Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Vessants Hidrogràfiques d'Espanya

1. Vessant Cantàbrica

Els rius d'aquesta vessant neixen a la Serralada Cantàbrica i desemboquen al Mar Cantàbric. És la vessant més petita, però la més important i la que té els rius més cabalosos d'Espanya.

• Pendent i Cabal: Presenten molta pendent, un cabal regular i molt cabalós, per tant, tenen una gran força erosiva.
• Al·luvions i Desembocadures: Arrosseguen grans al·luvions, però la força del mar no els permet dipositar-los, per la qual cosa es formen estuaris i ries.
• Escorrentia i Crescudes: L'escorrentia és elevada deguda a les altes precipitacions. Les crescudes no són habituals, però si es donessin, les trobaríem a l'hivern.
• Usos: Produeixen electricitat i s'utilitzen per a la indústria

Ecosistemes càlids

Clima Equatorial

Localitzat a banda i banda de l'equador. Les temperatures són molt elevades durant tot l'any, sense gairebé oscil·lació tèrmica. Les pluges són molt abundants (superiors a 2.000 mm/any) i constants, la qual cosa genera una humitat molt alta.

La vegetació característica és la selva o jungla, un bosc frondós amb una gran diversitat d'espècies. El sotabosc és gairebé inexistent a causa de la falta de llum. Aquest bioma actua com una gran reserva d'humitat, conegut com el "pulmó del planeta".

Els sòls són pobres en nutrients a causa de les fortes pluges, que els renten (sòls laterítics i lixiviats). Els recursos naturals principals són la fusta, el cautxú i el làtex, a més de plantacions de...

Determinacions del POUM: Sòl Urbà, Urbanitzable i No Urbanitzable

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és una eina fonamental per a la gestió i el desenvolupament del territori. A continuació, es detallen les seves determinacions clau segons el tipus de sòl, basant-se en la normativa vigent.

POUM en Sòl Urbà: Article 58.2 del TRLU

L'article 58.2 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (TRLU) estableix que, en sòl urbà, el POUM ha de:

• Aplicar les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d'aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
• Assignar els usos detallats per a cada sòl.
• Regular els paràmetres i els

Distribució geogràfica de la llengua catalana

La llengua catalana es compon de diverses variants geogràfiques distribuïdes en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra. Els territoris de parla catalana tenen una extensió d'uns 60.000 km² i hi viuen 13 milions de persones. Són els següents:

• Estat espanyol: El Principat de Catalunya, el País Valencià (tret de les comarques occidentals), les Illes Balears i les Pitiüses, la Franja de Ponent (zona fronterera entre Catalunya i Aragó) i el Carxe (regió de la província de Múrcia que limita amb Alacant).
• França: La Catalunya del Nord (les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir).
• Itàlia: La ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.
• Principat

Grans Ecosistemes Terrestres: Biomes

Són zones àmplies de la biosfera anomenades macroecosistemes o biomes. Es caracteritzen per tenir unes condicions climàtiques específiques i una vegetació i una fauna que s'hi ha adaptat.

Els principals biomes són:

• Tundra
• Taiga
• Bosc temperat (caducifoli)
• Estepa
• Bosc mediterrani
• Desert
• Sabana
• Selva tropical

Tundra

La tundra àrtica, anomenada desert polar, s'estén per damunt dels 60º de latitud N. Hi ha també una tundra antàrtica per damunt dels 60º S.

Vegetació

És fonamentalment herbàcia. Hi ha una degradació des de les latituds més altes, on predominen els líquens i molses, fins a les latituds més baixes, on comença a aparèixer una tímida vegetació arbustiva.

Fauna

La tundra antàrtica està mancada...

Falles

Una falla és una fractura que segueix les línies de mínima resistència, produïda pels moviments orogènics, al llarg de la qual hi ha desplaçament d'un bloc respecte de l'altre. Poden ser normals o inverses.

Horst

Les falles normalment no es presenten aïllades sinó formant conjunts o associacions de falles. Als massissos tectònics o horsts hi ha un bloc central més elevat, limitat per falles normals que baixen d'una manera esglaonada.

