Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

Geografia d'Espanya i Catalunya: Agricultura, Indústria, Turisme, Comerç i Població

Geografia17,45 KB

1. El Sector Agrari i la Pesca a Espanya

Evolució de la Població Agrària

Durant el segle XX es va produir un intens èxode rural (sobretot entre 1825 i els anys posteriors). Va augmentar la població activa agrària jove, mentre que la població agrícola total va disminuir a causa de la mecanització del treball. Actualment, la població rural és aquella que viu en zones rurals però treballa en el sector secundari o terciari.

El Treball Agrari a Espanya

Les petites finques acostumen a ser explotacions familiars on les dones compaginen les tasques de la llar amb la participació com a assalariades fixes. Amb la mecanització, els baixos rendiments i l'economia de la UE, la dona i els fills busquen altres activitats econòmiques i el cap de...

Continua llegint "Geografia d'Espanya i Catalunya: Agricultura, Indústria, Turisme, Comerç i Població" »

Geografia de Espanya: Relleu, Clima i Xarxa Hidrogràfica

Geografia3,45 KB

Les Illes Canàries tenen una riquesa extraordinària. El seu origen és mediterrani, amb influències africanes. La seva situació insular fa que els endemismes tinguin un gran paper, i les relíquies són pròpies d'èpoques passades. Les illes amb relleu muntanyós presenten els següents pisos bioclimàtics:

  • Estatge basal: des del nivell del mar fins a 300-500 m, marcat per l'aridesa.
  • Estatge intermedi: 200-300 m, condicionat pel descens tèrmic i l'augment de la humitat.
  • Estatge termocanari: 800-1.200 m, la vegetació s'adapta a les boires i a l'aliseu.
  • Estatge canari: entre 1.200 i 2.200 m, dominat pel bosc de coníferes.
  • Estatge supracanari: per damunt de 2.200 m, present a Tenerife i La Palma.

Factors que influeixen en els rius peninsulars

  • Clima:
...
Continua llegint "Geografia de Espanya: Relleu, Clima i Xarxa Hidrogràfica" »

Capitals d'Àsia: llista completa de països i ciutats

Geografia1,33 KB

Capitals d'Àsia per país

Afganistan → Kabul.
Aràbia Saudita → Riad.
Armènia → Erevan.
Azerbaidjan → Bakú.
Bahrein → Manama.
Bangladesh → Dacca.
Brunei → Bandar Seri Begawan.
Bhutan → Thimphu.
Cambodja → Phnom Penh.
Xina → Pequín (Beijing).
Xipre → Nicòsia.
Corea del Nord → Pyongyang.
Corea del Sud → Seül.
Emirats Àrabs Units → Abu Dhabi.
Filipines → Manila.
Geòrgia → Tbilisi.
Índia → Nova Delhi.
Indonèsia → Iacarta.
Iran → Teheran.
Iraq → Bagdad.
Israel → Jerusalem.
Japó → Tòquio.
Jordània → Amman.
Kazakhstan → Astana.
Kirguizistan → Bixkek.
Kuwait → Kuwait.
Laos → Vientiane.
Líban → Beirut.
Malàisia → Kuala Lumpur.
Maldives → Malé.
Mongòlia → Ulan Bator.
Myanmar → Rangun.
Nepal → Katmandú....

Continua llegint "Capitals d'Àsia: llista completa de països i ciutats" »

Demografia mundial, xarxes urbanes i globalització

Geografia6,78 KB

Distribució de la població mundial

L'any 2009, la Terra comptava amb aproximadament 6.755 milions d'habitants. La població es distribueix de manera molt desigual i es concentra principalment en les zones més riques o bé en àrees on, per raons històriques o específiques, l'economia de subsistència requereix grans quantitats de mà d'obra. A l'interior de cada país es repeteix aquesta desigualtat: la població tendeix a concentrar-se a les ciutats, mentre que les zones rurals resten progressivament més despoblades.

Pel que fa a la distribució per sexes a escala global, és molt similar (50,4% homes i 49,5% dones), acompanyada d'una elevada taxa de natalitat als països pobres. L'edat mitjana de la població mundial se situa en els 21,

...
Continua llegint "Demografia mundial, xarxes urbanes i globalització" »

Ramaderia, pesca i agricultura a Catalunya: sectors clau

Geografia3,96 KB

Ramaderia

A Catalunya, la ramaderia té més pes que l'agricultura pel fet que hi aporta el 59 % de la producció agrària final. A les zones de muntanya encara hi ha ramaderia que practica el pastoreig de ramats, però actualment l'explotació ramadera dedicada a la llet i la carn està bàsicament estabulada i s'explota de manera molt intensiva en granges, escampades per les zones rurals i fins i tot a tocar d'alguna ciutat.

Les dades estadístiques sobre el nombre d'animals mostren la importància ramadera de Catalunya en relació amb la resta de les comunitats autònomes. Hi destaca la protagonització del sector porcí per sobre dels altres, seguit del boví.

La pesca

Catalunya consumeix molt peix i, amb un mar empobrit, depèn de la importació...

