Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Sobrecentralitat

Geografia2,27 KB

5.1. Ciutat i Polarització social.-Hem de Considerar la ciutat com un territori integrat, no homogeni, on s’hi combinen Zones de prosperitat i zones de marginalitat. La crisi de la societat del Benestar dona lloc a una polarització social (els rics cada cop són més rics i Els pobres cada cop ho són més també) que origina una ciutat dual.

5.2. Els espais De la ciutat dual.-La polarització Dóna lloc a una forta desigualtat interna visualitzada en forma de segregació o Guetització, amb:

•Àrees de sobrecentralitat:on s’ubiquen Les seus de grans empreses financeres i industrials, institucions públiques, Etc. Que sovint coincideix amb els centres històrics (amb el seu caràcter Simbòlic, prestigi i infraestructures adients).

•Comunitats

...
Continua llegint "Sobrecentralitat" »

Les activitats económiques del paisatge oceànic o Atlàntic

Geografia1,75 KB

L'Espanya mediterrània. El clima mediterrani té estius calorosos.Els hiverns hi són suaus. Les pluges ala tardor pluges torrencials causa del refredament brusc de l'aire humit, ocasionan inundacions. La vegetació mediterrània, la formen alzines i alzines sureres, s'ha anat substituint per pins. La majoria dels habitants resideix en ciutats i grans pobles. Principals activitats econòmiques, turisme. El paisatge s'ha degradat per culpa de les activitats turístiques.Terres interiors de la Península tenen: clima mediterrani amb tendència continental.Les pluges durant l'estiu, són escasses. Vegetació: ha de resistir hiverns durs. El poblament, a l'interior està poc poblat menys Madrid=més població.L'habitat rural es concentra en pobles
...
Continua llegint "Les activitats económiques del paisatge oceànic o Atlàntic" »

Xarxa urbana catalana

Geografia5,22 KB

* Característiques per definir ciutat: Numero d’habitants, Població Activa, Ocupació, Densitat de població. (No són iguals a tots els Països)

o Altres: Agrupaments d’edificis i carrers.

o Característiques sociològiques: Institucions administratives (són imprecises per comparar.

* Quadre percentatge de població urbana per continents (Amèrica del nord, Amèrica llatina, Europa, Oceanía, Àsia i Àfrica):

* Aquesta distribució pot ser deguda a una part de la població que encara Es dedica al sector primari, el desenvolupament de la zona en qüestió, Les zones urbanes d’aquesta, la industrialització, el nombre D’habitants. Durant les últimes dècades el % de la població urbana a Crescut, sobretot a Àfrica i Àsia.

* Diferents...

Continua llegint "Xarxa urbana catalana" »

Hidrografia de les illes Canàries

Geografia3,04 KB

el relleu insularl'arxipelag balear: el formen les illes de mallorca,menorca,eivissa,formentera i cabrera l'arxipielag canari: format per set illes principals; lanzarote,fuerteventura,gran canaria,tenerife,la gomera,la palma i el hierro. el relleu es volcanic (teide 3.718) les costes: les costes cantabrica i atlantica nord-oest son rocoses. les costes mediteranies i atlantica sud-oest presenten platges amb trams rocossos. a les illes balears se succeeixen platges, cales i trams rocossos. a les illes canaries predominen els penya-segats. els sols: segons el tipus de roca predomina s'hi distingeix una zona silicia per roques com el granit i les pissares, una zona calcaria, composta per roques com la calcaria, zona argilosa amb materials cm les...
Continua llegint "Hidrografia de les illes Canàries" »

Costes acinglerades

Geografia2,81 KB

b. LA COSTA GALLEGA des de la Punta de La Estaca de Barés i el cap Ortegal fins la frontera estén amb Portugal. Zona Plena de ries que son valls d'antics rius.Poden penetrar fins a 35 km terra Endins. Hi ha les RIES ALTES, poc profundes i curtes I LES BAIXES, profundes amples I limitades per relleus més suaus  c. LA COSTA ATLÀNTICA ANDALUSA El golf de Cadis va des de la frontera portuguesa fins Al penyal de Gibraltar Formades pels alluvions dels rius, les costes són baixes I sorrenques, amb dunes. 7.2. LES COSTES MEDITERRÀNIES són costes baixes i rectilínies Amb platges, cales petites, albuferes itombols. EL LITORAL CATALÀ  té relleus diferents i molt contrastats com Deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes...

