Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Altres cursos

Geologia Estructural i Dinàmica Terrestre

Tipus de Falles

Les falles són fractures de l'escorça terrestre on hi ha hagut un desplaçament relatiu entre els blocs formats. Es classifiquen segons la direcció del moviment:

• Falla normal: Es produeix quan el bloc de l'esquerra s'enfonsa i el de la dreta queda elevat (associada a tensió).
• Falla inversa: És el contrari; el bloc de l'esquerra s'eleva i el de la dreta baixa (associada a compressió).
• Falla de direcció (o translació): Es produeix quan un bloc es mou lateralment respecte a l'altre (un cap endavant i l'altre enrere).

Plecs

Són ondulacions que es formen en alguns estrats rocosos quan són sotmesos a un esforç tectònic de tipus compressiu. Es requereix que la roca tingui un comportament...

Depressió

Depressió: Són zones de terreny més o menys extenses que estan enfonsades amb relació al terreny que les envolta.

Ibèria Argilosa

Ibèria argilosa: És l'àrea de l'Estat Espanyol constituïda per materials sedimentaris tous i poc resistents, dipositats després del plegament alpí, durant les eres terciària i quaternària.

Ibèria Calcària

Ibèria calcària: És l'àrea de l'Estat Espanyol on predomina la roca calcària que s'ha originat a partir de substrats rocosos formats per sediments d'origen marí que van ser plegats per l'orogènia alpina de l'Era terciària.

Ibèria Silícica

Ibèria silícica: És l'àrea de l'Estat Espanyol on predominen substrats rocosos de l'era arcaica o de l'era primària i, per tant, les roques que...

El Vent: Erosió, Transport i Dipòsit

El vent té una baixa capacitat erosiva, però una gran capacitat de transport. Quan perd força, diposita els materials que transporta. L'arena forma acumulacions anomenades dunes, que es desplacen en direcció al vent a mesura que els grans són arrossegats des de la cara enfrontada al vent (sobrevent) cap a la cara al recer del vent (sotavent). La pols transportada pel vent també pot formar grans dipòsits anomenats loess. El vent aixeca l'argila i l'arena, procés anomenat deflació. Els deserts d'arena s'anomenen ergs i les dunes en forma de mitja lluna, barcanes. La deflació produeix camps de pedres, anomenats regs. L'arena té un procés d'escatada anomenat abrasió eòlica.

Les Glaceres: Formació

Selva tropical
Distribució: Zona intertropical (Amèrica, Àfrica i Indonèsia).
Clima: Equatorial, amb temperatures altes i precipitacions abundants.
Sòls: Pobres en nutrients, amb cicle ràpid, poc aptes per a l'explotació agrícola.
Vegetació: Molt complexa: arbres de fins a 80 m, sotabosc d'arbustos i herbes.
Flora: Fulla ampla i perenne, estomes abundants i arrels superficials.
Fauna: Rica i variada: insectes i vertebrats, la major biodiversitat de la Terra.
Impactes: L'explotació de la fusta, els incendis per a pastures i la destrucció accelerada d'aquest bioma provoquen una gran extinció d'espècies.

Bosc tropical sec
Distribució: Zona intertropical (entre 10° i 25°): Àfrica, Índia, Austràlia i Sud-àfrica.
Clima: Tropical, amb una...

MA: Conjunt de disciplines fisicoquímiques, biològiques i socials capaç de causar efectes directes o indirectes en un territori i en la conservació i supervivència de la humanitat.

Preocupació: Il·lustració del segle XVIII, espais protegits (Yellowstone, 1872; Muntanya de Covadonga, 1918). Grups ecologistes: WWF, Adena, Greenpeace, SEO/BirdLife.

Impacte ambiental: Modificació de gran o alt nivell en la composició o condicions de l'entorn a causa d'accions humanes, que transforma el seu estat natural i modifica severament la seva qualitat inicial.

Positiu: Millora de les condicions ambientals.
Negatiu: Deterioració de les condicions ambientals de l'hidrosfera, la biosfera, el sòl i l'atmosfera.

