Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Relleu de la Península Ibèrica: formació, eres i característiques

GeografiaActualitzat el 3,16 KB

Situació de la Península Ibèrica

La Península Ibèrica està situada al punt més occidental d'Europa. La seva forma és massissa, la qual cosa facilita les comunicacions i el comerç amb la resta del continent. Al sud, només 14 km separen Gibraltar d'Àfrica, permetent un important intercanvi cultural i comercial a través de l'estret, incloent-hi espècies vegetals i animals.

Característiques del Relleu Peninsular Espanyol

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu peninsular espanyol es distingeix per quatre trets fonamentals:

  • Forma massissa: Determinada per l'amplada i l'extensió de les costes.
  • Elevada altitud mitjana: Deguda a dos factors: l'existència d'una extensa altiplà central (la Meseta)
...
Continua llegint "Relleu de la Península Ibèrica: formació, eres i característiques" »

Matèries primeres, mineria i política energètica: reptes i localització industrial

GeografiaActualitzat el 4,33 KB

Matèries Primeres: Definició i Classificació

Les matèries primeres són els recursos que la indústria transforma en productes semielaborats o elaborats. Segons el seu origen, es poden classificar en:

Matèries Primeres d'Origen Biològic

Procedents de l'activitat agrària, ramadera i forestal (fusta, cotó, carn).

Matèries Primeres Minerals

S'extrauen de jaciments o àrees amb elevades concentracions minerals. Poden ser:

  • Metàl·lics: (ferro, zinc) destinats a la indústria bàsica i mecànica.
  • No metàl·lics: (sal marina) destinats a la construcció i a la indústria química.
  • Roques de pedrera: (silícies, calcàries) destinades a la construcció.

Problemes de la Mineria i Solucions

Problemes Economicosocials de la Mineria

L'activitat minera...

Continua llegint "Matèries primeres, mineria i política energètica: reptes i localització industrial" »

Ús agrícola, ramader i forestal del sòl i la seva gestió

GeografiaActualitzat el 3,39 KB

El sòl com a recurs

4.1 Ús agrícola del sòl

El medi natural queda humanitzat. Les modificacions provenen de la llaurada, que modifica els horitzons dels sòls agrícoles; de les aportacions de fertilitzants; de la instal·lació de sistemes de reg; i de la instal·lació de mesures d'antierosió.

Diferència entre medi natural i agrícola: l'agrícola està sotmès als impactes de l'ésser humà amb adobs, llaurades, etc.

Fertilitat: capacitat que té un sòl per donar a les plantes els nutrients que necessiten per créixer. Els vegetals més importants són: cereals, tubercles, arbres fruiters i hortalisses. A Catalunya, hi ha un abandó de conreus.

4.2 Ús ramader del sòl

Pastures o prats d'herba: extensions de terreny amb herba tendra, sense...

Continua llegint "Ús agrícola, ramader i forestal del sòl i la seva gestió" »

Indicadors demogràfics: natalitat, mortalitat i creixement natural

GeografiaActualitzat el 101,57 KB

Natalitat: Indica els naixements que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (generalment un any).

La taxa de natalitat és un indicador demogràfic que mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Mortalitat: Indica el nombre de morts que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (sol ser un any).

La taxa de mortalitat expressa el nombre de morts en un any en relació amb la població total d’aquell any per cada 1.000 habitants.

Taxa de fecunditat: Relaciona la quantitat de naixements d’un any amb la quantitat de dones fèrtils existents en aquell any. Aquesta taxa serveix per fer càlculs estimats...

Continua llegint "Indicadors demogràfics: natalitat, mortalitat i creixement natural" »

Crisi industrial a Espanya als anys 70 i la indústria catalana

GeografiaActualitzat el 2,63 KB

1. La Crisi Industrial a Espanya als Anys 70

La crisi mundial (1973-1974) va provocar una caiguda dels beneficis i va disparar la inflació i l'atur a Espanya. El model fordista es va qüestionar per tres factors:

  1. Caiguda dels beneficis: Les negociacions entre empresaris i sindicats van aconseguir millores salarials, jornades dignes i contractes fixes, reduint els beneficis empresarials.
  2. Crisi energètica (1973): La pujada del preu del petroli per part de l'OPEP va impactar l'economia espanyola, basada en energia barata. Això va generar inflació, caiguda de vendes i augment del preu dels crèdits.
  3. Competència de nous països industrials: Aquests països oferien productes a preus més baixos, afectant la competitivitat espanyola.

A més, Espanya...

