Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Capitalisme: definició i crisi de sobreproducció

Capitalisme: és un sistema econòmic basat en la propietat privada dels instruments de producció. Es tracta de crisis de sobreproducció perquè l'oferta tendeix a augmentar més que la demanda, la qual cosa comporta la fallida d'empreses i l'augment de l'atur obrer.

Marx i Engels: explotació i revolució obrera

Karl i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe obrera per part de la burgesia i van defensar la necessitat que es dugués a terme la revolució obrera per destruir el capitalisme. Mitjançant la revolució el proletariat aconseguiria el poder polític (dictadura del proletariat).

Primera Guerra Mundial: causes i desenvolupament

Causes: tensions internacionals i nacionalisme

Les...

Fonaments de la Industrialització

• Fase A: Etapa ascendent dins dels cicles de Kondratiev, caracteritzada per un creixement sostingut (demogràfic, agrícola), estabilitat monetària i confiança general. La fase A del segle XVIII va posar les bases per a la Revolució Industrial gràcies a l'increment de la producció agrària, l'expansió del comerç i l'aparició de manufactures.
• Burgesia Industrial: Nova classe social sorgida amb la Revolució Industrial, formada per propietaris de fàbriques i dels mitjans de producció. Va substituir l'aristocràcia com a classe dominant i va esdevenir líder de l'economia capitalista.
• Mercantilisme Industrial: Doctrina econòmica que defensa que la riquesa d'un país depèn de l'acumulació de metalls preciosos

Pere Bosch i Cuenca, 15-08-2020, Publicat a La República, pàgina 30

El general Goded i la rendició a Barcelona

• Primera: El general Goded, davant el fracàs de l'aixecament a Barcelona, es va rendir i va demanar als seus homes que deixessin les armes.
• Segona: Malgrat la rendició, va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a mort.

Lluís Companys i la Generalitat (1934)

• Primera: Companys i la Generalitat van ser detinguts arran dels Fets d'Octubre de 1934.
• Segona: La repressió va suposar la suspensió de l'Estatut i la pèrdua temporal de l'autogovern català.

Dels Fets d'Octubre al Cop d'Estat de 1936

Els Fets d'Octubre de 1934 van ser un intent fallit de Companys de proclamar l'Estat Català contra l'entrada de la CEDA al govern. La repressió...

Evolució del paper de la dona

Al llarg del període de la II República, la Guerra Civil i el franquisme, el paper de la dona experimenta una evolució marcada, passant d'una etapa de progrés i ampliació de drets a una situació de regressió i subordinació.

II República (1931-1936)

La dona aconsegueix importants avenços socials i polítics: es reconeix el dret a vot, el divorci i una major igualtat legal. S'impulsa l'accés a l'educació i al treball, amb figures clau com Clara Campoamor.

Guerra Civil (1936-1939)

El paper de la dona es transforma pel context bèl·lic. Moltes dones participen com a milicianes o en tasques de rereguarda (fàbriques, hospitals), trencant parcialment amb el rol tradicional.

Franquisme (des de 1939)

Es produeix...

De la societat agrària a la industrial

1. La configuració de la societat de classes

Les revolucions liberals van eliminar la societat estamental i van establir la igualtat jurídica. Així, les diferències socials van passar a ser, sobretot, econòmiques. En aquest context es van consolidar dues grans classes:

• La burgesia: propietària dels mitjans de producció.
• El proletariat: que no té propietats i depèn del salari per viure.

2. Els nous grups dirigents

La burgesia alta (industrials, comerciants i banquers) es va convertir en el grup dominant econòmic i social, sovint aliat amb la noblesa. Aquesta elit va imposar uns valors basats en el treball, l’estalvi i la moral familiar, així com un estil de vida de luxe. Paral·lelament, va aparèixer...

La caiguda del front nord

La defensa militar per evitar la caiguda del nord va ser infructuosa. Alejandro Goicoechea, el dissenyador, va entregar els plànols als insurrectes, proclamant la caiguda. Els republicans, en veure la pressió, van decidir atacar el sud i van dur a terme una ofensiva a Belchite i Brunete, però això no va evitar la caiguda del nord. Es van perdre la mina de ferro i carbó, així com indústries bàsiques i de guerra. Això va permetre als revoltats concentrar totes les tropes al sud, provocant que gran part de la població hagués de marxar a l'exili a Catalunya.

d) La fractura del territori republicà

El desembre de 1937, els republicans encara confiaven a guanyar la guerra, ja que s'havien reorganitzat amb les Brigades

La dictadura de Primo de Rivera

Causes i justificacions del cop d'estat

Causes d'ordre extern

• La Gran Guerra: Va provocar el desprestigi del sistema parlamentari. Els països veien els parlaments com a corruptes, ineficients i dominats per l'egoisme econòmic, creient que la democràcia liberal no resolia els problemes reals.
• Feixisme italià (1922): L'ascens de Mussolini al poder en nom dels interessos superiors del poble, l'ordre i la nació va influir notablement en els militars i sectors conservadors espanyols, legitimant la idea d'una dictadura.
• Aixecaments antiparlamentaris: En diversos països com Portugal, Grècia, Bulgària o Romania, el poder va passar a mans de l'exèrcit o de governs autoritaris amb el suport de la monarquia. Es va normalitzar

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

El Sexenni Democràtic s'inicià amb la Revolució de Setembre de 1868, coneguda com la Gloriosa, que va provocar la caiguda d'Isabel II i la fi del sistema isabelí. Aquesta revolució tingué causes socials, polítiques i econòmiques. Durant el regnat d'Isabel II s'havien produït importants transformacions derivades de l'expansió del liberalisme, que donaren lloc a una societat urbana més alfabetitzada i polititzada, que no se sentia representada pel règim moderat. Aquests sectors s'agrupaven al voltant del Partit Demòcrata i del republicanisme i, junt amb els progressistes, signaren el Pacte d'Ostende amb l'objectiu d'instaurar un sistema democràtic. A més, la greu crisi econòmica de 1866, que afectà...

Introducció a la font històrica

• Aquesta fotografia és un document històric que constitueix una font primària, tot i que els cartells han estat modificats.
• La data de la fotografia la podríem situar entre finals del segle XIX i principis del segle XX.
• La temàtica és el moviment obrer; podria estar representant una manifestació.
• L'autor és desconegut.
• El lloc podria ser Anglaterra o un dels països en procés d'industrialització.

Anàlisi de la temàtica de la imatge

• És una fotografia en blanc i negre d'homes que semblen proletaris d'alguna fàbrica.
• També s'observa la presència de nens, perquè en aquella època estava permès el treball infantil.
• D'altra banda, no hi ha presència de dones perquè no tenien permesa la participació en

Ideologies Obreres i AIT

AIT i ideologies obreres

1864, Londres: Creació de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) per coordinar partits i sindicats obrers. Fundador: Karl Marx. Ideologies principals: Marxisme i Anarquisme.

• Marxisme (Marx): Partit fort i centralitzat. Liderar la revolució contra el capitalisme. Instaurar un Estat obrer que controli els mitjans de producció i elimini les classes.
• Anarquisme (Bakunin): Abolir l'Estat i el capitalisme. Vaga i acció individual. Societat cooperativa en comunitats col·lectivistes sense Estat.

Difusió a Espanya

• 1868: Giuseppe Fanelli arriba a Barcelona i funda la FRE (Federació Regional Espanyola), difonent l'anarquisme com a ideologia central.
• 1871: Marx envia Paul Lafargue a Madrid. Participació