Continua llegint "Ramaderia, pesca i agricultura a Catalunya: sectors clau" »

Impacte ambiental urbà i procés d'urbanització a Catalunya

Geografia3,46 KB

Impacte ambiental urbà

Mediambient urbà i la UE

L'AEMA alerta sobre els problemes mediambientals principals que afecten la qualitat de vida, entre els quals destaca l'expansió urbana descontrolada (quan la taxa de l'augment del sòl urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic). Aquesta provoca la implantació d'un nombre cada cop més gran de transports i l'augment del consum energètic, la contaminació atmosfèrica i acústica i l'empremta ecològica humana.

El 2006, la UE aprova l'Estratègia temàtica per al medi ambient urbà, amb l'objectiu d'afavorir la millora de l'aplicació de les lleis comunitàries, respecte a la gestió del medi ambient i la planificació urbana sostenible.

Impacte del model urbà dispers

La dispersió...

Continua llegint "Impacte ambiental urbà i procés d'urbanització a Catalunya" »

Denominacions d'Origen de vi a Espanya per comunitat i província

Geografia8,39 KB

Andalusia

Cadis: D.O. Xerès i Manzanilla i Sanlúcar de Barrameda - vb: palomino fino.

Màlaga: D.O. Málaga i Sierras de Málaga - vb: moscatel de Alejandría, pedro ximénez, Málaga i moriscol - vn: romé negra.

Còrdova: D.O. Montilla-Moriles - vb: pedro ximénez.

Huelva: D.O. Condado de Huelva - vb: zalema.

Aragó

Saragossa: D.O. Calatayud - vb: macabeo i malvasia - vn: garnacha, mazuela i tempranillo.

D.O. Campo de Borja - vb: macabeo o viura - vn: garnacha tinta i tempranillo.

D.O. Carinyena - vb: macabeo o viura - vn: cariñena.

Osca: D.O. Somontano - vb: alcañón - vn: moristel.

Illes Balears

Mallorca: D.O. Binissalem-Mallorca - vb: moll o prensal - vn: manto negro i callet.

D.O. Pla i Llevant - vb: moll o prensal - vn: manto negro i callet....

Continua llegint "Denominacions d'Origen de vi a Espanya per comunitat i província" »

Migracions interiors i exteriors a Espanya: causes, etapes i consqüències

Geografia9,73 KB

1. Les migracions interiors actuals

Des de la crisi de 1975 han canviat les motivacions de la migració: laborals, residencials i retorn al lloc de procedència. Els fluxos són pluridireccionals, amb major diversitat d'àrees d'origen i destinació. El perfil dels emigrants és divers: joves, majors, amb o sense qualificació.

1.2.1. Tipus de migracions interiors actuals

A) Migracions laborals, sobretot de joves.

  • Les migracions cap a províncies d'altres regions s'han alentit.
  • Tenen saldos:
    • positius: principals àrees immigratòries, la Mediterrània.
    • negatius: antigues províncies immigratòries que han invertit el signe, Madrid i Barcelona.

B) Migracions residencials, de joves i classes mitjanes que busquen habitatge barat i qualitat mediambiental....

Continua llegint "Migracions interiors i exteriors a Espanya: causes, etapes i consqüències" »

Glossari de termes ambientals, socials i econòmics

Geografia3,69 KB

Endemisme: terme utilitzat per indicar que la distribució d'una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba enlloc més del món.

Sostenibilitat: equilibri d'una espècie amb el seu entorn en el present i en el futur.

Ecosistema: comunitat natural unitària o al·lotròpica homogènia integrada per els essers vius determinats, els components abiòtics i els fluxos d'energia i materials.

PEIN: Pla d'Espais d'Interès Natural.

Desenvolupament sostenible: model de desenvolupament que satisfà les necessitats actuals de la població sense comprometre el dret de les generacions futures a satisfer les seves.

Carta d'Aalborg: el 1994, a la ciutat danesa d'Aalborg es va signar la Carta de Ciutats Europees cap a la...

Continua llegint "Glossari de termes ambientals, socials i econòmics" »

Espais agraris d'Espanya: Atlàntic, Interior, Canàries, Muntanya i Mediterrani

Geografia2,88 KB

Atlàntic

Espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues. Predominen les zones muntanyoses (relleu accidentat). Clima plujós i temperatures suaus (prats i boscos caducifolis).

L'agricultura ocupa poca extensió, i gairebé ha desaparegut el policonreu orientat a l'autoconsum i el monoconreu que ocupava més superfície, com el blat de moro per a farratge.

Al País Basc, Cantàbria i Astúries, la ramaderia s'orienta a la cria de bestiar boví i l'estructura agrària és minifundista. Per això s'ha estimulat la concentració parcel·lària i predomina l'explotació familiar o les petites empreses.

La població agrària viu dispersa en caserius.

Interior

Castella, depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Predominen...

Continua llegint "Espais agraris d'Espanya: Atlàntic, Interior, Canàries, Muntanya i Mediterrani" »