Plegaments

Les forces internes actuen sobre materials plàstics que es pleguen, originant plegaments que modifiquen el relleu.

Fosses tectòniques

A la fossa tectònica hi ha un bloc enfonsat situat entre dos més enlairats per l'acció d'un seguit de falles també normals.

Sistemes muntanyosos principals

Hi...

Climes de Catalunya

Catalunya Seca

Temperatura: Estius secs i calorosos / Hiverns secs i temperats

Precipitacions: Escassetat de pluges (menys de 700 mm). L'aridesa augmenta de nord a sud i de la costa cap a l'interior.

Vegetació: Típicament mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat estival i hivernal. L'alzina és el bosc representatiu. També hi ha boscos de pi.

2 Zones:

Franja litoral sotmesa a la influència directa de la Mediterrània:

Regió de la Tramuntana

• Nord de Catalunya
• Vent del nord fred i sec
• Vegetació mediterrània: boscos de pi blanc o mixtos de pi i alzina

Regió Litoral

• Serralades i depressions del Sistema Mediterrani
• Rius i rieres d'escàs recorregut i règim torrencial
• Clima més sec i calorós al sud
• Vegetació mediterrània:

El paisatge vegetal de clima mediterrani

Correspon a la regió floral mediterrània. Les formacions vegetals característiques són el bosc perennifoli i el matoll. Aquestes formacions xeròfiles són d'arrels molt esteses en superfície o en profunditat per a captar l'aigua i fulles perennes i esclerofil·les.

a) El bosc perennifoli

Format per arbres de mitjana alçada amb tronc no rectilini, gruixut i rugós, i fulla perenne. Posseeix un sotabosc ric.

• L'alzina és l'arbre més característic i extens del clima mediterrani. És resistent a la sequera i s'adapta a tot tipus de sòls. La fusta, molt dura i resistent, s'utilitza per a l'elaboració de rodes, fusteria exterior, utensilis i carbó. El fruit, la bellota, per a alimentar el bestiar (

Conceptes bàsics d'hidrografia

• Vessant: Direcció de les aigües d'un riu des del seu naixement fins a la desembocadura.
• Cabal: Volum d'aigua que circula per un riu en un punt determinat.
• Conca hidrogràfica: Conjunt de terres i aqüífers que aporten aigües a un riu.
• Aqüífer: Roques que emmagatzemen i cedeixen aigua.
• Confederacions hidrogràfiques: Entitats del ministeri que s'encarreguen de gestionar els recursos del seu territori.
• Transvasament: Canalització d'aigua d'una conca d'un riu a una altra conca amb dèficit.
• Conca: Àrea de terreny drenada per un mateix riu.

Gestió ambiental i descarbonització

• Dessalinització: Procés per potabilitzar l'aigua.
• Descarbonització: Procés de reducció de CO2 a l'atmosfera.

Anàlisi de fonts d'energia

Energies

Guia per al Comentari de Paisatge

Identificació del Paisatge

• Població, comarca i autor de la fotografia.

Descripció del Paisatge

• Anàlisi del primer pla i del segon pla.

Tipus de Paisatge

• Rural, rururbà i agroindustrial.

Elements del Paisatge

Elements Naturals

• Abiòtics:
  • Relleu
  • Clima
  • Hidrologia
• Biòtics:
  • Vegetació natural: boscos, matollars.
  • Fauna.

Elements Antròpics (Presència Humana)

• Edificacions: cases, escoles, murs.
• Comunicacions: camins, vies, carreteres.
• Altres elements humans: pals elèctrics, obres públiques.
• Activitat humana predominant: agrària, ramadera, forestal, industrial.

Activitat Agrària i Ramadera

• Tipus de cultiu:
  • Herbaci
  • Arbustiu
  • Arbori
• Sistema de cultiu:
  • Monocultiu
  • Policultiu
• Tipus d'agricultura:
  • Extensiva
  • Intensiva
• Ramaderia:
  • Tipus: oví, boví,