Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Francès

El Classicisme musical: forma sonata, òpera i Beethoven

Francès3,05 KB

El Classicisme

El Classicisme es va desenvolupar en un context de monarquies amb poder absolut i de la Revolució Francesa de 1789. Va ser un moviment que promovia la igualtat i el benestar a través de l'educació i el coneixement. Les actituds es regien per la raó i el sentit comú.

La música

La música és un entreteniment que fa la vida més agradable. La moderació, l'ordre i el bon gust presideixen la música. El resultat és una música elegant i enginyosa, que busca la bellesa en la simplicitat, la proporció i l'equilibri. És expressiva, però sense perdre mai les formes; es professa un gran respecte per les formes.

Música vocal

Òpera, missa, oratori.

Música instrumental

Simfonia, sonata, concert, quartet, quintet, trio.

Contemplar o...

Continua llegint "El Classicisme musical: forma sonata, òpera i Beethoven" »

Principais rutas catabólicas: glicólise, fermentación e ciclo de Krebs

Francès6,54 KB

Principais rutas catabólicas

Glicólise

A glicólise é un conxunto de reaccións anaeróbicas (non necesitan O2) que degradan a glicosa (de 6 átomos de C) en 2 moléculas de ácido pirúvico (de 3 átomos de C).

Etapas da glicólise

Desenvólvese en dúas etapas e ambas ocorren no citoplasma celular:

  • Fase preparativa: a glicosa descomponse en 2 moléculas de gliceraldehido-3-P. Esta etapa é enerxeticamente negativa, xa que consume 2 moléculas de ATP.
  • Fase oxidativa: o gliceraldehido-3-P oxídase a través dunha serie de reaccións ata dar o ácido pirúvico. Para a oxidación do gliceraldehido precísase o coencima NAD+ e obtéñense 4 moléculas de ATP.

Balance enerxético global da glicólise

O resultado final da glicólise é: pirúvico + ATP

...
Continua llegint "Principais rutas catabólicas: glicólise, fermentación e ciclo de Krebs" »

Funcions biològiques dels àcids nucleics: ADN, ARN i nucleòtids

Francès7,08 KB

Funcions biològiques dels àcids nucleics

Els àcids nucleics s'encarreguen de l'emmagatzematge i la transmissió de la informació genètica.

L'ADN és el magatzem de la informació genètica i la molècula encarregada de transmetre a la descendència les instruccions necessàries per construir totes les proteïnes presents en un ésser viu. Per això té la capacitat de fer còpies de si mateix mitjançant un mecanisme anomenat replicació, que es basa en la complementarietat entre les bases nitrogenades de les dues cadenes de l'ADN.

L'ARN és l'encarregat de transmetre i executar la informació que es troba a l'ADN.

Polinucleòtids i enllaç fosfodiéster

Els àcids nucleics són macromolècules formades per la repetició de monòmers anomenats...

Continua llegint "Funcions biològiques dels àcids nucleics: ADN, ARN i nucleòtids" »

Teoria cromosòmica de la herència: Sutton, Boveri i Morgan

Francès7,93 KB

Teoria cromosòmica de la herència (de Sutton-Boveri)

Suposa un redescobriment de les Lleis de Mendel.

El 1903 Walter Sutton i Theodor Boveri van observar el paral·lelisme que hi havia entre la herència dels factors hereditaris mendelians i el comportament dels cromosomes durant la meiosi i la fecundació. Van proposar llavors que aquests factors hereditaris (gens) s'havien de trobar en els cromosomes. Això és el que es coneix com a teoria cromosòmica de la herència.

Això es basava en que:

Igual que per a cada caràcter hi ha 1 gen (al·lel) heretat d'un progenitor i un altre gen (al·lel) heretat de l'altre progenitor, el nombre de cromosomes també és doble (1 heretat d'un progenitor i un altre heretat de l'altre progenitor) (cromosomes...

Continua llegint "Teoria cromosòmica de la herència: Sutton, Boveri i Morgan" »

Xenética mendeliana: conceptos fundamentais e leis de Mendel

Francès6,93 KB

Xenética mendeliana: conceptos fundamentais

  • Xenoma: conxunto de xenes que posúe un ser vivo.
  • Xen: unidade básica de material hereditario. Fragmento de ácido nucleico que contén a información para un carácter.
  • Xenes ligados: xenes que se atopan próximos no cromosoma e tenden a permanecer xuntos nos gametos.
  • Representación simbólica dos xenes: os xenes represéntanse por unha letra do alfabeto. Os diferentes alelos dun mesmo xen represéntanse usando a mesma letra (maiúscula para os dominantes e minúscula para os recesivos).
  • Locus: lugar que ocupa un xen nun cromosoma. O seu plural é loci.
  • Carácter: cada unha das posibilidades morfolóxicas ou fisiolóxicas dun ser vivo (ex.: cor dos ollos, tipo de pelo...).
  • Diploide: organismo ou célula
...
Continua llegint "Xenética mendeliana: conceptos fundamentais e leis de Mendel" »

Proteïnes i aminoàcids: funcions biològiques, estructura i propietats

Francès9,16 KB

PROTEÏNES

FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE LES PROTEÏNES

1. Funció estructural: a nivell cel·lular, les proteïnes formen part de l'estructura de la membrana plasmàtica, constitueixen cilis i flagels i serveixen de suport a l'ADN. A nivell histològic (teixits), les queratines formen estructures dèrmiques, l'elastina proporciona elasticitat a teixits com la pell i el col·lagen forma part dels teixits cartilaginós, conjuntiu i ós.

