Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

El procés de la Revolució Liberal (1833-1843)

Els inicis del regnat i l'Estatut Reial

El testament de Ferran VII establia la creació d’un consell de govern per assessorar la regent Maria Cristina, presidit per Cea Bermúdez. L'única reforma important que va endegar aquest govern va ser la nova divisió provincial en 49 províncies.

Davant l'extensió de la insurrecció carlina i el perill que representaven els immobilistes per al tron isabelí, Maria Cristina va nomenar un nou govern capaç d'atreure els liberals, amb Martínez de la Rosa com a president. Aquest govern va promulgar l’Estatut Reial, un conjunt de regles per a convocar Corts que reconeixia alguns drets i llibertats, però no acceptava el principi de sobirania nacional ni...

La Dècada Moderada (1844-1854) a Espanya

Després de la caiguda d'Espartero i que les Corts nomenaren Isabel II reina, els moderats van pujar al poder. Les seves primeres accions van incloure el desarmament de la Milícia Nacional i el restabliment de la Llei d'Ajuntaments.

Les eleccions de 1844 van atorgar la majoria als moderats, que van formar un nou govern presidit per Ramón María Narváez. Aquest govern va ser clau en l'organització de les principals institucions de l'Estat. El règim es va fonamentar en el predomini social, polític i econòmic de la burgesia terratinent. Aquests grups van crear un ordre social que protegís les conquestes de la revolució liberal, però alhora van limitar les llibertats en nom de l'ordre i la propietat....

El Bienni Progressista (1854-1856): Revolta i Nou Govern

Davant l’autoritarisme, els progressistes, els demòcrates i alguns moderats s’uniren i el 1854 s’alçaren en el pronunciament de Vicálvaro, al capdavant del qual es posà O'Donnell. Els insurrectes elaboraren el Manifest de Manzanares, on es demanava:

• L’acompliment de la Constitució del 1845.
• La reforma de la Llei electoral.
• La reducció d’impostos.
• La restauració de la Milícia.

La presidència va recaure en Espartero i O'Donnell fou nomenat ministre de Guerra. El nou govern intentà restaurar els principis del progressisme i va restaurar la Milícia Nacional i la Llei municipal. També es va preparar una nova constitució (1856, "non nata") que no fou promulgada, però que introduïa...

Evolució i resultats de la Guerra Civil Espanyola

Inici del conflicte i resistència republicana

Des del començament, el bàndol insurrecte va portar la iniciativa en la guerra, llançant ofensives constants, mentre que la República es va veure forçada a adoptar una estratègia defensiva. Després del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936, el govern republicà va aconseguir mantenir el control sobre els territoris amb una forta mobilització obrera, com ara:

• Catalunya
• Madrid
• El País Basc
• La Comunitat Valenciana

L'ofensiva sobre Madrid i el front d'Aragó

L'objectiu inicial dels generals insurrectes era la conquesta ràpida de Madrid, creient que la caiguda de la capital significaria la fi de la República i la imposició d'un règim dictatorial....

Conceptes i Organismes Clau

Alçament Nacional

Va succeir el 17 de juliol de 1936 a Melilla. El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República i la insurrecció es va estendre ràpidament a la resta del protectorat marroquí. Els insurrectes li van donar aquest nom per justificar que l'acció armada era un aixecament contra el desordre i el comunisme en defensa de la pàtria.

Legió Còndor

Va ser una força d'intervenció, principalment aèria, enviada per l'Alemanya nazi per ajudar les forces insurrectes. Va fer servir la Guerra Civil Espanyola com a camp de proves per a algunes de les seves armes noves. Posteriorment, Alemanya es va cobrar aquesta ajuda amb minerals i altres productes necessaris durant la Segona

Creixement de les Vagues i Reorganització de les Dretas

Des del 1932 s'observen nombrosos conflictes laborals i vagues, fet que provoca que els empresaris es decantin cap a posicions de dreta.

Reorganització de les Dretas (1932-1933)

Entre el 1932 i 1933 es refortcen els partits de dretes sorgits del període de 1931, degut principalment a:

La CEDA

• El 1933, Lerroux funda la Confederación Española de las Derechas Autónomas (CEDA).
• Aquesta agrupava conservadors, empresaris, propietaris i catòlics que s'oposaven fermament a les reformes republicanes.
• Va atreure figures com Gil Robles.

La Falange

A més de la CEDA, apareix La Falange, fundada pel fill de Primo de Rivera. Aquesta formació gaudia de l'aprovació de Mussolini i va adquirir molta força...

El Reformisme Liberal de Canalejas (1910-1912)

José Canalejas, de tendència liberal, va impulsar una política menys autoritària que els seus predecessors. Va continuar amb les reformes, destacant la Llei de la Mancomunitat de 1912. El seu govern va representar un reformisme social significatiu dins del sistema de la Restauració.

Les Forces d'Oposició a la Restauració

Les dues forces d'oposició dominants durant aquest període van ser el catalanisme i el republicanisme, tot i que existien altres moviments minoritaris.

El Republicanisme: Unitari i Radical

Inicialment, el republicanisme atreia principalment els obrers, però es va dividir en diverses faccions:

• Republicans Unitaris (Salmerón): Intentaven pactar amb l'ordre polític de la Restauració.

L'Ascens dels Totalitarismes a Europa

El Feixisme a Itàlia: Benito Mussolini

La situació de crisi econòmica i inestabilitat social que travessava Itàlia després de la Primera Guerra Mundial va portar el Partit Feixista al poder, amb Benito Mussolini al capdavant.

Fets clau en la consolidació del poder

• L'any 1919, Benito Mussolini va formar el grup Fasci Italiani di Combattimento, que reprimia violentament els grups d'esquerra, de manera que cada vegada era més popular entre els conservadors.
• L'any 1922, va tenir lloc la Marxa sobre Roma, en la qual es van mobilitzar milers de feixistes.

El rei Víctor Manuel III va demanar a Mussolini que formés un govern. Des d'aquell moment, Mussolini va anar concentrant poders fins a instaurar una dictadura....

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Miguel Primo de Rivera va fer un cop d'estat el setembre de 1923 sense trobar una resistència real per part de cap força política, i amb el suport de l'Exèrcit, l'oligarquia i la mateixa Corona.

Causes del cop d'estat

Les raons d'aquest moviment van ser:

• Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari.
• Frau electoral.
• Por de les classes benestants a una revolució social.
• Augment de la influència del republicanisme i dels nacionalismes.
• El desastre d'Annual.

Etapes de la Dictadura

• A. 1923 - 1925: El Directori Militar.
• B. 1925 - 1929: El Directori Civil.

Mesures i polítiques principals

• Abolició de la Constitució, tancament del Parlament i prohibició dels partits polítics.
• Política econòmica

La societat del segle XIX: de l'estament a la classe

Durant el segle XIX, els estaments van deixar d'existir i es va imposar la igualtat jurídica: tots pagaven impostos i gaudien de drets iguals. La població tenia una sola categoria: ciutadans. Però continuaven existint diferències segons els graus de riquesa; per tant, els ciutadans es van dividir en classes.

• La noblesa va perdre alguns privilegis i va pagar impostos, però va mantenir la seva importància social, econòmica i política.
• El clero va perdre moltes propietats i els convents van quedar buits per la llei d'exclaustració, però seguien exercint molta influència política i social.
• A Espanya, la població es va dividir en dos grans grups: burgesia i proletariat.

Les classes populars

Una...