Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La Guerra de Successió Espanyola: causes, tractats i caiguda de Barcelona

HistòriaActualitzat el 2,32 KB

La Guerra de Successió Espanyola

L’any 1700, Carles II va morir sense descendència, però designava com a candidat a Felip V (Borbó), qui va jurar el càrrec el 1701. Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l’equilibri de poder entre les potències europees. L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa i, ràpidament, Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar el seu suport a Carles d’Hasburg (Àustria) i van entrar en guerra contra França i Espanya.

A Espanya, la qüestió successòria també havia dividit els territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel a Felip, excepte una part de la gran noblesa, que temia perdre poder. En canvi, a la Corona d’Aragó, les institucions més representatives...

Continua llegint "La Guerra de Successió Espanyola: causes, tractats i caiguda de Barcelona" »

Resum de la Guerra Civil espanyola: els governs republicans (1936-1939)

HistòriaActualitzat el 2,85 KB

Larga de Guerra Civil

La G.C.E. (1936 - 1939) va ser un conflicte bèl·lic entre el govern de la Segona República, amb suport d'esquerres, i una part de l'exèrcit i dretes. Va acabar amb la victòria dels rebels i la instauració de la dictadura feixista de Francisco Franco.

Govern Giral (juliol - setembre de 1936)

L'aixecament militar va desencadenar una revolució social al bàndol republicà, amb poder a Catalunya i Astúries. Convisqueren el govern republicà i el poder revolucionari de sindicats i partits d'esquerres. També hi hagué un moviment anticlerical i antiburgès.

Govern Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

Es va plantejar un govern unit contra el feixisme, acabant amb els poders paral·lels, per guanyar la guerra. Van formar...

Continua llegint "Resum de la Guerra Civil espanyola: els governs republicans (1936-1939)" »

Moviment obrer i internacionalisme al segle XIX: anarquisme, marxisme i primeres organitzacions

HistòriaActualitzat el 3,48 KB

El moviment obrer al segle XIX

El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com internacional. Primer, d'una manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball, que no eren gens bones.

Les teories socialistes, especialment el marxisme i l'anarquisme,...

Continua llegint "Moviment obrer i internacionalisme al segle XIX: anarquisme, marxisme i primeres organitzacions" »

La Guerra del Francès i les Corts de Cadis: orígens del liberalisme espanyol

HistòriaActualitzat el 3,81 KB

La Guerra Napoleònica i la Guerra del Francès

Aquesta denominació avui encara perdura dins de la historiografia francesa, que analitza el conflicte com un episodi més dels produïts dins de l’Europa enfrontada a Napoleó.

La Guerra del Francès: Visió Catalana

Per contra, en l’àmbit català, des de l’obra de Jaume Vicens Vives, es parlarà de Guerra del Francès. Aquesta denominació reflecteix un cert grau de xenofòbia contra l’invasor francès, heretada dels conflictes existents des del segle XVII amb els enfrontaments bèl·lics de la Guerra dels Trenta Anys i l’amarg record de la derrota en la Guerra de Successió. És una denominació que expressa la diversitat de conflictes que van coexistir dins de la mateixa guerra i que,...

Continua llegint "La Guerra del Francès i les Corts de Cadis: orígens del liberalisme espanyol" »

Restabliment de la Generalitat i Estatut de Sau (1979)

HistòriaActualitzat el 2,62 KB

Restabliment de la Generalitat de Catalunya

El restabliment de la Generalitat de Catalunya

La demanda d’autonomia per a Catalunya va rebre un nou impuls amb la proposta de l’Assemblea de Parlamentaris Catalans el juny de 1977. Formada per la majoria de diputats catalans escollits, demanaven la restauració de la Generalitat, el retorn del seu president Josep Tarradellas, la derogació de la llei que abolia l’Estatut de 1932 i la constitució d’un govern provisional de Catalunya.

Davant la situació, Adolfo Suárez va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn el 23 d'octubre de 1977 com a president després de 30 anys d’exili. El restabliment va ser anterior a la Constitució de...

Continua llegint "Restabliment de la Generalitat i Estatut de Sau (1979)" »

Rússia Zarista: Immobilisme Polític i Oposició al Tsarisme (Segle XIX)

HistòriaActualitzat el 2,55 KB

1.1 Immobilisme Polític i Dificultats de Modernització

L'economia i la societat russes eren de les més endarrerides d'Europa, i el sistema polític descansava en el poder absolut del tsar. El règim se sostenia sobre tres pilars fonamentals:

  • La noblesa.
  • Alts càrrecs de l'administració i l'exèrcit.
  • L'Església Ortodoxa.

