Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

La Generalitat Republicana (1931-1936) i l'Inici de la Guerra Civil

Història4,83 KB

La Generalitat Republicana (1931-1936)

La República es va proclamar a Barcelona l'abril de 1931, després que ERC guanyés les eleccions municipals. El 14 d'abril de 1931, Lluís Companys va proclamar la República Espanyola (fet que no estava previst en el Pacte de Sant Sebastià). El Govern provisional va negociar amb Francesc Macià i Catalunya va obtenir un govern autònom.

L'Estatut de Núria (1931) i l'Estatut de 1932

El projecte inicial (Estatut de Núria, 1931) no va ser acceptat perquè incloïa el dret d'autodeterminació, la sobirania del poble català i el reconeixement de la llengua catalana. L'Estatut definitiu de 1932 va establir:

  • Regió autònoma.
  • Institucions pròpies.
  • Autogovern en àmbits com Educació i Sanitat.

Eleccions Autonòmiques

...
Continua llegint "La Generalitat Republicana (1931-1936) i l'Inici de la Guerra Civil" »

Constitució de 1931: Reformes, Drets i Caiguda de la Segona República Espanyola

Història2,97 KB

La Constitució de 1931 i la Segona República

La Constitució de 1931 es va aprovar durant la Segona República Espanyola, un període que va començar després de la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII. Aquesta constitució va ser molt avançada per al seu temps i representava una ruptura clara amb el sistema anterior.

Principis i Drets Fonamentals

Espanya es declarava una república democràtica i de treballadors, amb un sistema parlamentari. Per primera vegada es reconeixien drets molt importants:

  • Sufragi universal (incloent les dones, que podien votar per primer cop).
  • La llibertat d’expressió i la llibertat de religió.
  • El dret al divorci.

També establia l’educació pública, laica, obligatòria i gratuïta, i reconeixia les autonomies...

Continua llegint "Constitució de 1931: Reformes, Drets i Caiguda de la Segona República Espanyola" »

Anàlisi de la Segona República Espanyola: De la Proclamació a l'Inici de la Guerra Civil

Història19,54 KB

Proclamació de la República

Després de la caiguda de Primo de Rivera, es va convocar eleccions municipals, considerades menys perilloses per al sistema monàrquic. No obstant això, els resultats del 12 d'abril van esdevenir un plebiscit sobre la monarquia. La victòria republicana a les ciutats va provocar crides espontànies a la República, com es va veure a Eibar, i les notícies es van estendre ràpidament per València, Sevilla, Oviedo i altres llocs, amb gent sortint al carrer per celebrar el rebuig al rei.

A Barcelona, en conèixer els resultats, Lluís Companys va proclamar la República des de l'Ajuntament. Simultàniament, Francesc Macià va proclamar la "República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques", indicant...

Continua llegint "Anàlisi de la Segona República Espanyola: De la Proclamació a l'Inici de la Guerra Civil" »

La Mancomunitat de Catalunya: Creació, Organització i Història

Història2,39 KB

Creació i context de la Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser constituïda oficialment el 6 d'abril de 1914, com a resultat de la unió de les quatre diputacions provincials catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Totes estaven controlades per la Lliga Regionalista, un partit polític liderat per Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba.

Aquest projecte va néixer amb la voluntat de crear una entitat administrativa que reunís les competències de les diputacions per millorar els serveis públics i afavorir el desenvolupament del país.

Fonaments legals i impuls polític

La creació de la Mancomunitat va ser un projecte impulsat per Prat de la Riba, qui va jugar un paper clau en la seva constitució. Els fonaments...

Continua llegint "La Mancomunitat de Catalunya: Creació, Organització i Història" »

La Revolució Russa: De 1905 a l'Octubre de 1917

Història2,88 KB

La Revolució de 1905: El preludi

  • Derrota a mans del Japó a l'Extrem Orient de l'Imperi Rus (Manxúria).
  • La guerra va afectar les classes treballadores del país (augment dels preus dels productes bàsics i reclutament forçat).
  • Diumenge Sagnant a Sant Petersburg (gener de 1905): manifestants obrers que demanaven millores laborals i reformes polítiques són dispersats per la força per la guàrdia del tsar.
  • L'inici d'una revolta i els avalots arreu del país van fer que el tsar Nicolau II signés el Manifest d'Octubre per salvar la corona.
  • Es compromet a fer reformes moderades, concedir llibertats polítiques i crear un parlament (DUMA).
  • Aparició dels SOVIETS (consells d'obrers, camperols i soldats).

