Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geologia de Batxillerat

Energies brutes-> ús associat emissió gasubst, contaminants/ Netes-> respectuoses amb el medi natural,  EÒLICA; renovable, no genera residus, abast tothom, no sotmesa especulació // velocitat mínima vent, provoca impacte acústic, impacte paisatgístic, les aus impacten. / GEOTÈRMICA.> no genera residus ni imapctes, renovable, no sotmesa especulació, requereix tecnologia barata // Distribució localitzada. FISSIÓ NUCLEAR ( CONV) -no contamina, molta energia poc combustible. / tecn cara, residus perillosos. Contaminació termica. SOLAR: abast tothom, no residus, renovable, tec. Senzilla / és discontínua,, tecnologia amortizable llarg termini. // MAREMOTRIU: no espec. Renov. No residus / mínim desnivell marees, petit impacte...

Fonts de contaminació de l'aire

• 1. Naturals: Erupcions volcàniques, incendis forestals naturals i partícules de sediment més fines.
• 2. Antropogèniques: Mitjans de transport, processos industrials i calefaccions domèstiques.

Agents contaminants

El temps de residència es defineix com el temps que un contaminant roman a l'aire. Els contaminants atmosfèrics són substàncies alienes a la composició natural de l'atmosfera.

Tipus de contaminants

• Partícules:
  • Aerosols: Partícules sòlides o líquides.
  • Metalls pesants: Elements químics de massa atòmica elevada.
• Gasos:
  • Sobre la vegetació: Els metalls pesants s'acumulen en els teixits; el sulfur d'hidrogen és molt tòxic per a tots els vegetals i els compostos halogenats decoloren les fulles.
  • Sobre

Repercussions Ambientals de les Activitats Econòmiques

Contaminació: Conseqüències Ambientals i Socials

La contaminació es defineix com les conseqüències ambientals i socials negatives derivades de les activitats humanes. Segons el medi que afecta, es pot classificar de la següent manera:

Classificació per Medi Afectat

• Contaminació Atmosfèrica: Els contaminants provenen de processos de combustió (transport i industrials, generació d’energia elèctrica, calefacció, evaporació de dissolvents orgànics i emissions de gasos). Això pot originar un forat a la capa d’ozó.
• Contaminació de l’Aigua (Rius, Mars, Aqüífers): Provocada per abocaments, residus industrials i aigües no tractades procedents del sanejament de les poblacions.

Conceptes Fonamentals de Geologia Estructural i Dinàmica

Parts d'un Plec

• Xarnera
• Flanc
• Pla axial
• Eix de plec
• Vergència
• Nucli

Tectònica i Estructures

Fossa Tectònica o Graben

Sèrie de blocs progressivament enfonsats cap a l'interior, formant una fossa o vall.

Massís Tectònic o Horst

Sèrie de blocs progressivament més elevats cap al centre.

Isostàsia

Aixecament d'una serralada a causa del reajustament del mantell després de la seva formació.

Subsidència

Enfonsament progressiu dels sediments d'una conca a causa de l'acumulació de nous materials a la part superior.

Metamorfisme i Formació de Magma

Metamorfisme

Canvis que es produeixen en les roques com a conseqüència de l'augment de la pressió i de la temperatura a què estan sotmeses.

Metamorfisme

Formacions de magma a l'interior de la Terra

• Filons: es formen quan el magma se solidifica dins d'esquerdes.
• Lacòlits: si el magma aprofita els plans d'estratificació de les roques existents, se solidifica formant una estructura amb forma de cúpula a la part superior.
• Lopòlits: la solidificació també té lloc en els plans d'estratificació, però en aquest cas la massa de magma té grans dimensions i adopta forma de plat.
• Batòlits: són masses de magma més o menys globulars de grans dimensions. La part superior acostuma a tenir una forma semblant a una cúpula.

En tots aquests casos, la solidificació té lloc a l'interior de la Terra i es formen roques filonianes o plutòniques, depenent de les seves característiques.

