Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Francès

Text científic i tècnic: la ciència té com a finalitat reinterpretar i comprendre la realitat; la tècnica n'extreu els coneixements i intervé directament en la modificació de l'entorn humà. La intencionalitat del text és objectiva, perquè l'emissor cerca la transmissió d'un coneixement. Els textos científics i tècnics segueixen una estructura tripartida:

1. Presentació: és una introducció al tema del qual tractarà el text. Pot consistir en la definició d'un concepte, la contextualització d'un fet ocorregut, etc.
2. Desenvolupament: és l'exposició ordenada i lògica de les idees. Segueix un ordre lògic i lineal, regit per les relacions de causa-efecte, una enumeració, etc.
3. Conclusió: sol ser un breu resum de les idees exposades

Conjugació dels verbs francesos més comuns

AVOIR: ai - aies - aurais, as - ait - aurait, a - ait - aurait, avons - ayons - aurions, avez - ayez - auriez, ont - aient - auraient

ÊTRE: suis - sois - serais, es - sois - serais, est - soit - serait, sommes - soyons - serions, êtes - soyez - seriez, sont - soient - seraient

AIMER: aime - aime - aimerais, aimes - aimes - aimerais, aime - aime - aimerait, aimons - aimions - aimerions, aimez - aimiez - aimeriez, aiment - aiment - aimeraient

ACHETER: achète - achète - achèterais, achètes - achètes - achèterais, achète - achète - achèterait, achetons - achetions - achèterions, achetez - achetiez - achèteriez, achètent - achètent - achèteraient

APPELER: appelle - appelle - appellerais, appelles

Correcció i Classificació Gramatical Catalana

Gènere dels Substantius

Substantius Masculins

Són masculins:

• els afores
• els bacteris
• el costum
• el front
• un ordre
• un anell
• el batent
• el deute
• els èspinacs
• els llegums
• el pebre
• el titella
• un avantatge
• el compte
• el corrent
• el lleixiu
• el pendent
• el dubte
• els narius
• el senyal
• el llegum

Substantius Femenins

Són femenins:

• una anàlisi
• una esplendor
• la dent
• la nespra
• la calor
• les incisives
• una olor
• la remor
• una allau
• la síndrome
• una aroma
• la cercavila
• les pólvores
• la resplendor
• la sida
• la suor
• una au
• la claror
• la marató
• les postres
• la resta

Formació del Femení en Adjectius

Canvis de masculí a femení:

• pebleu $\rightarrow$ peblea
• nadiu $\rightarrow$ nadiua
• orfe $\rightarrow$ òrfena
• vacu $\rightarrow$ vàcua
• innocu $\rightarrow$ innòcua
• promiscu

Fonètica Catalana: Sons i Fenòmens Fonètics Essencials

Aquest document detalla els principals sons vocàlics i consonàntics del català, així com els fenòmens fonètics més rellevants que afecten la seva pronunciació.

Vocals del Català

• [i]: Anterior alta (com a nit)
• [u]: Posterior alta (com a lluna)
• [e]: Anterior mitjana alta (com a cel)
• [o]: Posterior mitjana alta (com a sol)
• [ə]: Central mitjana (vocal neutra, com a casa)
• [ɛ]: Anterior mitjana baixa (com a terra)
• [ɔ]: Posterior mitjana baixa (com a porta)
• [a]: Central baixa (com a mare)

Consonants del Català

Oclusives

• [p]: Bilabial sorda (ex: dissabte, pit, tub, pare)
• [b]: Bilabial sonora (ex: ball, bisbe, viure)
• [t]: Dental sorda (ex: tancar, dit, quietud, adstrat)
• [d]: Dental sonora (ex: decret)

La llengua estàndard

La llengua estàndard ha estat creada per a un tipus de comunicació formal i pública. És una varietat comuna i supradialectal que ha de servir per a tots els parlants d'una llengua. És la que s'estudia a l'escola i la utilitzada als mitjans de comunicació.

Els registres lingüístics

Els registres són les varietats funcionals que cada parlant fa de la llengua segons la situació en què es troba i d'acord amb les convencions establertes:

• Col·loquial: És el registre que utilitzem en les situacions de cada dia; és el més bàsic i el tenen totes les llengües. Es caracteritza per l'ús d'un lèxic limitat i imprecís, on el sentit depèn gairebé sempre exclusivament del context. La sintaxi que utilitza és simple i

Varietats de la llengua i dialectologia

Varietat diatòpica: cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses zones geogràfiques del seu domini.

Varietat diacrònica: donen compte de l'evolució de la llengua al llarg de l'eix temporal i són l'objecte d'estudi de la història lingüística.

Dialectes constitutius: són els que apareixen en una llengua des dels seus orígens.

Dialectes consecutius: són els que han aparegut per causes diverses (conquesta, repoblació, immigració) quan la llengua ja s'ha format.

Estàndard: és la varietat de la comunicació interdialectal i té la funció de facilitar la comunicació entre els diversos parlants d'una llengua i ser el model de referència per a la resta de varietats. Serveix...

DOP Jerez i Vins de Málaga

DOP Jerez: Palomino, Pedro Ximénez i Moscatell.

La tradició bodeguera de Málaga dóna un nom distint a cada vi en funció de l'envelliment que hagi patit:

• Pálido: amb un envelliment de fins a 6 mesos.
• Noble: de 2 a 3 anys.
• Añejo: de 3 a 5 anys.
• Trasañejo: superior a 5 anys.

Canary Wine: Vins de les Illes Canàries

El Canary Wine és un vi dolç de malvasia que va conquerir les taules de l'aristocràcia i la reialesa. A les Canàries no hi ha fil·loxera. El raïm més plantat és el Listán Negro.

Vins Escumosos de Catalunya

Dins dels escumosos catalans trobem el Cava, Corpinnat, Clàssic Penedès, vi escumós elaborat sota l'empara de les DOP i vi escumós elaborat fora de DOP.

Zones i Tipologies de Cava

Zones: Comtats...

Conceptes bàsics d'estadística

El mostreig és la tècnica de selecció d’una mostra a partir d’una població. La inferència estadística és el procés d’utilitzar resultats mostrals per obtenir conclusions respecte a les característiques d’una població.

Mètodes de mostreig probabilístic

Mostreig aleatori simple

És el mètode on la mostra se selecciona de manera que cada individu de la població té les mateixes possibilitats de ser inclòs.

Mostreig aleatori sistemàtic

És el mètode on se selecciona un punt aleatori d’inici i, posteriorment, es tria cada k-èssim individu de la població (on k = N/n).

Mostreig aleatori estratificat

És el mètode on una població es divideix en subgrups (anomenats estrats) i se selecciona una...

L'espai com a eix d'aprenentatge en la geografia

Magistral:

Geografia: l'espai és l'eix d'aprenentatge, ja que afavoreix l'acció i el moviment. El saber d'aquest és útil i valuós; el màxim és el domini del mapa.

Característiques dels infants respecte a l'espai

• Egocèntric: mira l'espai de manera subjectiva segons les seves pròpies dimensions.
• Sincrètic: influeix en la perspectiva de l'espai entre allò que és accidental i allò que és essencial. Un canvi de posició pot significar un canvi d'identitat.
• Lateralització: entre els 5 i 8 anys es coneix què és la dreta i l'esquerra, però no sap situar-se a la dreta o esquerra d'una altra persona o objecte.

Les tres etapes del desenvolupament espacial

L'infant passa per tres etapes:

• Espai