Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Alfred Wegener i la deriva dels continents

V = d/t. Alfred Wegener va presentar la teoria de la deriva dels continents, la qual afirmava que la Terra estava unida en un supercontinent anomenat Pangea. Ell no va poder explicar el perqué, però més tard va aparèixer la teoria de la tectònica de plaques, que permet explicar el dinamisme terrestre a escala global.

Proves de la deriva dels continents

• Proves geogràfiques: Wegener va sospitar que en un passat els continents podrien haver estat units perquè les formes encaixaven perfectament.
• Proves geològiques i tectòniques: Si s'uneixen els continents formant-ne un de sol, s'hi pot observar que els tipus de roques i la cronologia tindrien continuïtat física.
• Proves paleontològiques: Hi ha diversos

L'Era Cenozoica (65 Ma - actualitat)

El Paleogen

Durant el Paleogen, els continents continuen la seva deriva continental fins a assolir posicions properes a les actuals.

• Clima: El Paleocè és una època freda i seca, però el clima canvia significativament cap a l'Eocè.
• Flora: Es produeix l'aparició de les plantes modernes (semblants a les actuals) i s'estenen les zones de selva a l'equador terrestre.
• Fauna: Destaca l'aparició dels mamífers i la seva ràpida diversificació, així com una reducció general de la mida dels grans animals.

El Neogen

Aquest període comprèn el Miocè i el Pliocè.

• Continents: La formació de l'isme de Panamà provoca un desviament dels corrents marins, fet que augmenta la salinitat de l'Atlàntic i varia el clima

Introducció a l'estratigrafia

Els sediments produïts per l'erosió són transportats a les conques de sedimentació, on formen estrats: capes paral·leles i horitzontals. La successió d'aquests estrats s'anomena sèrie estratigràfica, i la seva disciplina d'estudi és l'estratigrafia.

Principis fonamentals

1. Principi de superposició d'estrats (Nicolaus Steno)

Les roques sedimentàries es dipositen en capes o estrats horitzontals superposats. Per norma general, els estrats superiors són més recents que els inferiors. Aquest principi s'aplica sempre que les sèries no hagin estat deformades, i també és vàlid per a colades de lava i mantells de cendres volcàniques.

Principi de la successió faunística

Determina que els fòssils trobats...

Nutrients i eutrofització de l'aigua

Els nutrients, com el nitrogen, el podem trobar com a amoni, nitrat, etc. Procedeixen dels adobs químics i dels purins, i es concentren en les aigües subterrànies. El fòsfor el podem trobar en forma orgànica o inorgànica; el seu excés pot generar problemes d'eutrofització.

La qualitat de l'aigua

Indicadors biològics

Permeten estimar la qualitat de l'aigua en funció dels organismes que hi viuen, ja que les alteracions en la composició de l'aigua poden provocar:

• Canvis d'espècies.
• Canvis en els grups predominants.
• Mortalitat de poblacions (adults, larves, etc.).
• Alteracions morfològiques i metabòliques.

Aquests indicadors són el resultat de la interacció de molts factors i donen una visió més global...

Fonts de contaminació

Causes naturals

• Erupcions volcàniques: partícules en suspensió i òxids de sofre, nitrogen i carboni.
• Incendis forestals naturals: desprenen diòxid de carboni i cendres.
• Erosió eòlica: partícules de sorra aixecades pel vent en zones molt erosionades.

Causes antropogèniques

• Mitjans de transport: emeten òxids de carboni, sofre i nitrogen, hidrocarburs i partícules en suspensió.
• Processos industrials: emeten, a més dels contaminants més comuns esmentats, una gran diversitat de substàncies, en funció de les activitats industrials concretes que desenvolupin.
• Calefaccions: generen òxids de sofre, de nitrogen, de carboni i partícules sòlides o líquides.

Tipus de contaminants

Els contaminants primaris són aquells emesos...

Roques sed: Segons Textura: -Clàstica: Clasts+matriu+ciment.   Clasts- fragments de roques de dimensió Variable.  Matriu-fragments de sediments Més petits que omplen els buits entre els clasts.  Climent-substàncies químiques precipitades Que uneixen els fragments. Ex: conglomerat, bretxa./-No clàstica o Cristal·lina: formada per una xarxa cristal·lina. Mosaic de cristalls. Ex:HalitaSegons  origen:-Detrítiques: es formen per l’acumulació De fragments o partícules de diferents roques i mides. Aquests fragments han Sigut meteoritzats, transportats i seguidament compactades i litificades (diagènesi). Predominants argiles i quarts.Tipus: gros(2mm)graves: Blocs(angulosos, bretxes o arrodonits, còdols, pudingues), còdols(conglomerats)...

1. Processos geològics externs

Tenen lloc en la superfície terrestre i són tres: erosió, transport i sedimentació. Aquests processos tendeixen a destruir el relleu existent.

Motor: el Sol (aire, aigua), la Lluna i la gravetat. Moderen el relleu a partir dels agents geològics externs (agents biòtics i agents antròpics).

Processos de denudació: la denudació que causa els processos externs és fruit dels mecanismes d'erosió, sedimentació, meteorització i transport.

1.2. La meteorització

És el conjunt de processos que actuen en la superfície terrestre o a prop, i que produeixen l’alteració in situ de les roques que afloren en la superfície.

• Meteorització mecànica (no hi ha modificació): dilatació per descompressió, fragmentació

Emplaçament del Magma i Velocitat de Refredament

Lloc d’emplaçament:

Textures de les Roques Magmàtiques

Aigües continentals: Aigües d'aixaragallament

Quan hi ha precipitació, l'aigua es pot infiltrar o bé circular per la superfície. L'aigua que circula en superfície provoca erosió, el grau de la qual depèn del terreny:

• Si el terreny ja ha estat meteoritzat, el grau d'erosió és més elevat.
• Si hi ha vegetació, aquesta relenteix l'erosió, ja que la major part de l'aigua s'infiltra.

L'erosió laminar és el desplaçament o erosió de la primera làmina de la superfície que no s'ha pogut infiltrar. Quan l'aigua perd entitat, es formen fils i, posteriorment, solcs de pocs centímetres de diàmetre.

Evolució del relleu

• Xaragall: presència de diversos metres de fondària.
• Badlands: conjunt de xaragalls.
• Barrancs: unió de xaragalls formant canals

Corrents profunds termohalins

Els corrents profunds termohalins es produeixen a causa de la diferència de densitat, determinada per dues variables principals: la temperatura i la salinitat. La cinta transportadora és un riu d’aigua que recorre la majoria dels oceans. La primera part actua com a corrent profund (més dens) i la segona de forma superficial; és necessari per a la regulació climàtica de la Terra.

Impactes de l'explotació d'aqüífers

L'extracció excessiva d'aigua subterrània pot produir:

• Descens del nivell freàtic.
• Subsidències i esfondraments.
• Dessecació de manantials i aiguamolls.
• Intrusions marines (si es sobreexplota un aqüífer, es pot arribar a assecar i patir una intrusió salina).

La termoclina

És una capa que es...