Anatomia i parts principals

1. Definició i classificació dels residus

Es defineix com a residu qualsevol material resultant d'un procés de fabricació, transformació, ús, consum o neteja que és abandonat.

Classificació general:

• Residus primaris: Agrícoles, ramaders i forestals.
• Residus secundaris: Industrials (inerts, tòxics i perillosos) i energètics.
• Residus terciaris: Residus sòlids urbans (RSU) i residus sanitaris.

2. Condicions per a la instal·lació d'un abocador

Per a instal·lar un abocador de manera satisfactòria, cal complir els següents requisits:

• Condicions geològiques i geomorfològiques: Terreny impermeable que evite el lixiviat, amb pendent per a canalitzar els líquids a basses de recollida. Aquestes condicions es poden provocar artificialment mitjançant

Processos de Meteorització Física

La meteorització física implica la desintegració mecànica de les roques:

• Gelivació: L'aigua de pluja s'introdueix a les roques per les esquerdes, es congela i augmenta de volum. La pressió generada fa que les esquerdes s'eixamplin. Quan l'aigua es desglaça, els fragments de roca es desprenen.
• Expansió i contracció de materials: L'aigua absorbida per l'argila fa que aquesta es dilati; quan s'asseca, es contrau i s'esquartera.
• Cristal·lització de sals: Les esquerdes de les roques s'omplen de dissolucions salines molt concentrades. Quan l'aigua s'evapora, es produeix la cristal·lització de sals, procés que implica un increment del volum i el posterior trencament de la roca.
• Descompressió: Distensió

Acords i protocols internacionals

• Protocol de Mont-real: Reduir les substàncies que afecten la capa d'ozó.
• Declaració de Rio: Promoure la cooperació per a la conservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible.
• Protocol de Kyoto: Reduir les emissions de CO2 cap a l'atmosfera.

Regles de Daly

1. Els recursos renovables no s'usen més ràpidament que la velocitat a la qual es generen.
2. Els recursos no renovables no s'exploten més de pressa que la velocitat a la qual es posen en marxa alternatives renovables.
3. La producció de deixalles i l'emissió de contaminants no supera la capacitat dels sistemes naturals per absorbir-los, reciclar-los o tornar-los inerts.

Conceptes ambientals fonamentals

Teoria de Gaia

Presenta la Terra com un ecosistema...

L'Escorça Terrestre: La Capa Més Externa

L'escorça terrestre és la capa més externa de la Terra, estenent-se des de la superfície sòlida fins a la discontinuïtat de Mohorovicic (Moho). Representa aproximadament l'1% del volum total del planeta. El límit amb el mantell superior es manifesta per la variació en la velocitat de propagació de les ones P.

Tipus d'Escorça

Escorça Continental

• Densitat: 2,89 g/cm³.
• Gruix: Mitjana de 35 km (pot assolir 40-70 km, especialment en serralades).
• Edat: Molt variable, fins a 3.800 milions d'anys.
• Estructura i Composició: Molt heterogènia i irregular.
  • Escorça superior: Roques granítiques i metasedimentàries.
  • Escorça intermèdia: Roques plutòniques i metamòrfiques (incloent roques plutòniques bàsiques

La precipitació i la formació de núvols

La precipitació es defineix com la caiguda d'aigua líquida o sòlida sobre la superfície terrestre. Abans, però, s'han de generar els núvols, els quals es poden formar de tres maneres diferents:

1. Núvols de convecció tèrmica

Es formen en casos d'inestabilitat atmosfèrica a conseqüència de l'ascens convectiu d'aire càlid i humit fins a assolir el nivell de condensació, on s'origina un núvol petit de tipus cumulus. Si la calor i la humitat són suficients, es poden formar diversos cumulus que s'agrupen per crear un núvol gran vertical en forma de torrassa: el cumulonimbus.

Existeix una gran diferència de temperatura (T) entre la base i el cim congelat. A causa d'aquest contrast, es generen...