vestit. Es recol·lecten olives, glans, raïm, entre altres fruites. Es fa ús de la fibra de l'espart per fer cordes, entre altres.

El Calcolític suposa l'aparició de la circulació...

Què és per a H l'ideal?

H dividix en 3 moments la h de l'art i diu que la bellesa artística rau en l'espiritualitat i llibertat, i la manera de lligar forma i contingut: per a ell és l'ideal. Per tant, això ho trobem en l'art clàssic i podem afirmar que per a ell l'ideal és la bellesa clàssica.

Què vol dir que en H hi ha una coincidència entre història i sistema?

H divideix la h de l'art en 3 moments i cada forma artística la relaciona amb una forma del sistema de les arts singulars. En resum, H basa la seva teoria en diferents moments i estats de la història.

Quina relació hi ha entre l’art i la veritat?

Aquests dos conceptes es relacionen per l’aura és un concepte en què es percep l’essència d’una obra d’art i per tant...