2. Funció de reserva: algunes proteïnes emmagatzemen aminoàcids, per utilitzar-los com a elements nutritius o col·laborar en la formació de l'embrió. Ex: l'ovoalbúmina de l'ou o la caseïna de la llet.

3. Funció de transport: existeixen proteïnes que regulen el pas de molècules a través de la membrana plasmàtica...

Continua llegint "Proteïnes i aminoàcids: funcions biològiques, estructura i propietats" »

Sociolingüística i conflicte lingüístic: història de la llengua catalana

Francès4,09 KB

Sociolingüística i conflicte lingüístic

Sociolingüística: disciplina que estudia la llengua en relació amb la societat.

Conflicte lingüístic: situació de pugna entre dues llengües per ocupar àmbits d'ús en la societat (bilingüisme individual, territorial, social i diglòssia). Inclou els processos de minorització i substitució, i la normalització, que suposa la presa de consciència comuna.

  • Normativització: establiment i difusió de la norma de la llengua.
  • Planificació lingüística: actuació dels organismes de l'Administració pública.

L'expansió i la consolidació de la llengua

Els segles VII i VIII corresponen a l'etapa d'expansió i consolidació de la llengua catalana, que s'inicia amb la literatura catalana medieval. Al...

Continua llegint "Sociolingüística i conflicte lingüístic: història de la llengua catalana" »

Antígens, anticossos i medicaments: resposta immunitària i tractaments

Francès2,26 KB

L'antigen és qualsevol substància estranya que, en penetrar a l'organisme, provoca una resposta immunitària específica contra ella. En aquesta immunitat intervenen glòbuls blancs especialitzats, els limfòcits. Els limfòcits B s'originen a la medul·la òssia vermella i maduren en la mateixa medul·la, en ganglis, melsa, amígdales... Reconeixen els antígens i, quan són activats, es converteixen en cèl·lules plasmàtiques productores d'anticossos. Els anticossos o immunoglobulines són unes proteïnes especials del sèrum sanguini que s'uneixen específicament als antígens i els destrueixen. Altres limfòcits B es converteixen en cèl·lules de memòria que perviuen durant una nova infecció del mateix antigen i responen amb gran...

Continua llegint "Antígens, anticossos i medicaments: resposta immunitària i tractaments" »

Vocabulari i gramàtica francesa: futur, condicional, aliments i restaurant

Francès4,13 KB

Futur

partirai / partiras / partira / partirons / partirez / partiront
Être: ser-      Avoir: aur-      Faire: fer-      Voir: verr-      Pouvoir: pourr-

Condicional

chanterais / chanterais / chanterait / chanterions / chanteriez / chanteraient
Devoir: devr-      Savoir: saur-      Vouloir: voudr-      Aller: ir-

Vocabulari

Performant: triomfador      Avar: tacany      Fier: orgullós
Souple: flexible      Impassible: indiferent      Buveur: bevedor
Bavard: xerraire      Humble: senzill      Oisif / inactif: inactiu
Drôle: graciós o divertit      Sobre: sobri      Amateur / dilettante: aficionat
Puissant: potent      Joie: alegria      Abord: primer      Songe: somni      Convaincu:
...
Continua llegint "Vocabulari i gramàtica francesa: futur, condicional, aliments i restaurant" »

Hermes de Olímpia e Templo de Atena Nike: Arte Grega

Francès2,84 KB

Hermes de Olímpia: Arte Grega e Clasicismo Tardío

Ficha Técnica e Contexto

Autor: Praxíteles (escultor e broncista).

Cronologia: Século IV a.C. (segunda metade), c. 330 a.C.

Material: Mármore (unha das poucas pezas orixinais en mármore que se conserva da escultura grega).

Contexto histórico: Trala vitoria dos gregos contra os persas nas guerras médicas —que lle deu a hexemonia a Atenas— e tralas guerras do Peloponeso que levaron a Esparta a ter a hexemonia, Grecia entrou no século V coas polis e as súas institucións en decadencia. Praxíteles naceu en Atenas arredor do 400 a.C. e realizou entre 380 e 330 a súas obras en bronce e, sobre todo, en mármore. Esta obra fixo andanza xa cando Alexandre Magno sucedera ao seu pai Filipe...

Continua llegint "Hermes de Olímpia e Templo de Atena Nike: Arte Grega" »