Causes: Contaminació, canvi d'ús del sòl,...

Pèrdua de duresa i recuperació de la ductilitat

(3) El comportament determinant en aquesta etapa és l'"energia d'defectes d'apilament" (estructura ABAB).

(4) Si tenen alta energia d'defectes d'apilament, significa que en un mateix fallo hi ha més energia disponible. Aquesta energia es pot emprar per moure dislocacions a un lloc on no molesten (fenomen anomenat poligonització).

(5) Si tenen baixa energia d'defectes d'apilament, no tenen aquesta possibilitat i no s'ablanenen tant.

Poligonització

Poligonitzar és moure dislocacions a on no estorben. S'aconsegueix mitjançant l'ascens de dislocacions, que permet que les dislocacions avancin "cara amunt" en lloc de cara a costat, i quan arriben al límit de gra desapareixen. Les dislocacions que...

Glossari de termes de seguretat privada

Escorcoll → és l'acció de registrar o inspeccionar una persona mitjançant el palpat per tal de comprovar si porta objectes ocults o prohibits, com ara armes o drogues.

Vigilant de seguretat → és personal de seguretat privada que exerceix les funcions de vigilància i protecció de béns, establiments, llocs i esdeveniments, tant públics com privats, i de les persones que hi puguin ser.

Espai públic → és l'espai susceptible d'ús general per part de qualsevol persona sempre que es donin tres condicions: llibertat, gratuïtat i igualtat.

Drons → és un dispositiu volador sense pilot que s'utilitza per monitorar i vigilar àrees des de l'aire. Equipat amb càmeres i sensors que ajuden a detectar...

El cicle de les roques

Aquest procés cíclic té lloc en dos escenaris diferents:

• A la superfície terrestre: hi té lloc la meteorització de les roques i la seva transformació en sediments, transportats pels agents geològics i acumulats a les conques sedimentàries.
• A l'interior de l'escorça terrestre: els materials hi són sotmesos a pressions i temperatures altes; els sediments es transformen en roques que es poden plegar, canviar d'aspecte i de composició.

El plegament de les roques i el vulcanisme formen relleus i porten els materials cap a la superfície terrestre. L'acumulació de sediments en conques sedimentàries que presenten subsidència porta els materials cap a l'interior de l'escorça.

El cicle de les roques és el conjunt de...

Biografia d'Alfred Wegener

Alfred Wegener va néixer a Berlín l'1 de novembre de 1880 i morí a Eismitte, Groenlàndia, el 15 de novembre de 1930. Fou un meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents, en la qual defensava que els continents d'ambdós costats de l'oceà Atlàntic s'estaven separant. El 1915, Wegener va publicar la teoria segons la qual, fa aproximadament uns 200 milions d'anys, havia existit un supercontinent gegant, Pangea, que es va disgregar.

Teoria de la Deriva Continental

Les idees bàsiques d'aquesta teoria són les següents:

• En el passat, totes les terres emergides van estar unides configurant un gran continent que es va denominar Pangea (de pan, “tota” i geo, “Terra”).
• Aquest

1. Característiques de les corbes de nivell

Quines característiques corresponen amb cada tipus de corba de nivell?

• Ordinàries: Mateixa cota, traç fi, corba mestra.
• Mestres: Mateixa cota, traç gruixut.
• Auxiliars: Discontinu fi, mateixa cota, traç fi.

2. Propietats de les corbes de nivell (V o F)

• No bifurcar: Fals
• No tallar: Veritat
• No tangents: Fals
• Més juntes, més pendent: Veritat
• Obertes: Veritat

Interpretació del relleu

• Esquema 1: Turó (Muntanya o elevació del terreny)
  Representa un relleu elevat amb corbes de nivell concèntriques i més juntes a mesura que s'acosten al cim.
• Esquema 2: Vall
  La fletxa assenyala el fons de la vall, la part més baixa entre dues muntanyes. Les corbes de nivell formen una "V" oberta en direcció ascendent.
• Esquema