Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Batxillerat

Les Tres Onades Revolucionàries

Les tres onades revolucionàries es divideixen en: 1. 1820: Procés d'independència de les colònies americanes d'Espanya. 2. 1830: Revolució liberal amb participació popular. 3. 1848: La Primavera dels Pobles.

Grans Transformacions del Segle XIX

Aquest període es caracteritza pel dinamisme demogràfic, socioeconòmic i polític. S'inicia la segona fase de la Revolució Industrial (basada en l'electricitat i el petroli), la implantació del capitalisme, el creixement del proletariat i un empitjorament inicial del nivell de vida.

Demografia i Migracions

Durant el segle XIX, augmenta la producció i la població europea. Això genera migracions del camp a la ciutat i moviments intercontinentals, amb un creixement...

Els intercanvis i les desigualtats territorials al món

El grau de desenvolupament del món es pot dividir en:

• Territoris centrals: països de la Tríada (EUA, UE i Japó). Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen el nivell de productivitat i tenen ingressos elevats. Tenen una situació de domini i explotació sobre altres.
• Territoris perifèrics: economies poc complexes, baix nivell de productivitat i desenvolupament industrial escàs. Per exemple, els països de l’Àfrica subsahariana.
• Territoris semiperifèrics emergents: combinen característiques dels esmentats anteriorment. Això provoca desequilibris. Exemples: Argentina, Índia, Turquia...

El volum comercial als països menys desenvolupats és molt escàs. Molts països no arriben...

Dialecte valencià

El dialecte valencià presenta les característiques següents:

1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.
2. En l'aspecte fonètic, els parlars valencians presenten aquestes característiques:
   • Articulació de la r final: fuster, cantar.
   • Articulació labiodental de la v.
   • Tendència a emmudir la d intervocàlica en els sufixos -ador i -ada.
3. Els demostratius presenten tres graus de localització: este, eixe, aquell.
4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
5. Els pronoms febles presenten les formes plenes davant el verb: me canse, te canses...
6. La combinació de pronoms febles presenta les formes li'l...
7. La conjugació verbal presenta aquestes característiques:
   • La 1a persona del present d'indicatiu presenta

Orígens de la Divisió Territorial a Catalunya

A Catalunya, el catalanisme polític va rebutjar sempre la divisió provincial del 1833 pel que implicava de centralisme estatal. Les Bases de Manresa ja van establir que la divisió territorial de Catalunya havia de ser la comarca.

La Primera Divisió Comarcal (1931-1939)

Quan l’any 1931 Catalunya va poder accedir a l’autonomia, la Generalitat va constituir una Ponència d’estudi de la divisió territorial de Catalunya. Després de diversos treballs, aquesta Ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques agrupades en 9 regions.

Aquesta divisió comarcal no es va aprovar oficialment fins al 1936 i només va estar en vigor fins al 1939, quan la derrota en la Guerra Civil...

Desenvolupament indústria espanyola: Indústria principalment: Catalunya (Indús textil) i País Basc (Indús siderúrgica)

INDÚS A Catalunya: procés d’industrialització comença a Catalunya (prins. S XVIII) manufactures dedicades a la producció d’indianes.

1780: màquines d filar angleses (spinning jenny, mule jenny). A partir d 1830: indús tèxtil progressa, s’instal·len 1r màquines d vapor, fusos i telers mecànics (disminuir costos). Una d les causes d la ràpida mecanització d la filatura era manca d ma d’obra masculina + incorporació d mà d’obra femenina i infantil (+ barata). El desenvolupament indústria tèxtil fe front a dues limitacions molt importats: 1.Escassetat d Carbó (fonamental per la industrialització)...

La localització de les activitats terciàries

4.1 Factors de localització

• El volum i la distribució de la població
• L'existència de xarxes de transport i comunicació
• La frequència de consum
• El nivell de desenvolupament i de renda de la població

4.2 Les tendències de localització i emplaçaments

• La concentració
• La descentralització

4.3 Desequilibris territorials

• Aportació dels serveis a l'ocupació
• Aportació dels serveis al PIB

La política de transport

Les competències

• La política general de transport
• UE, xarxa transeuropea de transport
• L'estat espanyol: eficàcia, reequilibri modal, col·laboració del transport al desenvolupament econòmic i a l'ocupació, col·laboració en la cohesió territorial, mobilitat sostenible

Els tipus de transport

4.

Ciutats: Definició i Criteris

6) La ciutat: Hi ha diversos criteris quantitatius (extensió del territori i nombre d'habitants), econòmics, organitzatius i d'influència que ajuden a definir quan un nucli de població es considera ciutat.

Criteris per definir una ciutat

Nombre d'habitants: A Espanya, es considera ciutat tot nucli de població superior a 10.000 habitants. A nivell mundial no hi ha un criteri únic: al Japó, són ciutats a partir de 30.000 habitants; a Portugal, França i Argentina, 2.000 habitants; i a Suècia, 200 habitants.

Activitat econòmica: Mentre que a les zones rurals les activitats estan relacionades amb el sector primari, la ciutat es caracteritza per la diversitat d'activitats terciàries dels seus habitants: serveis,...

1.1. Les Conques Hidrogràfiques i el Règim Fluvial

Una conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les aigües al curs d’un riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep la conca del riu al llarg d’un any.

Definició de Règim Fluvial

El règim fluvial és la variació de la quantitat d’aigua o cabal del riu al llarg d’un any. Es distingeixen dos tipus principals:

• Règim fluvial irregular: Caracteritzat per crescudes, desglaç i estiatge. És el règim predominant a la majoria dels rius peninsulars.
• Règim fluvial regular: Típic dels rius del Nord.

Classificació de les Conques Fluvials

Les conques fluvials es classifiquen segons els vessants per on desaigüen les aigües:

Vessant Cantàbric

LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS: L'aigua de la pluja i la procedent de la fusió de la neu en part flueix per la superfície de la terra, s'evapora i en part es filtra al subsòl i hi forma aquifers. (DEFINICIÓ CONCA HIDROGRÀFICA). La majoria de rius espanyols són de règim fluvial amb crescudes i estiatges intensos.

Climes de zona càlida