Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Formació professional

Distribució geogràfica de la llengua catalana

La llengua catalana es compon de diverses variants geogràfiques distribuïdes en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra. Els territoris de parla catalana tenen una extensió d'uns 60.000 km² i hi viuen 13 milions de persones. Són els següents:

• Estat espanyol: El Principat de Catalunya, el País Valencià (tret de les comarques occidentals), les Illes Balears i les Pitiüses, la Franja de Ponent (zona fronterera entre Catalunya i Aragó) i el Carxe (regió de la província de Múrcia que limita amb Alacant).
• França: La Catalunya del Nord (les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir).
• Itàlia: La ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.
• Principat

Conceptes bàsics d'hidrografia

• Vessant: Direcció de les aigües d'un riu des del seu naixement fins a la desembocadura.
• Cabal: Volum d'aigua que circula per un riu en un punt determinat.
• Conca hidrogràfica: Conjunt de terres i aqüífers que aporten aigües a un riu.
• Aqüífer: Roques que emmagatzemen i cedeixen aigua.
• Confederacions hidrogràfiques: Entitats del ministeri que s'encarreguen de gestionar els recursos del seu territori.
• Transvasament: Canalització d'aigua d'una conca d'un riu a una altra conca amb dèficit.
• Conca: Àrea de terreny drenada per un mateix riu.

Gestió ambiental i descarbonització

• Dessalinització: Procés per potabilitzar l'aigua.
• Descarbonització: Procés de reducció de CO2 a l'atmosfera.

Anàlisi de fonts d'energia

Energies

La Tòfona: Biologia i Característiques

La tòfona (Tuber sp., família Tuberaceae) és un ascomicet hipogeu que creix sota el sòl. Estableix una simbiosi micorrízica amb diversos arbres, com ara el roure (Quercus ilex, Q. faginea), el noguer (Juglans r.), l'avellaner (Corylus a.), el ginebre (Juniperus turifera) i l'estepa (Cistus laurifolius), situant-se fins a 50 cm de profunditat.

El 90% dels arbres forestals s'associen amb fongs, ja que el sòl forestal és més pobre que l'agrícola i ho necessiten per sobreviure. Normalment, quan l'arbre és adult i està ben establert, deixa l'associació; per tant, si es fertilitza el sòl forestal, les tòfones desapareixen.

Espècies de tòfones

• T. melanosporum o T. nigrum (Tòfona negra, d'hivern

Formes Geogràfiques

Oceà

Massa d'aigua que ocupa el 70% de la superfície terrestre i delimita els 5 continents.

Mar

Massa d'aigua salada en contacte amb la terra.

Continent

Grans extensions de terra delimitades pels oceans.

Península

Porció de terra envoltada d'aigua excepte per un costat (istme).

Cordillera

Conjunt de muntanyes alineades. Exemple: l'Himàlaia.

Depressió

Zona que està per sota de l'altitud mitjana. Les valls són petites depressions.

Altiplà

Superfície plana i elevada. Exemple: la Meseta Central, on es troba Madrid.

Istme

Franja de terra que uneix una península amb un continent.

Estret

Canal d'aigua que separa dues masses de terra.

Illa

Porció de terra completament envoltada d'aigua. Exemples: Austràlia, Cuba.

Arxipèlag

Conjunt d'illes...

Els Diferents Nivells de l'Administració

L'administració pública és el conjunt d'institucions, entitats i organismes que gestionen els béns i serveis que la societat necessita i són d'interès públic.

Administració de l'Estat

Administració Central

Correspon al Govern, que té el poder executiu i reglamentari. Està format per:

• President del Govern: Elegit pels diputats, dirigeix l'acció de Govern i coordina totes les funcions.
• Consell de Ministres: Òrgan del Govern format pel President i els ministres.
• Comissions Delegades: Òrgans que integren diferents ministres per coordinar les accions que afecten més d'un ministeri.
• Ministeris: Institucions que planifiquen i executen actuacions de l'administració en la seva matèria.

