Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Orígens i Evolució del Moviment Obrer i el Feminisme (1864-1970)

Història3,62 KB

El Naixement de la I Internacional (AIT)

Factors que portaren a la seva formació

  • La difusió de la industrialització i el creixement del nombre d’obrers.
  • La presa de consciència per part d’aquests obrers.
  • La difusió creixent de les idees dels pensadors socialistes i anarquistes.

Fundació i Principis Bàsics (1864)

La I Internacional (Associació Internacional de Treballadors, AIT) va néixer el 1864 durant l'Exposició Universal de Londres, on dirigents obrers es van trobar per crear una organització internacional.

Karl Marx va ser l’encarregat de redactar els estatuts, establint dos principis fonamentals de l’organització:

  1. L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors.
  2. La conquesta del poder polític
...
Continua llegint "Orígens i Evolució del Moviment Obrer i el Feminisme (1864-1970)" »

Les actituds socials i el funcionament polític del franquisme

Història2,81 KB

Les actituds socials davant el franquisme

Per una banda, hi havia un país arruïnat, traumatitzat, cansat i passiu; per l'altra, uns guanyadors eufòrics que intentarien construir un Estat nou. Les diferents actituds socials respecte al franquisme es poden definir en tres tipologies polítiques del règim:

1. Suport (addictes)

Des del primer moment, la dictadura va comptar amb el suport de les classes altes, que van recuperar la influència econòmica, social i política perduda durant la Segona República. També dels sectors polítics que havien donat suport al cop d'Estat i al bàndol insurrecte durant la guerra: falangistes, carlins, cedistes, monàrquics i catòlics.

2. Passivitat (indiferents)

Davant el record de la Guerra Civil i el dolor...

Continua llegint "Les actituds socials i el funcionament polític del franquisme" »

Primo de Rivera i la crisi de la Restauració (1923–1930)

Història2,79 KB

Context i caiguda de la Restauració (1923–1930)

La situació de l’Espanya dels principis del segle XX era la següent: d’una banda, al sistema de la Restauració se li va afegir una crisi econòmica (deguda al final de la Primera Guerra Mundial) i social (molta gent hi va perdre la feina i hi va haver moltes vagues), que van afectar sobretot Catalunya, la zona més industrialitzada, però també el sud d’Espanya; el govern, en aquell moment, era inestable a causa de la fragmentació dels partits dinàstics. A més, hi havia un descontentament general pel problema del Marroc: una intervenció considerada innecessària i perillosa per la majoria, que va acabar amb la derrota d’Annual (1921).

El 1923, un cop d’Estat impulsat per Miguel...

Continua llegint "Primo de Rivera i la crisi de la Restauració (1923–1930)" »

Els feliços anys vint, la crisi de 1929 i el feixisme italià

Història2,85 KB

1. Els «feliços anys vint»

  • La Primera Guerra Mundial va beneficiar els EUA. Durant aquest període van vendre una gran quantitat de productes als aliats i van patir pèrdues humanes reduïdes. En acabar la guerra, els EUA es van convertir en la primera potència mundial.
  • La dècada de 1920 va ser d'una gran prosperitat per als EUA: la transformació del procés de producció, gràcies a les noves fonts d'energia i les noves indústries, i la millora del nivell de vida, van comportar l'aparició de la societat de consum.
  • El consumisme, com a base del model de vida americà, va passar a ser un somni per a milions d'emigrants de tot el món.
  • L'economia dels països europeus, en canvi, estava en retrocés, especialment la d'Alemanya, que no podia
...
Continua llegint "Els feliços anys vint, la crisi de 1929 i el feixisme italià" »

La Batalla de Madrid: Història i Defensa de la Capital

Història2,59 KB

La Batalla de Madrid

La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Antecedents del conflicte

La insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per la majoria de les guarnicions militars, però a Madrid la conspiració va estar força desorganitzada i els insurrectes es van quedar als seus quarters; finalment, van quedar bloquejats per les forces fidels a la República i les milícies populars.

El desenvolupament de la batalla

El mes d'octubre, el general Franco inicia l'assalt a Madrid des de Toledo. Les forces colonials compten amb vuit...