Continua llegint "Costes acinglerades" »

Xarxa hidrografica de Catalunya

Geografia3,13 KB

Els rius de Catalunya han tingut un paper molt important en el dibuix del paisatge de Catalunya i han potenciant l'activitat humana.
Podem establir dues grans divisions:
-rius mediterranis:desguassen a la mediterránia.
-riusatlantics;desguassen a l'Atlàntic(riu garona).
Dins la xarxa hidrografica Mediterrània podem distinguir:
-La xarxa Pirineu-Ebre:rius que neixen al pirineu i desguassen a l'Ebre:Segre amb els seus afluents noguera ribagorçana,nog. Pallaresa,valira,Sió,corb...
-La xarxa Pirineu-mediterrània:rius que neixen al pirineu i desemboquen directament al mar:llobregat,ter,fluvia i la muga.
-La xarxa mediterrània:es la que presenta rius de menor cabal i major irregularitat,hi destaquen la Tordera,El besos, el foix,e gaia i el Francolí.
...
Continua llegint "Xarxa hidrografica de Catalunya" »

Monoconreu

Geografia3,33 KB

1-Open field: es un paisatge format per parceles obertes, sense tanques, de poca extensió i formes regulars

Agrí itinerant: tipus agricultura obtenen cremant boscos

Pesca arrossegament: tecnica de pesca que consisteix en l'us de xarxes que escombren els fons marins

Pesca costanera: tipus de pesca en que els vaixells son petits i disposen de xarxes i llinyes potents, s'aullunyen de la costa

Policonreu: espai agrari dividit moltes parceles conreen especies diferents

2- Grans explotacions dedicades al monoconreu(cafe,te...)

-fan servir molta ma obra

-explotacions d'empreses estrangeres que fan inversions per aconseguirne grans beneficis

3-S: aprofitament del sòl, implica cost de tecnologia ima d'obra

D: It: llocs poblats, terreny escas, parceles petites

ext:...

Continua llegint "Monoconreu" »

Serralades escandinaves

Geografia3 KB

l'estat espayol està compost pels territoris següents; la major part de la península ibérica, l'arxipelag balear i canari, cuitats de Ceuta i Melilla i uns illots menuts al nord d'África
es diferencia entre relleu peninsular i relleu insular:
el relleu peninsular presenta els trets generals següents:
l'altitud mijana es elevada a causa de l'exsistencia de nombroses serralades pero sobretot d'un altipla extens que ocupa el centre peninsular. Esta compartimentat: els sistemes muntanyosos formen blocs independents i es disposen perifericament al voltant de la meseta.les grans unitats de relleu: la meseta ocupa una gran extensió de terreny i es caracteritza per les terres elevades i planes. A l'interios de la meseta es localitzen dos sistemes
...
Continua llegint "Serralades escandinaves" »

Vores muntanyoses de la meseta

Geografia4,63 KB

El relleu peninsular és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Aquestes són el resultat duna estructura geològica originada per les forces internes de la Terra i del modelatge realitzat per agents externs: meteors atmosfèriques, aigües i èssers vius. La ciència que estudia el relleu és la geomorfologia.1- Característiques del relleu peninsular.Es caracteritza per tres trets bàsics:
··La forma massissa ve donada per la gran amplària de la Península doest a est i per les costes rectilínies, sense a penes accidents litorals. Aquest fet limita la penetració de la influència de la mar cap a linterior
·Lelevada altitud mitjana nomes superada a Europa per Suïsa, es deu a la presència de serralades altes i, sobretot,...

Continua llegint "Vores muntanyoses de la meseta" »

Bocage (camps tancats) Openfield (camps oberts)

Geografia4,76 KB

O.JUXTAPOSADA: relació pel significat, signes de puntuació (avui riu, dema plora)

O.COORDINADA: copulativa(i,ni) disjuntiva(o, o be, si no) distributives(ara.. Ara..) adversatives(però,sinò,ara be) ilativa(per tant, doncs)

O.SUBSTANTIVES: completives: (sustituir per aixo)  infinitiu (estimar, esborrar) relatiu(en la qual, qui no vulgui pols.., el cicliste que..) Interrogatives

O.ADJECTIVES: (sustituim per blau) pot ser especificativa o explicativa (entre comes)

O.ADVERVIALS: propies (temps, manera, adv quantitat) impropies (condicionals en cas que, causal perque ja que, final a fi que perque, consecutives que de maenra que, concessives encara que per molt que)

PERIFRASIS: haver de (obligació) deure(provavilitat) anar a (inminiencia) venir

...
Continua llegint "Bocage (camps tancats) Openfield (camps oberts)" »