Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Els problemes de la Segona República Espanyola (1931-1936)

Història2,36 KB

problemes endemics segona república es poden resumir en els conflictes socials protagonitzats per les classes menys afavorides, recels empresaris, oposició església, exercit. Economia: el pes del crac del 29 depressió de la pesseta. Desconfiança dels empresaris la rep. Afavoria molt als treballadors. Rep. Heretar problemes anteriors, déficit balança comercial de la dictadura de primo de ribera, problema endemic al camp. Sectors mes radicals entre socialistes, comunistes, i anarquistes van protagonitzar conflictes i vagues de manera reiterada, debilitaven la república i enfortien les dretes. Exercit: excés d'oficials dalta graduació, Azaña va proposar reforma crear exercit profesional i democratic. Els militars van veureho com una...

Continua llegint "Els problemes de la Segona República Espanyola (1931-1936)" »

La Rereguarda i la Intervenció Estrangera a la Guerra Civil

Història8,2 KB

La rereguarda del bàndol insurrecte

A la zona insurrecta, la mort del general José Sanjurjo, el 20 de juliol de 1936, va deixar els revoltats sense un cap visible. La necessitat d'un comandament va portar els generals insurgents a proclamar Francisco Franco cap de l'Estat i generalíssim dels exèrcits. La primera mesura de Franco fou la creació d'una Junta Tècnica de l'Estat.

La violència i la repressió a la rereguarda

A la zona republicana, la repressió es va caracteritzar per un profund anticlericalisme. En el conjunt d'Espanya, van perdre la vida a causa de la violència política a la rereguarda més de 130.000 persones.

A la zona republicana, tothom que fos sospitós de donar suport a la revolta militar o de simpatitzar-hi va patir...

Continua llegint "La Rereguarda i la Intervenció Estrangera a la Guerra Civil" »

Història i evolució dels grans diaris internacionals

Història2,62 KB

A França es coneixien com a noticiers i a Itàlia com a avvisi. Eugeni d'Ors va ser una figura clau del noucentisme i el creador de la glosa periodística.

Principals capçaleres de la premsa europea

Le Monde: Va ser fundat el 1944 (França) després de la Segona Guerra Mundial com un diari independent i de qualitat. Té una línia progressista moderada i crítica amb el poder. És un dels diaris més importants d’Europa.

Bild: És el tabloide més venut d’Europa, fundat el 1952 (Alemanya). Es caracteritza per un estil sensacionalista i de titulars impactants. Té una ideologia liberal-conservadora i ha estat molt criticat per la manca de rigor.

Referents del periodisme a l'Amèrica Llatina

Folha de S.Paulo: És un dels diaris més importants...

Continua llegint "Història i evolució dels grans diaris internacionals" »

La censura a la França del segle XVIII

Història3,85 KB

El circuit de la censura francesa al segle XVIII

Al segle XVIII, França va desenvolupar un dels sistemes de censura més centralitzats i sofisticats d’Europa per controlar les idees polítiques, religioses i morals. Tot manuscrit havia de passar per un procés oficial abans de publicar-se.

El procés de revisió oficial

L’autor presentava l’obra a les autoritats. El manuscrit era revisat pel Director de la Llibreria (Directeur de la Librairie), sota la supervisió del rei i del canceller, que el distribuïa entre censors especialitzats en diverses matèries:

  • Teologia i filosofia
  • Història i ciències
  • Literatura, política o medicina

Aquests experts elaboraven un informe per determinar si el contingut era acceptable.

Privilegis i segells legals

Si...

Continua llegint "La censura a la França del segle XVIII" »

L'expansió nazi, el feixisme i la Segona Guerra Mundial

Història3,61 KB

1. L'expansió d'Alemanya

a) Entre 1936 i 1939, Alemanya, dirigida per Adolf Hitler, va començar a expandir-se per Europa. Primer va remilitaritzar Renània (1936). Després va annexar Àustria (Anschluss, 1938). També va ocupar els Sudets a Txecoslovàquia i, més tard, va acabar ocupant gairebé tot el país. Finalment, el 1939 va envair Polònia, fet que va provocar l'inici de la Segona Guerra Mundial.

b) La base ideològica era la idea de l'«espai vital» (Lebensraum). Els nazis pensaven que Alemanya necessitava més territori per créixer i que els alemanys eren una raça superior que tenia dret a expandir-se.

c) Aquesta expansió va crear moltes tensions internacionals perquè Alemanya estava trencant tractats. Països com França i el...