Continua llegint "Crisi industrial a Espanya als anys 70 i la indústria catalana" »

Guia d'urbanisme: morfologia, estructura i jerarquia urbana

GeografiaActualitzat el 14,62 KB

Tipus de municipis i classificació de les ciutats

La classificació dels municipis es pot fer segons el nombre d'habitants:

  • Municipis rurals: menys de 2.000 habitants.
  • Municipis urbans/rurals: entre 2.000 i 9.999 habitants.
  • Municipis urbans: més de 10.000 habitants.

Des de la Revolució Industrial, cada cop més persones viuen en municipis urbans. Classifiquem les ciutats en funció de diversos criteris:

  1. El nombre d’habitants: a Espanya, es considera ciutat a partir de 10.000 habitants. També es té en compte la concentració d'habitatges, la densitat i la continuïtat dels edificis.
  2. L’activitat econòmica: se sol basar en el sector secundari i terciari.
  3. La influència territorial: concentració d’administracions polítiques, socials, educatives,
...
Continua llegint "Guia d'urbanisme: morfologia, estructura i jerarquia urbana" »

Geografia de la Meseta Ibèrica: serres, conques i vores muntanyoses

GeografiaActualitzat el 3,77 KB

Les Serres Interiors de la Meseta

Les serres interiors de la Meseta són el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. Es van formar a l’era terciària a causa de l’aixecament d’alguns blocs del sòcol de la Meseta com a resultat de l’orogènesi alpina. Tots dos són de roca primària (granit, pissarra, gneis) i tenen formes arrodonides i cims aplanats, ja que són superfícies d’erosió aixecades.

  • El Sistema Central

    És més alt i divideix la Meseta aproximadament per la meitat. Les serres més destacades són Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia i Gata.

  • Les Muntanyes de Toledo

    Tenen menys alçada i divideixen en dues parts la Submeseta Sud, separant així les conques del Tajo i del Guadiana. La serra més important és la

...
Continua llegint "Geografia de la Meseta Ibèrica: serres, conques i vores muntanyoses" »

Clima mediterrani a Catalunya: vents, temperatures i riscos naturals

GeografiaActualitzat el 3,39 KB

Clima Mediterrani i Riscos Naturals a Catalunya

Característiques del Clima Mediterrani Litoral

El clima mediterrani típic afecta el litoral peninsular mediterrani d'Espanya, incloent-hi les costes de Catalunya. El clima mediterrani litoral, tant a les planes com a les muntanyes, és generalment suau i temperat a causa de la seva proximitat al mar.

La Influència del Mar i les Temperatures

Els estius no són tan calorosos com als territoris d’interior, i els hiverns tampoc són tan freds. Així doncs, a la zona costanera, les temperatures mitjanes són suaus tant a l’estiu com a l’hivern. Les pluges es concentren a la primavera i la tardor i poden ser torrencials.

L’aire humit procedent del mar Mediterrani provoca boires i núvols a les...

Continua llegint "Clima mediterrani a Catalunya: vents, temperatures i riscos naturals" »

Terciarització de l'economia: causes, característiques i desequilibris a Espanya

GeografiaActualitzat el 2,63 KB

El Procés de Terciarització de l'Economia

1. Les Causes de la Terciarització

  • L’augment del nivell de vida permet un major consum de serveis i exigeix que *siguin* cada vegada més nombrosos i especialitzats.
  • La mecanització de les tasques agràries va provocar el transvasament de part de la població agrària al sector terciari.
  • L’evolució de la indústria ha afavorit la terciarització:
    • El desenvolupament industrial *durant* la dècada del 1960 va impulsar el creixement de serveis, com els transports i les finances.
    • La crisi de 1975 va conduir molts aturats industrials al sector terciari.
    • La indústria moderna tendeix a “terciaritzar-se”.
  • El desenvolupament de certes activitats terciàries ha impulsat nombrosos *serveis*.
  • La creixent incorporació
...
Continua llegint "Terciarització de l'economia: causes, característiques i desequilibris a Espanya" »

Evolució demogràfica: règim antic, creixement i nou règim demogràfic

GeografiaActualitzat el 3,86 KB

Règim Demogràfic Antic

El règim demogràfic antic va des del neolític fins a finals del segle XVIII a Gran Bretanya, i fins ben entrat el segle XX a Espanya. Es caracteritza per taxes de mortalitat i natalitat molt altes. La mitjana era de 5 fills per dona (natalitat alta), i l'esperança de vida (1880-90) era de 35 anys, degut a les condicions de vida, la falta d'higiene i la insuficiència de la medicina. Hi havia una mortalitat alta per epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals, com la pesta. La població no augmentava, era una etapa d'estabilitat demogràfica. A Espanya, aquesta fase es va prolongar (amb població rural). Dins del territori espanyol, a l'interior la fecunditat i la mortalitat es mantenien altes, mentre...

Continua llegint "Evolució demogràfica: règim antic, creixement i nou règim demogràfic" »