La crisi de la Primera Guerra Mundial

  • Les derrotes
...
Continua llegint "La Revolució Russa: De 1905 a l'Octubre de 1917" »

Del Despotisme Il·lustrat a la Invasió Napoleònica: Carles III i Carles IV

Història2,64 KB

La Crisi de l'Antic Règim (1788-1833)

El reformisme borbònic del segle XVIII

El moviment cultural de la Il·lustració va servir per a qüestionar les estructures de l'Antic Règim, en crisi des del segle XVIII en alguns països europeus. Els filòsofs il·lustrats, a més de criticar les institucions i el sistema socioeconòmic establert, van fer una sèrie de propostes revolucionàries per tal d'aconseguir canvis profunds. Va ser a França on aquesta crítica va fer més estralls, i l'esclat de la Revolució de 1789 n'és la principal mostra.

La Il·lustració a Espanya: Reformisme vs. Canvi Radical

A l'Estat espanyol, els aires de la Il·lustració es van deixar sentir poc. Els il·lustrats espanyols foren una minoria i les seves propostes,...

Continua llegint "Del Despotisme Il·lustrat a la Invasió Napoleònica: Carles III i Carles IV" »

1898–1931 a Espanya: reformisme, crisis i Mancomunitat de Catalunya

Història3,5 KB

1898–1931: Reformisme dinàstic i les seves oposicions

1898–1931. El reformisme dinàstic i les seves oposicions. Crisi polèmica i moral com a conseqüència del Desastre de Cuba.

Coronació d'Alfons XIII i incidents polítics

1902: coronació d'Alfons XIII. Incident del Cu-Cut! i la Llei de Jurisdiccions; es va formar solidaritat catalana (programa del Tívoli).

Crisi interna i moviment social

Crisi interna: projecte estatal de la llei de l'administració local; pressupost de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Barcelona; Setmana Tràgica. Reorientació de la política colonial: tractat d'Algeciras i política de protectorats. Oposició violenta dels rifenys; batalla del Barranc del Lobo. Antoni Maura incrementa el nombre de soldats.

1909:

...
Continua llegint "1898–1931 a Espanya: reformisme, crisis i Mancomunitat de Catalunya" »

Dècada Moderada i Primera República: Crisi de l'Estat Liberal (1844-1874)

Història3,66 KB

Dècada Moderada (1844-1854): Assentament de l'Estat Liberal

Aquest període es caracteritza per les reformes que van assentar les bases de l’Estat liberal:

  • Creació de la Guàrdia Civil.
  • Establiment de l'educació a tres nivells.
  • Governs liberals.

Constitució de 1845 (Moderada)

La Constitució de 1845 va establir:

  • Sobirania compartida entre el Rei i les Corts.
  • El dret a votar (sufragi censatari) es va fer encara més restringit.
  • El poder legislatiu minva i l'executiu s’enforteix.

Fets destacats de la Dècada Moderada

  • 1850: Inauguració del Congrés dels Diputats.
  • 1851: Concordat amb la Santa Seu. Isabel II és reconeguda com a Reina d'Espanya i l'Estat sustenta l'Església.
  • 1846-1849: Segona Guerra Carlina.

Bienni Progressista (1854-1856)

  • 1854: Cop
...
Continua llegint "Dècada Moderada i Primera República: Crisi de l'Estat Liberal (1844-1874)" »

El Franquisme a Catalunya: Repressió, Catalanisme i Resistència

Història4,45 KB

El Franquisme a Catalunya: Repressió i Resistència

El Franquisme i els Franquistes Catalans

L'establiment del règim franquista va assolir unes característiques especials a Catalunya pel fet de ser un territori majoritàriament hostil als vencedors de la guerra, on hi havia un sentiment identitari molt arrelat i un govern autònom (la Generalitat). Per això, tan bon punt les tropes franquistes van entrar en terres catalanes (5 d'abril del 1938), Franco va signar el decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya, amb el qual posava fi a l'autogovern. A partir del 1939, el nou règim franquista va tenir un caràcter centralista i uniformista, que pretenia forçar una "Catalunya espanyola" de la qual s'hagués extirpat definitivament el catalanisme....

Continua llegint "El Franquisme a Catalunya: Repressió, Catalanisme i Resistència" »

Expansió Industrial i Minera a Espanya: Segle XIX i XX

Història3,05 KB

La Lenta Expansió Industrial

Durant el darrer terç del segle XX, Catalunya i el País Basc van consolidar una estructura industrial moderna, centrada principalment en la producció tèxtil i siderúrgica.

A la resta d'Espanya, la modernització industrial va començar a finals de segle.

  • La indústria agroalimentària va tenir un paper econòmic molt important.
  • Les indústries no estaven creades per a mercats de gran escala.
  • El sector metal·lúrgic i químic tenien molt poca importància.

El procés d’urbanització va impulsar el creixement de la indústria del gas.

Fins al segle XX, la diversificació industrial i el creixement d'aquestes indústries no van assolir un desenvolupament significatiu.

La Producció Minera (1874-1914)

Aquest període...

Continua llegint "Expansió Industrial i Minera a Espanya: Segle XIX i XX" »