Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

La Renaixença: el despertar cultural de Catalunya

La Renaixença va ser un moviment cultural i literari del segle XIX que volia recuperar la llengua catalana i la identitat nacional després de segles de domini del castellà. Va sorgir des de la societat civil, amb ateneus, revistes i associacions culturals que reivindicaven la llengua i les tradicions. El punt d’inici se situa el 1833 amb l'“Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, i autors com Verdaguer, Guimerà o Oller van donar prestigi al català. Els Jocs Florals van contribuir a crear una llengua literària culta, mentre que figures populars com Serafí Pitarra o Josep Anselm Clavé van acostar la cultura al poble.

Centralisme, bullangues i el projecte federalista

Després...

Context Històric: La Dictadura Franquista (1939-1975)

La victòria del general Franco en la Guerra Civil va donar pas a la creació d’un règim dictatorial, liderat pel mateix Francisco Franco fins a la seva mort el novembre de 1975. La seva única legitimitat provenia d’haver guanyat militarment la Guerra Civil.

Característiques del Règim Franquista

El nou règim franquista es va caracteritzar per:

• El predomini de les velles classes dominants.
• La institucionalització de formes de poder inspirades en el feixisme i els règims totalitaris.
• Una forta repressió.
• L’intent d’assolir una autarquia econòmica.

El franquisme es va anar adaptant a les diferents conjuntures internacionals, però va romandre inalterable pel que fa als seus aspectes...

Estructura legal del règim

Tot i que no hi havia una Constitució, Franco va crear un conjunt de lleis anomenades “Leyes Fundamentales del Reino”, per donar aparença legal a la dictadura:

1. Fuero del Trabajo (1938): drets laborals mínims, però amb control sindical total.

2. Ley de Cortes (1942): crea unes Corts franquistes sense poder real ni eleccions lliures.

3. Fuero de los Españoles (1945): declaració de “drets” subordinats al règim.

4. Ley de Sucesión (1947): declara que Espanya és un regne i que Franco escollirà el futur cap d’Estat.

5. Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958): recull els valors del franquisme.

Context internacional i aïllament

Després de la Segona Guerra Mundial, Franco queda aïllat perquè molts països veien...

La Conferència de Bandung i l'origen del Tercer Món

La trobada a Indonèsia (1955)

La Conferència de Bandung, celebrada l’any 1955 a Indonèsia, va reunir 29 estats africans i asiàtics recentment descolonitzats. Tot i representar la meitat de la població mundial, només acumulaven el 10% de la riquesa global. Liderats per figures com Nehru, Sukarno, Nasser o Zhou Enlai, aquests països buscaven reforçar la seva identitat, constituir-se com una alternativa als blocs capitalista i comunista, i defensar el dret a l'autodeterminació.

Principis defensats a la conferència

Durant la conferència es van establir les bases per a una nova aliança internacional, defensant:

• Els drets humans i la igualtat entre totes les races i nacions.
• La sobirania

Luis Carrero Blanco: mort el 20 de desembre a mans d'ETA. Carlos Arias Navarro anuncia la mort de Francisco Franco.

“Contuberni de Múnic” (1962): reunió de 118 polítics de l’oposició per demanar la democratització d’Espanya i facilitar-ne l'obertura internacional.

Manuel Fraga Iribarne: ministre d'Informació i Turisme, impulsor de la Llei de Premsa.

Lluita pel poder - Cas Matesa: escàndol financer d'una empresa tèxtil navarresa.

El Pla d’Estabilització de 1959

Objectiu: modernitzar i obrir l’economia espanyola.

Mesures principals:

• Liberalització de les importacions i foment de les exportacions.
• Estimulació de les inversions estrangeres.
• Moderació salarial i reducció de la despesa pública.
• Fixació del canvi de la pesseta respecte

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Inici de la Gran Guerra

• Tensions Preexistents: Rivalitats econòmiques, colonials i nacionalistes entre les grans potències europees.
• Blocs Militars Enfrentats:
  • Triple Aliança (1882): Formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia (que canviaria de bàndol).
  • Triple Entesa (1907): Formada per França, Rússia i el Regne Unit.
• El Detonant: L'assassinat de l'hereu austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo.

Rivalitats i Aspiracions Nacionalistes

• Competència Econòmica i Naval: Enfrentament directe entre el Regne Unit i Alemanya.
• Conflicte Territorial: La disputa per Alsàcia i Lorena, perdudes per França el 1871.
• La Qüestió dels Balcans: La Rússia tsarista aspirava a controlar

Nazisme Alemany: Context i Origen

Context Històric

Les dures condicions imposades pel Tractat de Versalles, juntament amb la greu crisi econòmica, van afavorir les ideologies ultranacionalistes de caire feixista a Alemanya.

Origen i Lideratge

• Líder: Adolf Hitler (1889-1945).
• Ascens al Poder: El 1933, Hitler va ser nomenat canceller del país per Hindenburg (president de la República).

El Putch de Munic (1923)

Va ser un cop d'estat fallit dirigit per Hitler. Després del fracàs, i seguint l'exemple de Mussolini, Hitler va acabar a la presó, on va escriure Mein Kampf (La meva lluita).

Partit Nacionalista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)

Hitler va assumir el lideratge del partit el 1921 i va adoptar una ideologia clarament feixista. El 1933, després...

Anàlisi de la Segona República Espanyola

1. Liberalisme i Democràcia

• Liberalisme: És una doctrina política que defensa els drets individuals, la llibertat econòmica, la separació de poders i l'estat de dret. A Espanya, durant la Segona República, el liberalisme va influir en la redacció de la Constitució de 1931, que va establir una república democràtica, laica i basada en els drets socials.
• Democràcia: Sistema de govern basat en el poder del poble a través de les eleccions lliures. A la Segona República, es va implantar el sufragi universal, incloent-hi el vot femení.

2. Clientelisme i Corrupció

• Clientelisme: És un sistema polític en què els líders utilitzen recursos públics per aconseguir el suport de grups socials a canvi

La Crisi Cubana i la Guerra Hispano-Estatunidenca

Després de la Pau de Zanjón (1878), que va posar fi a la Guerra dels Deu Anys, les promeses espanyoles d'autonomia per a Cuba no es van complir. Aquest incompliment va generar un profund descontentament entre els cubans, que exigien:

• Els mateixos drets de representació a les Corts que els peninsulars.
• Participació en el govern de l’illa.
• Llibertat de comerç.
• L'abolició definitiva de l’esclavitud (aconseguida finalment el 1888).

La situació no va millorar i van sorgir nous moviments independentistes, entre els quals destacava el Partit Revolucionari Cubà, fundat per José Martí. El 1891, el govern de Cánovas va apujar els aranzels comercials, fet que va augmentar encara més el malestar....

Felipe González - PSOE (1982-1996)

Polítiques Socials

• Sanitat universal i jornada laboral de 40 hores.
• Escolarització obligatòria fins als 16 anys.
• Llei de l'avortament.

Política Exterior

• Fi de l'aïllament internacional.
• Entrada a la Unió Europea i preparació per a l'Euro.
• Referèndum sobre la permanència a l'OTAN.

Reformes i Administració

• Substitució dels governadors civils per ministres-presidents.
• Canvi de postura respecte a l'OTAN.
• Servei militar de 12 mesos i regulació de l'objecció de consciència.
• Incorporació de les dones a les Forces Armades (FAS) el 1988.

Economia i Desenvolupament

• Creixement del 8% del PIB i un IDH de 0,9.
• Fenomen de l'Espanya buidada amb només un 3,5% de població agrària.

Model Autonòmic

• 1980: Primeres comunitats