Continua llegint "La Batalla de Madrid: Història i Defensa de la Capital" »

La Reforma Agrària Liberal i la Constitució de 1837

Història2,56 KB

La transformació de l'estructura agrària

La reforma agrària liberal es va fonamentar en tres pilars bàsics:

  • La dissolució del règim senyorial: Va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors; així, l'antic senyor esdevingué el nou propietari i els llauradors foren convertits en jornalers.
  • La desvinculació: Va significar la fi dels patrimonis units, permetent vendre'ls lliurement en el mercat.
  • La desamortització: Mendizábal va decretar la dissolució dels ordes religiosos i va establir la incautació per part de l'Estat dels seus béns.

Les terres desamortitzades passaren a ser lots que es venien en subhasta pública, pagables en diners o en títols de deute públic. Amb això, Mendizábal volia aconseguir fons per...

Continua llegint "La Reforma Agrària Liberal i la Constitució de 1837" »

El model d'Estat totalitari a la zona insurrecta (1936-1939)

Història2,63 KB

Quin model d'Estat es va imposar a la zona insurrecta?

A la zona insurrecta (formada pels militars que van dur a terme el cop d'Estat: Sanjurjo, Mola, Franco... que serien els encarregats d'elegir el cap de govern), el gener de 1938 va desaparèixer la Junta Tècnica i es va formar el primer govern de la zona nacional.

La construcció d'un Estat totalitari

El model d'Estat era la construcció d'un Estat totalitari on només hi hauria un únic partit. L'abril de 1937, Franco va donar a conèixer el Decret d'Unificació, que unia falangistes i carlins en un únic partit: la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, al qual s'integraven totes les forces polítiques que donaven suport a la insurrecció.

Franco es va convertir en el cap militar...

Continua llegint "El model d'Estat totalitari a la zona insurrecta (1936-1939)" »

La insurrecció del juliol de 1936 a Catalunya i la Guerra Civil

Història2,14 KB

Què pretenien els insurrectes el juliol del 1936?

El 17 de juliol de 1936, el coronel Yagüe va aixecar-se en armes contra la República, i aquest alçament es va estendre ràpidament per tota la península entre els dies 18 i 19 de juliol. En un primer moment, els insurrectes volien acabar amb la República mitjançant un cop d'estat ràpid i contundent. Els seus objectius principals eren:

  • Recuperar l'ordre a Espanya i la unitat de l'Estat.
  • Evitar una possible revolució comunista.
  • Salvar el país del caos social existent.
  • Impedir la consolidació del triomf electoral del Front Popular.

El resultat de la insurrecció

El cop d'estat va triomfar en gran part d'Espanya, però va fracassar en ciutats i regions on les forces obreres i d'esquerra eren...

Continua llegint "La insurrecció del juliol de 1936 a Catalunya i la Guerra Civil" »

La Segona República Espanyola: Proclamació i Reformes (1931)

Història2,69 KB

14 d'abril a Catalunya: La proclamació de la República

El 14 d'abril, després que la Lliga Regionalista perdés les eleccions del 12 d'abril i guanyés Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Francesc Macià proclama la República. Niceto Alcalá-Zamora el truca per demanar-li que anul·li la proclamació a canvi de la promesa d'una futura autonomia.

El govern provisional (abril - finals de 1931)

El primer govern provisional, presidit per Alcalá-Zamora, va prendre les següents mesures urgents:

  • Amnistia per als presos polítics.
  • Retorn de les terres expropiades als pagesos d'Andalusia.
  • Mesures d'ordre públic.

En la convocatòria d'eleccions generals del juliol de 1931, va guanyar la coalició republicano-socialista (sense el vot de les dones)...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Proclamació i Reformes (1931)" »

El Regnat d'Isabel II (1843-1868): Constitució i Guerres Carlines

Història2,39 KB

El Regnat d’Isabel II (1843-1868)

Isabel II va continuar confiant en els liberals de tendència moderada. El nou model es va consolidar amb la Constitució de 1845, la qual, com la de 1837, va mantenir el sufragi restringit: només podia votar un 1% de la població. El sistema era de caire burgès, però també satisfeia els altres sectors benestants de la societat espanyola, inclosos la major part de l’Església i la noblesa.

Espanya, per tant, va esdevenir un cas especial de “Revolució Burgesa” aconseguida enmig de guerres i mitjançant un curiós pacte entre els sectors dirigents de l’Antic Règim i el nou poder liberal-burgès.

Conflictes dinàstics i la Segona Guerra Carlina

La necessitat que Isabel es casés va obrir una porta...

Continua llegint "El Regnat d'Isabel II (1843-1868): Constitució i Guerres Carlines" »