Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Principals conceptes del sistema urbà

• Sistema urbà: Conjunt de ciutats i municipis d’un territori determinat que formen una xarxa connectada i relacionada entre si.

• Ciutat global: Ciutats que exerceixen una influència a escala mundial en àmbits econòmics, socials, culturals o polítics (per exemple: Nova York).

• Zona suburbial: Espais urbans situats a la perifèria de la ciutat que sovint s’han construït sense gaire planificació, amb manca de serveis bàsics i on acostuma a viure població amb ingressos baixos.

• Àrea suburbana: Zones ben planificades, amb bon estat de conservació, presència d’espais verds i bones comunicacions.

• Àrea metropolitana: Conjunt format per una gran ciutat central i diverses ciutats més petites del seu voltant.

1. La modernització demogràfica del segle XIX

Durant el segle XIX, Espanya va iniciar un lent procés de transició demogràfica que, progressivament, la va portar cap a un model de població més modern al llarg del primer terç del segle XX.

Aquesta transformació es va produir gràcies a un descens gradual de la mortalitat, sobretot de la mortalitat infantil, com a conseqüència de la millora de la dieta i de l’expansió de nous conreus com la patata o el blat de moro.

Així, la població espanyola va passar de 10,5 milions d’habitants l’any 1797 a 18,6 milions el 1900, és a dir, un augment superior al 75%. Tot i això, aquest creixement va ser inferior al de la resta d’Europa, ja que persistien factors com la mortalitat elevada,...

Urbanització: Concepte i Abast

Urbanització: Fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada i els modes de vida urbans es fan extensius en grans àrees.

Eixamples Urbans: Creixement Industrial

Eixamples urbans: Creixement de les ciutats en època industrial.

Especialització Interna Urbana

Especialització Interna en un nucli urbà: Hi ha carrers urbans on predomina una activitat concreta (finances, comerç, etc.).

Diferències en el Procés d'Urbanització Global

Quina diferència existeix entre el procés d’urbanització a Europa i el produït a Àsia, Àfrica i el Sud d’Amèrica?:

• Europa i Amèrica del Nord: S’industrialitza i després creix la població urbana.
• Àsia i Àfrica: Creix la població urbana i després es desenvolupa

Què són els Riscos Ambientals?

Els riscos ambientals són situacions perilloses que poden afectar les persones, el medi ambient o les infraestructures.

• Definició: Situacions perilloses que poden afectar persones, el medi ambient o infraestructures.
• Causes: Poden ser naturals o provocades per l’activitat humana (riscos antròpics).

Tipologia de Riscos Ambientals

1. Riscos Naturals 🌋🌪️

   Fenòmens originats per processos naturals:

   • Geològics: Terratrèmols, volcans, esllavissades, tsunamis.
   • Meteorològics: Huracans, tempestes de neu, tornados.
   • Climàtics: Sequeres, onades de calor, nevades extremes.
   • Incendis forestals: Poden ser naturals (raigs) o provocats.

2. Riscos Antròpics (Provocats per Humans) 🏭

   Riscos derivats directament de l'activitat

Gestió del Patrimoni Natural i la Diversitat Paisatgística

El Patrimoni Natural: Definició i Vulnerabilitat

El patrimoni natural està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna; és el resultat d’una llarga evolució dels components biofísics de la Terra.

El patrimoni natural és vulnerable, i la seva conservació és essencial per a la vida de la humanitat. El seu valor no rau només en les necessitats de supervivència física (alimentació, energia, refugi…), de desenvolupament humà (ciència, educació…) i econòmic (producció agrària).

Normalment, quan es parla de patrimoni natural, pensem en espais protegits com els parcs nacionals o monuments naturals, però en realitat és un terme...

1) LA INFLUÈNCIA DE L’AIGUA EN EL MEDI NATURAL

l’aprofitament dels recursos hídrics. Les

Les coordenades geogràfiques del territori espanyol

• Latitud: Punta de l'Estaca de Bares (la Corunya) i Punta de Tarifa (Cadis).
• Longitud: Cap de Creus (Girona) i Cap de Touriñán (la Corunya).

Característiques del relleu peninsular

El relleu es defineix com el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol presenta quatre trets fonamentals:

1. La forma massissa: Està determinada per l’amplada i l'extensió de les costes. La major part de les costes presenten un traçat rectilini que dificulta la penetració de la influència marina cap a l’interior i ofereix pocs refugis a la navegació.
2. L'elevada altitud mitjana: Amb 660 m, és una xifra només superada per Suïssa. Això es deu a dos factors: l'existència

Diferències entre energies renovables i no renovables

Les fonts d'energia renovables provenen de fonts naturals i inesgotables com el vent, el sol... D'altra banda, les energies no renovables s'obtenen de combustibles fòssils que s'han format durant llargs períodes de temps geològic sota l'escorça terrestre.

• Renovables: energia hidroelèctrica, energia eòlica i energia solar.
• No renovables: petroli, gas natural, carbó i urani.

Situació energètica a Catalunya i Espanya

En l'actualitat, la major part del consum d'energia elèctrica a Catalunya depèn de la producció de centrals nuclears i de la importació de combustibles fòssils. En l'actualitat, Espanya produeix aproximadament una quarta part de l'energia que consumeix. L'any 2021, el...

Anàlisi d'un paisatge agrari mediterrani

La fotografia a analitzar mostra un paisatge agrari mediterrani. En la imatge s’observen diferents elements antròpics, com ara:

• Palmeres (introduïdes pels humans).
• Cultius de fruiters (agricultura de regadiu).
• Petites parcel·les limitades per camins.
• Diverses naus que podrien ser industrials per a treballar el producte dels cultius.

Finalment, veiem la muntanya al fons del paisatge, l'únic element aparentment natural. Arribem a la conclusió que aquest paisatge podria ser una zona de València, ja que allà es practica el monocultiu de fruiters (en aquest cas, cítrics).

Característiques geogràfiques i climàtiques

Així mateix, observem una zona plana en primer terme i una serralada al fons. Com que...

La Divisió Territorial a Catalunya

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat el 2006, estableix en el seu article 151 que la Generalitat té competència exclusiva sobre l'organització territorial. Això inclou:

• La determinació, creació, modificació i supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya.
• La creació, supressió i alteració dels termes dels municipis i d'altres ens locals d'àmbit territorial inferior.
• L'establiment, mitjançant llei, de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l'autonomia local.

Divisió Comarcal de Catalunya

El 16 d'octubre de 1931, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar un Decret que creava la Ponència d'estudi de l'estructura...