Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Restauració borbònica (1874-1902): el nou sistema polític, la Constitució de 1876 i la crisi de Cuba

Història5,88 KB

Les claus del nou sistema polític

Va començar el 1874, en un context de gran inestabilitat, amb una època de conflictes en què tothom es feia la guerra. No hi havia una policia que garantís l'ordre. Martínez Campos va executar un cop d'estat que va comptar amb el suport militar i dels conservadors, i que va permetre el retorn del fill d'Isabel II.

Nou règim polític

Es va restaurar la monarquia amb Antonio Cánovas del Castillo, líder del Partit Conservador d'Espanya, conegut com l'arquitecte de la Restauració. Aquest nou règim havia de fer front a tres problemes:

  1. La gran diferència entre moderats i progressistes.
  2. La intervenció militar en la política.
  3. La contínua violència i els enfrontaments.

Per solucionar-los es van proposar dues...

Continua llegint "Restauració borbònica (1874-1902): el nou sistema polític, la Constitució de 1876 i la crisi de Cuba" »

Les conferències dels Aliats a la Segona Guerra Mundial

Història6,48 KB

Conferència de Casablanca (Marroc, gener de 1943)

L'URSS s'enfronta a Alemanya (juny de 1941): Fins a l'any 1941, la Unió Soviètica de Stalin col·laborava amb Hitler. Però aquell any, Hitler traeix Stalin perquè, en comptes d'avançar cap a l'oest, llança l'atac cap a l'est intentant envair la Unió Soviètica. Per tant, Stalin s'alia a l'altre bàndol contra Alemanya.

Els EUA entren en la guerra: El president dels EUA, Franklin D. Roosevelt, és un líder progressista i partidari de la pau que inicialment no volia involucrar-se en la Segona Guerra Mundial perquè creia que, després del conflicte precedent, no calia intervenir en una guerra que considerava d'àmbit europeu. Finalment, canvia d'opinió amb l'atac a Pearl Harbor (a Hawaii)...

Continua llegint "Les conferències dels Aliats a la Segona Guerra Mundial" »

Història d'Espanya del segle XIX: Regnats, Constitucions i Catalanisme

Història3,62 KB

Ferran VII, rei (1808-1814). Guerra del Francès. Segon període absolutista (1812): Constitució de Cadis (aprovació del decret de Nova Cambra; model liberal, reconeixement dels drets religiosos catòlics, monarquia limitada i sobirania que resideix en la nació) i 1820-1823 Trienni Liberal: període en el qual hi hagué reformes polítiques i el govern estava constituït per liberals i absolutistes.

1823-1833 Dècada Ominosa: repressió, política absolutista, aparició del corrent carlista. Isabel II i la Llei Sàlica.

1833-1839: 1r Guerra Carlina. Regent Maria Cristina. 1836: desamortització de Mendizábal. 1834: Estatut Reial, primera Constitució d'Isabel II, de caràcter conservador. 1837: Constitució progressista. 1839: general Espartero,...

Continua llegint "Història d'Espanya del segle XIX: Regnats, Constitucions i Catalanisme" »

Els partits polítics i el règim moderat al segle XIX a Espanya

Història6,58 KB

Les agrupacions polítiques

Els partits polítics del segle XIX no eren com els entenem actualment. No eren grups compactes i homogenis amb un programa ben definit, sinó que més aviat constituïen agrupacions de personalitats.

Els moderats

Els moderats es definien ells mateixos com a «persones d’ordre» i eren un grup heterogeni format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors. Defensaven el dret a la propietat com a garantia de l’ordre que volien preservar i restringien el sufragi segons la riquesa dels electors. Defensaven també el principi de la sobirania compartida entre les Corts i la Corona, a la qual atorgaven amplis poders d’intervenció en la vida política. També es mostraven partidaris de limitar els drets...

Continua llegint "Els partits polítics i el règim moderat al segle XIX a Espanya" »

Comentari de text memorial de greuges

Història1,96 KB

Comentari(memorial De Greuges): a) Aquest document és de font primària, ja que està escrit quan Van succeir els fets. També dir que aquest memorial és de caràcter polític. I També dir que és un document públic, concretament d’un fragment d’un text de Caràcter reivindicatiu i de protesta.

b)Context històric: El text se situa al 1885, durant l’època de la restauració borbònica i coincident Amb el regnat d’Alfons XII. En el context català, era l’època del naixement del Catalanisme polític. En quan al responsable d’aquest text, Valentí Almirall, era El líder d’un partit catalanista progressista, anomenat Centre Català. El Memorial de Greuges va suposar una unificació de tots els catalanistes ja que Va ser la primera...

