Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Francès

Vocabulari

Ostentació

Acció d'ensenyar o mostrar una cosa per presumir-ne.

Moral

Que es refereix a la bondat o la maldat dels actes i dels pensaments humans.

Muses

Les deesses que, segons la mitologia clàssica, presidien el cant i la poesia, les arts i les ciències.

Argó

Ocells amb un bec llarg i punxegut i amb les potes i el coll llargs.

Cercant

Buscant.

Sal i estalvi

Escapar d'un perill sense haver-ne rebut cap mal.

Alleugerit

Que es troba més lleuger, més àgil pel poc pes.

Simular

Fingir; fer semblar el que no és.

Coixejava

Anava coix.

Peülla

Part inferior, molt dura, del peu del cavall, de l'ase, del bou, etc.

Ventà una guitza

Clavà un cop amb les potes de darrere; una coça.

Afers

Assumptes.

Registres: Tipus

Registre propi d'un tractat científic. Registre...

Moviments Poètics Catalans del Segle XX

Postsimbolisme (Generació dels 40)

Segueix la tradició dels noucentistes: fugida al somni, elaboració formal acurada i descripció idealitzada de la natura.

Poesia Pura

Es caracteritza per l'elaboració formal, on la paraula té un valor absolut.

Autors destacats de la Poesia Pura

• Carles Riba
• Maria Manent

Neopopularisme

Es basa en formes tradicionals que reelabora a partir de cultes.

Autors del Neopopularisme

• Josep Maria de Sagarra
• Clementina Arderiu

Carles Riba (1893-1959): Figura Cabdal

Personatge cabdal en la literatura catalana del segle XX. Estudià dret i completà la seva formació a Itàlia i Alemanya. Mostrà un gran interès pels clàssics. Es casà amb la poetessa Clementina Arderiu.

Etapes de l'Obra

El bilingüisme social

El bilingüisme social es tracta de l'ús que es fa de la llengua atenent al grup social a què es pertany. No hi ha individus aïllats; ens trobem contínuament en interaccions socials. Així, podem considerar tres situacions de bilingüisme social:

La societat en què coincideixen dues llengües

Les causes poden ser molt diferents: les conquestes històriques fetes militarment, o bé un procés d'unificació lingüística entre dos grups on es vol fer predominar una llengua sobre l'altra. En aquests casos, sol haver-hi un recel de part dels qui han d'aprendre la llengua dels dominadors. Els diferents grups socials en què es divideix la societat trien llengües diferents com a signe de distinció. En aquest sentit, sempre...

Tensió social: El conflicte de classes a Terra Baixa

Terra Baixa s'acosta als pressupòsits del teatre realista i naturalista. És, en essència, un drama d'amor. En aquesta obra, Guimerà presenta la pervivència d'un sistema econòmic i social basat en la injustícia i en l'abús de poder.

En l'època de Guimerà, a l'àmbit urbà s'obrien les reivindicacions obreres i s'entrava en la lluita directa contra la classe dirigent. L'obra mostra una microsocietat amb unes relacions de poder feudals:

• L'amo ho és de tot i tot és de l'amo.
• Si pot, se n'aprofita, tal com fa amb la Marta.
• Existeix un poder absolut que es considera propietari de tot.

Aquest poder absolut és injust, ja que l'amo és un inepte: no sap gestionar bé la hisenda, està arruïnat...

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) i el d'Humanitats

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) són un tipus de registre lingüístic o varietat funcional, és a dir, una varietat de la llengua que s'adapta a uns usos concrets. Es caracteritzen per posseir una terminologia ben establerta amb la qual es pretén informar, amb el mínim d'ambigüitat i el màxim de rigor, sobre una àrea qualsevol del coneixement humà.

Factors i Característiques dels LE

Factors Determinants

Els factors que defineixen els LE són:

• Temàtica específica.
• El canal (preferentment escrit).
• El nivell formal.
• La intenció objectiva.

