Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

El procés de creació de la Mancomunitat de Catalunya

La creació de la Mancomunitat de Catalunya (1911) va ser una iniciativa d'Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, a la qual es van adherir posteriorment els presidents de les altres diputacions catalanes per acordar la seva unió.

L'avantprojecte va ser presentat al president del govern espanyol, José Canalejas, qui el va acollir favorablement. Posteriorment, Canalejas va presentar al Congrés dels Diputats un projecte de llei de Mancomunitats (maig del 1912), que es va aprovar el desembre del 1913, tot i que amb competències molt retallades respecte a l'avantprojecte original.

Limitacions i abast de la institució

• Competències migrades: L'Estat no va cedir serveis

La manca de llibertats polítiques va unificar diversos sectors de la societat amb reivindicacions laborals, socials i polítiques. El Partit Comunista (PCE) operava a la clandestinitat i va treballar per unir tots els partits que s’oposaven a la dictadura. Comunistes, socialistes, demòcrata-cristians, monàrquics i nacionalistes catalans i bascos van participar en el IV Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic, on van elaborar un document de condemna al règim. El Partit Socialista va reorganitzar-se i el 1974 Felipe González es convertia en secretari general al congrés de Suresnes.

Van aparèixer noves formes d’oposició:

• El moviment veïnal, que reclamava millores i serveis als barris, especialment als creats de nou a les ciutats.

Repàs de Fets Històrics: La Transició i la Consolidació Democràtica

A continuació es presenten les respostes corregides i estructurades sobre el període de la Transició Espanyola i els anys posteriors.

Qüestionari Històric

• 1.- El període conegut com la Transició se situa cronològicament: b) 1975-1982.
• 2.- Quin dia va ser proclamat Joan Carles I rei: a) 22 de novembre de 1975.
• 3.- El govern de Carlos Arias Navarro va consistir en: c) Va proposar petits canvis que van ser rebutjats per part de l'oposició.
• 4.- Què era la Coordinació Democràtica: b) Un programa comú per part de dues plataformes opositores fusionades.
• 5.- En quin punt es troba la conflictivitat obrera: c) De politització (reivindicació obrera i política).
• 6.- Quins

La Dècada Frontissa del Franquisme (Anys 50)

Etapa intermèdia entre l’estancament econòmic dels anys 40 i el creixement dels anys 60, en què es van forjar noves relacions amb les potències occidentals.

Aproximació a Occident i la Guerra Freda

La intenció de Franco d’apropar-se a les potències occidentals es va veure afavorida per la Guerra Freda, ja que el principal enemic comú era el comunisme. Aquesta nova etapa va comportar un canvi de govern el 1951 i el reforç del seu discurs anticomunista i catòlic.

Canvi de Govern i Figures Clau (1951)

Dos polítics van destacar en aquesta nova etapa:

• Joaquín Ruíz-Giménez: Ministre d’Educació.
• Carrero Blanco: Màxim conseller de Franco.

Tot i el gran pes dels catòlics, Franco va incorporar...

La Segona República: transformacions socials i polítiques

(COMENTARI (D/E)) Aquests cartells... La II República... Malgrat un... És en aquest estat... Les eleccions... La dura repressió... Les esquerres... El seu programa defensava... La CNT no... En canvi,... El seu objectiu... En les eleccions... Es creava... Així, les zones interiors... Manuel Azaña... La societat...

Govern i reformes inicials

Manuel Azaña i Casares Quiroga posen ràpidament en marxa el programa pactat amb el decret d’amnistia i el retorn del procés reformista. La societat es va mobilitzar i va començar a crear-se un ambient de vagues i crides revolucionàries a tot arreu.

(COMENTARI (D/E)) La nova situació va ser rebuda per la dreta amb un rebuig total i es va...

L'ascens de Franco al poder

Un gran debat al bàndol nacional era el lideratge, qui havia de governar aquell cop d'estat. Es deia que havia de ser el General Sanjurjo, però va tenir un accident en agafar un avió des de Portugal.

Els primers dies de guerra es va formar la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars, com Franco i Mola, i encapçalada per un director, per criteri d'antiguitat, Miguel Cabanellas. Aquesta junta va suspendre la constitució republicana i va il·legalitzar tots els partits polítics, excepte la Falange i els tradicionalistes. També es van aturar les reformes.

Consolidació del lideratge de Franco

La junta era una solució temporal, ja que el lideratge únic era una exigència dels nazis i els feixistes. Franco...

Partit Democratic Constitucional (KD, kadets): Classes mitjanes. Tenia un programa liberal i proposava una Assemblea Constituent elegida per sufragi universal que determínés la forma de l’Estat rus. Partit Socialista Revolucionari (SR, eserites): Pagesia Rusa. Barreja d’ideologia socialdemòcrata i populisme rus. Proposava expropiar la terra dels terratinents i socialitzar la terra, acabar amb el sistema polític tsarista i construir un socialisme de base agrària. A poc a poc va orientar el discurs a atraure la incipient classe obrera urbana. Partit Socialista (menxevics) Obrers i pagesos. Partit de masses que seguia les directrius de la II Internacional i que va tenir poques simpaties de la pagesia. Seguint una línia socialdemòcrata,...

La Conferència de Ialta i el futur d'Europa

El febrer de 1945, quan ja s'estava a punt d'assolir la victòria final sobre els nazis, es reuní a Ialta una nova conferència que aplegà Stalin, Roosevelt i Churchill. En aquesta conferència es prengueren diversos acords que afectaren profundament el destí d'Europa fins a finals del segle XX. Un Roosevelt greument malalt persistia en la seva esperança de mantenir una futura aliança amb l'astut Stalin, tot i la desconfiança d'un experimentat Churchill que ja preveia les tensions que en les properes dècades es produirien entre les democràcies occidentals i el comunisme.

Els principals acords adoptats a Ialta

• Els processos judicials de Nuremberg: Havien de servir per a la desnazificació d'Alemanya.

Les reformes del primer bienni i la Generalitat

Durant el primer bienni de la Segona República Espanyola (1931-1933), es van dur a terme reformes rellevants tant a escala estatal com a la Generalitat de Catalunya.

Reformes a escala estatal (Govern central)

• Reforma agrària: Llei per redistribuir la terra, expropiar latifundis i millorar les condicions dels pagesos.
• Reforma educativa: Implantació de l'educació laica, gratuïta i universal, eliminant la influència de l'Església.
• Reformes laborals: Regulació de la jornada laboral, descans setmanal i legalització dels sindicats.

Reformes a la Generalitat de Catalunya

• Estatut d'Autonomia (1932): Va atorgar autogovern en cultura, educació, administració i economia.
• Promoció cultural: Foment del

Context històric

La Revolució Francesa i el canvi de sistema

L’Edat Contemporània s'inicia amb la Revolució Francesa (1789-1799). Aquest esdeveniment representa el principi de la fi d'un sistema polític basat en les monarquies absolutes, donant pas als governs parlamentaris fonamentats en la llibertat política, la llibertat religiosa i la llibertat personal.

La burgesia s’aferma i trenca la divisió social de l’Antic Règim entre privilegiats i no privilegiats, afavorint un nou model productiu que es gesta amb la Revolució Industrial. La burgesia capitalista i el proletariat seran les classes emergents del nou sistema.

Estat espanyol: Pugna i Industrialització lenta

A l'estat espanyol, es produeix una pugna constant entre el vell ordre...