Funcions dels

Desequilibris territorials i indicadors

Les causes són les diferents condicions naturals i la distribució dels recursos, la localització de les activitats més dinàmiques en cada moment històric i les actuacions humanes que els han accentuat fins a èpoques recents. Els indicadors són diversos:

• els desequilibris econòmics es mesuren tradicionalment pel PIB i pel PIB per càpita.
• Els desequilibris demogràfics se solen mesurar pel creixement i la densitat de població.
• Els desequilibris socials es mesuren tradicionalment per la renda bruta disponible de les cases.

La convergència entre les regions a cada indicador es mesura calculant la diferència entre la comunitat que té el valor més alt i la que té el valor més baix.

Bases de la política

Costes Catalanes

La costa catalana és el lloc on la terra s'uneix amb el mar Mediterrani, conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i, en altres casos, pot disminuir pels processos d'erosió marina.

Les Diferents Zones Costaneres de Catalunya

La costa catalana es divideix en diverses zones característiques, formades per:

• Costa Brava
• Costa del Maresme
• Costa del Garraf
• Costa Daurada
• Terres de l'Ebre (incloent el Delta de l'Ebre)

Tipus de Costa a Catalunya

Es distingeixen principalment dos tipus diferents de costes:

Costes Altes (o de penya-segats)

Predominen majoritàriament al nord de Catalunya. Les muntanyes s'enfonsen en el mar formant penya-segats. Les platges...

SITREM: Sistema Integrat per al Tractament d'Emergències

El SITREM és el Sistema Integrat per al Tractament d'Emergències. Integra tots i cadascun dels processos d'un sistema d'emergències, des de la prevenció fins a la intervenció.

Comarques de Catalunya i les seves Capitals

A continuació es presenta la llista de comarques catalanes amb les seves respectives capitals (enllaços externs a Gencat):

• Alt Camp: Valls
• Alt Empordà: Figueres
• Alt Penedès: Vilafranca del Penedès
• Alt Urgell: La Seu d’Urgell
• Alta Ribagorça: El Pont de Suert
• Anoia: Igualada
• Bages: Manresa
• Baix Camp: Reus
• Baix Ebre: Tortosa
• Baix Empordà: La Bisbal d’Empordà
• Baix Llobregat: Sant Feliu de Llobregat
• Baix Penedès: El Vendrell
• Barcelonès: Barcelona
• Berguedà: Berga
• Cerdanya:

Climes Mediterranis a Espanya: Característiques i Varietats

Aquest clima s'estén per la part meridional de la façana atlàntica peninsular i per tot el litoral mediterrani, incloent-hi les Illes Balears, Ceuta i Melilla.

Clima Pròpiament Mediterrani: Rius i Vegetació

Els climes mediterranis es caracteritzen pel domini dels anticiclons subtropicals durant l'estiu, amb temps càlid i sec. En canvi, durant l'hivern i gran part de la tardor i de la primavera, hi predomina la circulació de depressions de latituds mitjanes acompanyades de pluja. Consegüentment, hi ha una manca de pluja a l'estiu que, unida a les temperatures altes, provoca unes condicions d'aridesa durant aquesta època de l'any.

Les característiques típiques del clima mediterrani...

Els Moviments Migratoris

Les migracions són moviments de població en l'espai. Distingim entre emigració, o sortida de la població del seu lloc d'origen; i immigració, o arribada a un lloc de destinació. El saldo migratori és el balanç entre l'emigració i la immigració (Sm = I - E). Si és positiu, indica immigració, i si és negatiu, emigració.

Les Migracions Interiors

Les Migracions Interiors Tradicionals

Aquest tipus de migracions es va desenvolupar entre l'últim terç del segle XIX i la crisi econòmica del 1975. Es va caracteritzar per:

• La motivació de la migració va ser principalment laboral.
• Els fluxos van ser unidireccionals entre àrees emigratòries i immigratòries. Els emigrants procedien majoritàriament del camp i es dirigien