Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

El Memorial de Greuges (1885)

Manifest impulsat per Valentí Almirall a través del Centre Català, lliurat a Alfons XII l'any 1885.

Va ser la primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el marc d'una política catalanista. Els punts clau defensats eren:

• Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització espanyola.
• Defensa del Dret Civil català.
• Demanda de proteccionisme econòmic.
• Defensa de la llengua catalana.

Les Bases de Manresa (1892)

Nom amb què es coneix el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa l'any 1892.

Principis fonamentals

Les Fronteres de la Modernitat a la Monarquia Hispànica

La unió dinàstica de corones dels Reis Catòlics va ser un procés clau. El 1468 es va produir una reunió als Toros de Guisando entre Enric IV, casat amb la germana d'Alfons V de Portugal, i els seus germanastres, l'infant Alfons, i després Isabel. Alfons va morir, i llavors, dues dones eren candidates al tron: Joana i Isabel. Enric IV va acceptar als Toros de Guisando que la seva germanastra Isabel heretés el tron, ja que es dubtava de la legitimitat de Joana. Enric IV es reservava el dret a triar amb qui es casaria Isabel, ja que, segons el dret castellà, el seu marit no seria rei consort sinó titular.

La qüestió és que darrere de l'aliança matrimonial hi havia un gran arquitecte:...

La Divisió de Poders a Espanya

El Poder Legislatiu: Les Corts Generals

A Espanya, el Parlament té la funció legislativa, que rep el nom de Corts Generals. Aquestes estan integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

El Congrés dels Diputats: Funcions i Elecció

El Congrés dels Diputats té el poder de legislar, discutir i aprovar lleis i pressupostos que controlen la vida del conjunt del país. Els seus representants s'elegeixen per mitjà de les eleccions legislatives. Després d'aquestes, hi concorren els partits polítics i les coalicions que es disputen un nombre determinat d'escons.

Durant la campanya electoral, cada partit planteja les seves idees, plans i propostes. La votació es realitza per províncies. Segons...

El Sistema de la Restauració

El Projecte Monàrquic Constitucional de Cánovas

Cop d'estat de Martínez Campos: Desembre de 1874 a Sagunt, va proclamar Alfons XII rei d'Espanya.

Constitució de 1876: Principis de les de 1845 i 1869, es van escriure les bases. Destaca la sobirania compartida, el rei controlava gran part del poder i les corts eren bicamerals. Ideologia moderada, no progressista, estat confessional, religió catòlica i admetia la llibertat. Des de 1890, sufragi universal.

El Bipartidisme i el Torn de Partits

Conservadors governaven fins a 1881. Pacte del Pardo de 1885.

Manipulació Electoral i Estructura Caciquista

Canvi de govern per falses eleccions, guanyava el partit escollit pel monarca. Va sorgir el caciquisme: propietaris rics,...

Context polític previ a la revolució

Política: populistes → anarquistes, PSDR (marxista) → bolxevics i menxevics, economia capitalista i revolució socialista, essseristes (PSR), cadets (PCD) / Mònarquia: revolució burgesa i després econòmica.

Mesures del tsar per calmar la situació

Empresonament dels soviets, limitació de les llibertats civils (llibertat d'expressió), creació de la Duma (parlament) amb sufragi ampliat i dret de veto del tsar.

Revolució de 1917

• 23 de febrer: manifestació a les fàbriques. S'organitzen els soviets, amb diferents ideologies però units.
• Març: el tsar abdica. S'estableix un govern provisional format pels cadets, el príncep Lvov i Kerenski. Paral·lelament, es forma un govern paral·lel dels soviets,

1. Partits dinàstics a Catalunya (1874-1923)

Durant la Restauració borbònica, dos partits s'alternaven al poder: el Partit Conservador (Cánovas), de dretes, defensava la monarquia, l'Església, l'ordre social i el proteccionisme; el Partit Liberal (Sagasta), més progressista, defensava reformes, llibertats i el sufragi universal masculí (1890). El sistema s'anomenava torn pacífic i es mantenia gràcies al caciquisme (control dels vots) i la tupinada (frau electoral). A Catalunya, els partits dinàstics van perdre suport pel centralisme i la corrupció. L'oposició estava formada pels republicans (contraris a la monarquia), carlins (monarquia tradicionalista), PSOE (1879) (socialista, defensor dels treballadors), anarquistes (contraris...

Isabel II i la transició cap al capitalisme (1833-1868)

Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868), Espanya va començar a passar d'una economia senyorial, basada principalment en l'agricultura, cap a una economia capitalista. Aquest canvi va estar relacionat amb les reformes liberals, que volien impulsar la propietat privada i acabar amb les estructures de l'Antic Règim.

Les desamortitzacions

Una de les mesures més importants van ser les desamortitzacions. La de Mendizábal (1836) va consistir a vendre béns de l'Església per obtenir diners i reduir el deute públic. La de Madoz (1855) va afectar especialment els béns municipals. Tot i això, moltes terres van quedar en mans de burgesos i grans propietaris, ja que els pagesos no tenien prou...

• 1878 (Pau de Zanjón): Fi de la guerra. Promeses de reformes i autonomia no complertes.

• 1879-1880 (Guerra Chiquita): Insurrecció mambisa fallida.

• 1886: Abolició de l'esclavitud (única millora de Sagasta).

• 1892: José Martí funda el Partit Revolucionari Cubà. Espanya puja aranzels i tensa relacions amb EUA.

• 1895 (Grito de Baire): Inici de la Guerra d'Independència. Repressió dura de Weyler.

• 1896 (Filipines): Insurrecció de Rizal (executat per Polavieja).

• 1897: Assassinat de Cánovas. El govern liberal concedeix l'autonomia (massa tard).

• Febrer 1898: Explosió del Maine. EUA dona un ultimàtum a Espanya.

• 1898 (Guerra Hispano-Estatunidenca): Derrotes espanyoles a Cavite i Santiago de Cuba.

• Desembre 1898 (Tractat de París): Espanya perd Cuba, Puerto

1. La Restauració borbònica (1875-1902)

1.1 La monarquia constitucional

La segona restauració borbònica va estar dirigida per Antonio Cánovas del Castillo, amb el suport de la burgesia catalana, els industrials bascos, el Madrid polític i el finançament dels Rothschild, com a resposta al Sexenni Democràtic.

El sistema tenia com a eix vertebrador la monarquia, amb la figura d'Alfons XII, i es basava en un sistema bipartidista, liderat pel Partit Conservador de Cánovas i el Partit Liberal-Fusionista de P. M. Sagasta, sota el paraigua de la Constitució de 1876.

Aquest nou projecte s'inspirava en les grans potències europees, com la Gran Bretanya de la reina Victòria i l'Alemanya de Bismarck. Era un sistema conservador, propi dels imperis...

17 de juliol de 1936: L'inici del conflicte

Melilla. Els revoltats: militar, conservadors, falangistes, carlins, església, catòlics, monàrquics. Republicans: classes populars, burgesia, classes mitjanes, intel·lectuals...

Els governs republicans durant la guerra

• Govern José Giral (juliol-setembre de 1936): Anarquistes, socialistes, comunistes. A Catalunya, creació del Comitè de Milícies Antifeixistes.
• Largo Caballero (setembre de 1936 - maig de 1937): Socialistes, republicans, comunistes, nacionalistes. Creació de l'Exèrcit Popular per centralitzar el poder. Tribunals populars. A Catalunya, Govern d'Unitat (Tarradellas) i dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes.
• Juan Negrín (socialista, maig de 1937 - març de 1939): POUM il·legalitzat,