Característiques Lingüístiques

Les característiques dels llenguatges d'especialitat inclouen:

• Alt grau de formalitat: No hi tenen cabuda els trets

Glossari de conceptes lingüístics

• Antonímia: Fenomen semàntic que consisteix en l’oposició del significat de dues paraules.
• Afix: Morfema afegit a un lexema, a fi de compondre’n un altre de significat diferent.
• Acrònims: Paraules formades per lletres de diverses paraules (p. ex., GENCAT).
• Barbarismes: Expressions que es consideren incorrectes en català per influència d'una altra llengua.
• Connotatiu: Ús subjectiu que un parlant fa d’un mot.
• Composició: Procés de formació de mots a partir de la unió de dues paraules simples.
• Camp semàntic: Conjunt de paraules relacionades pel seu significat.
• Denotatiu: Significat bàsic que comparteixen tots els parlants, recollit al diccionari.
• Derivació: Procés de formació de mots a partir d’uns

El context històric: Del fixisme a l'evolució

Les exploracions mostraven que la natura era molt variada i complicada, però les idees fixistes estaven encara molt consolidades. La troballa de fòssils de mastodonts i dinosaures semblava demostrar que, en l’antiguitat, havien viscut animals fantàstics com els dragons, que segurament havien desaparegut durant el diluvi universal. I els esquelets de mamuts trobats als Alps es van atribuir als elefants que va portar el general cartaginès Anníbal en la campanya contra Roma.

Les idees evolucionistes de Lamarck

Les seves teories es poden resumir en dos punts:

• L'adaptació al medi: Quan l’ambient on viu una espècie canvia, sorgeix una necessitat de canvi en els individus, que varien els seus

Accentació: signes i classificació

Accents: hi ha l'accent obert (accent greu) ` i l'accent tancat (accent agut) ´. Per exemple: è (overt), é (tancat); ò (obert), ó (tancat).

Agudes

• S'accentuen les paraules agudes (accent en l'última síl·laba) quan acaben en vocal, en vocal + s o en les terminacions -en, -in.
• Exemple: s'accentua perquè és aguda i acaba en vocal + "s".

Planes

• Les planes (accent en la penúltima síl·laba) s'accentuen quan NO acaben en vocal, en -en o en -in.

Esdrúixoles

• Totes les esdrúixoles s'accentuen.

L'accent pot ser obert o tancat segons la vocal; la majoria d'agudes amb e s'escriuen amb accent obert.

Diftongs

Diftongs: combinar vocals dóna diferents tipus de diftongs. Nota breu de la referència original: +(a,e,o)

Conceptes Fonamentals en Estadística

Una sèrie estadística és un conjunt d'observacions o mesures efectuades sobre una mostra d'una població, d'acord amb una o més variables.

Definicions Clau

Individu

És la unitat més simple subjecte a observació i registre de dades. Pot correspondre o no a un individu físic, com una persona o una peça. Per exemple, en un estudi per determinar si les empreses tenen un servei propi de missatgers, l'individu seria l'empresa.

Població

És el conjunt de referència (real o hipotètic) de tots els individus sobre els quals volem estudiar un cert fenomen i que comparteixen alguna característica observable comuna. Es delimita en funció de propietats dels individus. La mida de la població és el número d'...

Art Bizantí

Localització i Evolució Artística

Geogràficament, l'escenari principal en el qual es desenvolupa l'art bizantí va ser la part oriental de l'Imperi Romà, l'anomenat Exarcat de Ravenna a Itàlia i, a partir del segle X, Rússia, a més d'altres països eslaus.

Pel que fa a la temporalitat, l'art bizantí comprèn un període cronològic de gairebé 1000 anys, en els quals es poden distingir 3 períodes:

1. El "Segle d'Or" de la cultura i l'art bizantins, que va coincidir amb el regnat de Justinià.
2. El Període Iconoclasta, en el qual es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses i es van destruir les que hi havia.
3. El Període Posticonoclasta, en el qual es va produir el Cisma d'Orient i que va suposar la separació entre l'Església