Continua llegint "Comentari de text memorial de greuges" »

Assalt al palau d'hivern

Història2,87 KB

REVOLUCIÓ RUSSA Quan Rússia va entrar a la Gran Guerra, era un estat molt endarrerit. Tot el poder residia en mans del tsar Nicolau II. La participació en la Primera Guerra Mundial va agreujar els problemes de Rússia. El 8 de març de 1917 hi hagué un aixecament que provocà la caiguda del tsar. La fi del règim imperial va donar pas a un govern provisional (Alexander Karenskij), que va prometre la convocatòria d'una assemblea constituent i va decidir continuar lluitant en la guerra al costat dels aliats. Revolució Octubre de 1917 Existia a Rússia el partit dels bolsevics que eren socialistes radicals organitzats en soviets, assemblees revolucionàries de soldats, obrers i camperols. Volien que Rússia sortís de la guerra immediatament...

Continua llegint "Assalt al palau d'hivern" »

Reforma agrària i drets a la Segona República (1931–1936)

Història2,84 KB

1. La reforma agrària a la República de les Esquerres

La reforma agrària va ser un dels objectius principals del govern de la Segona República (1931–1936), especialment durant el bienni reformista (1931–1933), liderat per una coalició de forces d'esquerra. L’objectiu era resoldre el problema del latifundisme i de la pobresa rural que afectava milions de jornalers, sobretot a Andalusia, Extremadura i Castella. La Llei de Reforma Agrària de 1932 pretenia redistribuir la terra mitjançant l’expropiació —amb compensació econòmica— de finques mal explotades o massa grans. Aquesta llei, tot i les seves bones intencions, es va aplicar lentament i amb moltes dificultats per la manca de recursos i la resistència dels grans propietaris....

Continua llegint "Reforma agrària i drets a la Segona República (1931–1936)" »

Franquisme: Característiques i Estructura del Règim Totalitari

Història2,87 KB

Franquisme dura 40 anys, naixerà com a dictadura i estarà legitimat per la seva victòria militar, consolidarà els poders absoluts de Franco, mantenint tot el caràcter antidemocràtic i la repressió. Nou estat es basa en pilars familiars, municipals i sindicals. Característiques: 1. Règim totalitari que neix com a dictadura inspirada en feixisme i nazisme. Suprimeix la constitució de 1931 i les garanties constitucionals, individuals i col·lectives, es tanquen les corts, es prohibeixen partits i sindicats. Només es permet la Falange i el sindicat oficial CNS. Autors parlen del règim com un semblant al de l'Antic Règim (autoritari), però altres diuen que la repressió sostinguda en el temps indica que era un règim feixista. 2. Absolutisme:

...
Continua llegint "Franquisme: Característiques i Estructura del Règim Totalitari" »

Batalla de l'Ebre: Context, Pla i Conseqüències

Història2,84 KB

La Batalla de l'Ebre: Context i Desenvolupament

El Context Republicà i la Crida a Files

La República tenia el Segre, a l’oest, i l’Ebre al sud, com a línies de defensa rere les quals podia reorganitzar les seves tropes. El govern republicà va cridar a files els reservistes de noves quintes i va poder, així, organitzar 12 noves divisions amb reclutes que anaven des dels 16 anys (la Quinta del Biberó) fins a homes ja madurs.

L'Estratègia de Negrín i l'Objectiu

Després de fracassar en els seus intents de pau, Negrín va voler cridar l’atenció internacional amb una gran acció ofensiva de ressonàncies heroiques. Va pensar que si l’empresa tenia èxit, la República podria negociar des d’una posició de força molt més gran. El...

Continua llegint "Batalla de l'Ebre: Context, Pla i Conseqüències" »

Història de l'Espanya Contemporània: De la República al Franquisme

Història4,65 KB

Evolució política: 1931-1933

Font 1 (1931): Les esquerres guanyen de forma clara amb 279 escons, obtenint gairebé 3 milions de vots. La dreta queda en minoria amb només 41 escons.

Font 2 (1933): Guanyen les dretes amb 204 escons. L'esquerra cau fins als 94 escons, sent la minoria, mentre que el centre manté el pes amb 168 representants.

Anàlisi del període

Les eleccions de 1931 les guanyen les esquerres gràcies a la crisi de la monarquia d'Alfons XIII, la unió del Pacte de Sant Sebastià i la gran mobilització social. Per contra, l'any 1933 triomfen les dretes pel desgast de les reformes del Bienni Reformista i els conflictes amb sectors conservadors. També hi influeixen directament la crisi de govern per l'aixecament de Casas Viejas,...

Continua llegint "Història de l'Espanya Contemporània: De la República al Franquisme" »