Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Les forces polítiques: l'auge del republicanisme

El nou panorama polític

A partir del 1868, el panorama polític va estar dominat per quatre grans tendències:

• A la dreta: es situaven els carlins, que acceptaven per primera vegada el parlamentarisme i es presentaven a les eleccions amb un programa que defensava la preeminència del catolicisme i la monarquia tradicional. També hi havia els moderats, que es van mantenir fidels a Isabel II i en van reclamar la tornada al tron.
• Al centre: hi havia la conjunció monarquicodemocràtica, que agrupava 69 diputats unionistes (dirigits per Ríos Rosas), una majoria de progressistes (159, dirigits per Prim, Sagasta i Ruiz Zorrilla) i una vintena de monàrquics demòcrates. Defensaven una forma de govern

Els Reis Catòlics: Unió Territorial i Institucional

El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran, fill i hereu de Joan II, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella.

La Política d'Expansió Territorial

Els Reis Catòlics pretenien unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona. Per això, van dur a terme una política d'expansió territorial:

• Conquesta del Regne Nassarita de Granada (1482-1492)

  Després d'una guerra que es va perllongar durant deu anys, van conquerir el regne nassarita de Granada. Després d'un setge de més de nou mesos, Boabdil, el monarca nassarita, es va rendir i va lliurar la ciutat als vencedors.

• Incorporació de Navarra (1515)

  El Regne de Navarra va ser envaït

Condicions Laborals a les Colònies Tèxtils Catalanes

El text que analitzem, escrit per Miquel Izard, "El segle XIX, Burgesos i proletaris" (Barcelona, 1978), tracta sobre les precàries condicions laborals dels treballadors a les fàbriques tèxtils durant la industrialització a Catalunya.

Aquesta anàlisi contextualitza la vida obrera en un període de gran transformació social i econòmica.

La Vida Quotidiana i el Control Social

El document descriu la importància de l'Església com a eina de control social sobre els obrers. A més, posa de manifest la precària situació en què vivien els treballadors, amuntegats en habitacions immundes i amb condicions de vida penoses. Entre les restriccions i dificultats que afrontaven, destaquen:

• Manca

a) Aquesta font iconogràfica és una fotografia de la proclamació de Joan Carles de Borbó a les Corts com a successor de Franco amb el títol de rei, celebrada el 22 de juliol de 1969. A la fotografia podem veure com Joan Carles de Borbó està fent un discurs al costat de Franco i davant les Corts franquistes.

b) Aquesta font la situem a la segona etapa del franquisme, caracteritzada pel "desarrollismo" econòmic i el govern dels tecnòcrates. Així mateix, situem la imatge concretament l'any 1969. En aquest moment ens trobem en l'etapa final del període franquista, que es clourà amb la mort del dictador el 1975 i la finalització del règim. Deteriorada la seva salut, Franco designarà a Joan Carles de Borbó com el seu successor amb...

La Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola (1923-1936)

1. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

1.1. El Directori Militar (1923-1925)

El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera, capità general de l'exèrcit a Catalunya, va protagonitzar un cop d'estat. Va exigir al rei que el poder passés a mans dels militars, suspenent el règim constitucional, i Alfons XIII ho va acceptar. Els sectors socials que van recolzar el cop d'estat van ser: militars, polítics propers a la monarquia i part de les classes dirigents del país. Primo de Rivera va llegir el manifest del pronunciament des de Barcelona.

Va argumentar que les causes d'haver donat el cop eren:

• La inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari,

1923 Primo

cop estat per recuperar ordre, odia nació perifèrica, rep suport classes poderoses, opositors classes populars, la dictadura té 2 etapes: directori militar. PSOE converteix en oposició, es recupera pau política i social (anys 20) i dirct civil crea unió patriòtica i assamblea nacional consultiva. 1926 ocorren els parts del mollo, un intent d'invasió del Principat per part d'estat català. Motius caiguda són sanjuanada, dèbil intent de cop d'estat i crack del 29.

Moviment obrer

(1840-17) 40-64 apareixen associacions d'ajuda mútua, dret associació, apareix AOIC, 1855 apareix junta central de directors de la classe obrera, primera vaga general. L'estat reacciona amb duresa.

Marxisme

té poc pes (Madrid, Alacant, Astúries) Pablo...

El Tractat de Versalles i les seves conseqüències

El Tractat de Versalles va ser signat el 28 de juny de 1919 entre els Països Aliats i Alemanya al Palau de Versalles, posant fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Aquest tractat, presentat a Alemanya al maig de 1919 com a única alternativa, va atribuir a Alemanya la responsabilitat de l'inici de la guerra i va imposar dures condicions, com la pèrdua de territoris i colònies, així com importants reparacions econòmiques. Aquesta situació va generar tensions polítiques internes a Alemanya, amb grups de dretes i nacionalistes que demanaven la seva revocació, mentre que altres buscaven la disminució de les clàusules més perjudicials. El tractat va ser un dels factors que van...

Característiques dels Liberals

Liberals Moderats

Persones d'ordre, grup format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors, juntament amb restes de la vella noblesa, l'alt clergat i els alts comandaments militars. Defensaven el dret a la propietat i restringien el sufragi segons la riquesa. Consideraven la llibertat un bé individual, però hi feien passar davant els principis d'autoritat i ordre. Entre els seus líders hi havia Narváez i Francisco Bravo Murillo. També defensaven el principi de sobirania compartida entre les Corts i la Corona i es mostraven partidaris de limitar els drets individuals.

Liberals Progressistes

Defensors de la llibertat, predominava la burgesia mitjana i petita. Defensaven el principi de sobirania...

Antecedents de la Segona Guerra Mundial

Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va perdre i el Tractat de Versalles del 1919 li va imposar moltes sancions.

• Als anys 20, i amb la crisi del 29, Alemanya va patir molt, i van créixer els partits extremistes com els nazis i els comunistes.
• El 1933, Hitler va guanyar les eleccions, va prohibir els altres partits i no va respectar el Tractat de Versalles.
• La ideologia nazi era racista, defensava la superioritat de la raça ària i odiava els jueus, cosa que va portar al genocidi.
• El 1938, Alemanya es va annexionar Àustria i Txecoslovàquia sense que ningú l’aturés.
• L’1 de setembre del 1939, Alemanya va envair Polònia, i França i el Regne Unit li van declarar la guerra.

Fases Clau de la