Durant el regnat d'Alexandre II es va intentar aplicar una sèrie de reformes, però sense qüestionar el poder del tsar. Una de les mesures més significatives va ser l'abolició del règim feudal i de la servitud camperola el 1861. Els serfs van obtenir la llibertat, però van haver de pagar indemnitzacions molt elevades.

Sota els regnats d'Alexandre III i Nicolau II es va retornar a l'immobilisme polític i es va reprimir...

Continua llegint "Rússia Zarista: Immobilisme Polític i Oposició al Tsarisme (Segle XIX)" »

Causes, fases i conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

HistòriaActualitzat el 5,05 KB

Causes de la Primera Guerra Mundial

  • Gran rivalitat entre França i Alemanya, ja que França s'havia quedat amb els territoris d'Alsàcia i Lorena després de la Guerra Franco-Prussiana, i els francesos volien recuperar-los.
  • Rússia i l'Imperi Austrohongarès volien conquerir els Balcans per així tenir una sortida al mar Mediterrani.
  • Àfrica i Àsia es disputaven diferents territoris per l'expansió colonial, i la repartició desigual va provocar el descontentament d'alguns països.
  • Rivalitat entre Alemanya i el Regne Unit, ja que els productes alemanys estaven substituint els britànics.

Conseqüències de la Gran Guerra

  • Territorials

    • En el Tractat de Versalles, Alemanya es va considerar responsable de la guerra i va haver de pagar indemnitzacions
...
Continua llegint "Causes, fases i conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa" »

Catalanisme (s. XIX–XX): orígens, Bases de Manresa i Mancomunitat

HistòriaActualitzat el 10,72 KB

Catalanisme: moviment social i polític del segle XIX

Catalanisme = moviment social i polític del segle XIX. Catalunya té una identitat política i cultural que molts defensen i consideren que Catalunya s'ha d'autogovernar. Als anys 1830 apareix un catalanisme cultural (la Renaixença: revaloritzar la cultura i la llengua) i el romanticisme (revalorització del passat nacional). El nacionalisme polític no creix fins al Sexenni Democràtic (1868–1874): apareixen corrents catalanistes d'esquerra i de dreta.

Inici del catalanisme polític

Inici del catalanisme: Un dels primers teòrics del catalanisme polític va ser Valentí Almirall (1841–1904). Valentí Almirall provenia del partit republicà federal de Pi i Margall i el 1886 va publicar...

Continua llegint "Catalanisme (s. XIX–XX): orígens, Bases de Manresa i Mancomunitat" »

Aliances i plans estratègics de la Primera Guerra Mundial: Triple Entesa, Pla Schlieffen i Pla XVII

HistòriaActualitzat el 3 KB

Aliances de la Primera Guerra Mundial

Aliats

Denominació genèrica donada als països que lluitaren contra Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia, a la Primera Guerra Mundial, i als adversaris de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.

Entesa

Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.

Entesa Cordial

Expressió, usada del 1840 al 1843, que designa el començ de les bones relacions, bé que superficials, que foren establertes aleshores entre Victòria d'Anglaterra i Lluís Felip de França. El terme reaparegué el 1904 amb l'acostament franco-britànic entorn de les qüestions colonials, i desembocà en la Triple Entesa.

Triple Entesa

Aliança...

Continua llegint "Aliances i plans estratègics de la Primera Guerra Mundial: Triple Entesa, Pla Schlieffen i Pla XVII" »

L'oposició catalana durant el franquisme: exili, partits i moviments socials

HistòriaActualitzat el 2,85 KB

L'Oposició a Catalunya durant el Franquisme

La Generalitat a l'Exili i la Successió Institucional

A l'exili, els polítics republicans van mantenir la Generalitat com una institució legítima del poble català. Josep Irla va ser nomenat successor de Lluís Companys. El 1954, en una assemblea celebrada a l'ambaixada de Mèxic, es va triar com a president de la Generalitat Josep Tarradellas, que es va mantenir en el càrrec fins a la restauració de la Generalitat a Catalunya l'any 1977.

Evolució dels Grups Polítics

Els grups nacionalistes units des de 1939 al Front Nacional de Catalunya (FNC), van passar a formar part el 1945 del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).

L'Obertura i la Repressió Tecnocràtica

L'oposició durant la fase tecnocràtica...

Continua llegint "L'oposició catalana durant el franquisme: exili, partits i moviments socials" »