Continua llegint "L'expansió nazi, el feixisme i la Segona Guerra Mundial" »

El Bienni Conservador (1933-1936): Política i Reacció a la Segona República

Història2,43 KB

El Bienni Conservador (1933-1936)

Davant el resultat electoral, Alcalá-Zamora, recelós de la CEDA, va encarregar la formació de govern al Partit Radical de Lerroux, amb suport parlamentari de la CEDA. El govern es va proposar frenar i revertir bona part de les reformes del primer bienni.

Política agrària i social

Política Agrària

  • Es van fixar mecanismes per retornar terres expropiades a la noblesa.
  • S'anul·laven cessions de terres mal conreades a jornalers d'Extremadura.
  • Es va recuperar la total llibertat de contractació i es van acceptar baixades salarials dels jornalers.

Política Religiosa

  • Es va deixar en suspens l'aplicació de diverses mesures laiques.
  • Es va restablir una partida pressupostària per a culte i clergat.
  • S'inicien converses
...
Continua llegint "El Bienni Conservador (1933-1936): Política i Reacció a la Segona República" »

Història de la Segona República: de les Eleccions a la Constitució

Història4,3 KB

Les eleccions municipals i la proclamació de la República

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals que van ser interpretades com un plebiscit sobre la continuïtat de la monarquia. Amb un índex de participació del 62% (homes majors de 25 anys i amb transparència), la finalitat del govern en convocar-les era retornar a la normalitat constitucional.

El triomf republicà i l'exili d'Alfons XIII

El resultat va ser clar: guanyen els republicans, socialistes i nacionalistes, partits integrants del Pacte de Sant Sebastià, imposant-se en 41 de les 50 capitals de província. A les zones rurals van guanyar els dinàstics per motius de tradició i caciquisme. Malgrat que el nombre total de regidors monàrquics era superior, la...

Continua llegint "Història de la Segona República: de les Eleccions a la Constitució" »

El Segle XX: Gran Depressió, Totalitarismes i Segona Guerra Mundial

Història10,69 KB

La Gran Depressió i les seves Repercussions Mundials

El Crac del 29: La Caiguda de la Borsa de Nova York

  • Què va ser el Crac del 29? La caiguda brutal de la borsa de Nova York. La gent comprava accions pensant que sempre pujarien de preu, però aquestes accions estaven molt sobrevalorades i no reflectien el seu valor real. Quan alguns inversors van percebre la situació i van començar a vendre, el pànic es va estendre i tothom va voler desfer-se de les seves accions. Això va provocar una caiguda dràstica dels preus i la pèrdua de milions de dòlars en molt poc temps.
  • Dates clau: Va passar el 24 d’octubre de 1929 (el Dijous Negre) i va culminar l'enfonsament el 29 d’octubre (Dimarts Negre).
  • Conseqüències: Moltes empreses i bancs van
...
Continua llegint "El Segle XX: Gran Depressió, Totalitarismes i Segona Guerra Mundial" »

Les Revolucions Russes (1905-1921): De la Caiguda del Tsar al Poder Bolxevic

Història4,34 KB

1. La Guerra Russojaponesa (1904-1905)

Rússia i el Japó van lluitar pel control de territoris estratègics a l’Extrem Orient, principalment Manxúria i Corea.

Derrota Humiliant de Rússia

El Japó, tot i ser considerat una potència menor, va vèncer Rússia de manera contundent. Aquesta derrota va desacreditar profundament el règim tsarista i va evidenciar la seva greu debilitat militar i administrativa.

Conseqüències Internes i Protestes

La frustració popular, agreujada per la guerra i les dures condicions de vida, va portar a l'esclat de protestes generalitzades.

2. La Revolució Russa de 1905

El Diumenge Sagnant (22 de gener de 1905)

Una manifestació pacífica de treballadors, que pretenien lliurar una petició al tsar Nicolau II, va ser...

Continua llegint "Les Revolucions Russes (1905-1921): De la Caiguda del Tsar al Poder Bolxevic" »

Terminologia Clau: Democràcia, Dictadura i Transició Espanyola

Història3,39 KB

Glossari de Termes Polítics Espanyols

Democràcia

La democràcia és un sistema polític en què el poder resideix en el poble, que l'exerceix directament o mitjançant representants elegits a través d'eleccions lliures i periòdiques. Es fonamenta en la igualtat, la participació ciutadana, la separació de poders i el respecte als drets fonamentals.

La democràcia es va instaurar a Espanya amb la Constitució de 1978, després de la mort del dictador Franco. Es va establir una democràcia parlamentària, on el poder polític el tenen els representants elegits pel poble.

Dictadura

La dictadura és un sistema polític en què el poder està concentrat en una sola persona o un grup reduït, que governa sense el consentiment del poble ni eleccions...

Continua llegint "Terminologia Clau: Democràcia, Dictadura i Transició Espanyola" »