Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La Primera Guerra Mundial (1914-1918): aliances, conflicte i tractats de pau

HistòriaActualitzat el 4,78 KB

La Formació de les Aliances Internacionals (1870-1914)

El Sistema d'Aliances de Bismarck (1870-1890)

Otto von Bismarck va establir un sistema d’aliances internacionals amb els següents principis:

  • Aconseguir el predomini alemany en la política continental europea.
  • Crear un bloc de potències amb centre a l’Imperi Alemany.
  • Contenir els enemics d’Alemanya, pretenent aïllar França per evitar una possible revenja per la pèrdua de les regions d’Alsàcia i Lorena.

Principals Aliances Negociades per Bismarck

  • 1873: La Lliga dels Tres Emperadors.
  • 1879: Alemanya i Àustria van signar la Doble Aliança.
  • 1882: Es va signar la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia).

La Desarticulació del Sistema Bismarck

La idea de Bismarck d'aïllar...

Continua llegint "La Primera Guerra Mundial (1914-1918): aliances, conflicte i tractats de pau" »

La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia a la Catalunya republicana (1931-1936)

HistòriaActualitzat el 4,64 KB

La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'Autonomia (1931-1936)

Tots els partits catalans, menys la Lliga Regionalista, s'havien compromès amb el moviment generat pel Pacte de Sant Sebastià. El 1931 neix Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), dirigida per Francesc Macià. El 12 d'abril, en les eleccions municipals, amb una alta participació, ERC a Barcelona aconsegueix 25 dels 50 regidors, un èxit similar al de la resta de les principals ciutats catalanes. ERC va ser el partit predominant durant tota la República.

Proclamació de la República i creació de la Generalitat

El 14 d'abril del 1931, Lluís Companys proclama la República des de l'Ajuntament de Barcelona. Hores després, Francesc Macià proclama la República Catalana com a...

Continua llegint "La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia a la Catalunya republicana (1931-1936)" »

Espanya durant el franquisme: població activa, migracions i política (1940-1975)

HistòriaActualitzat el 3,32 KB

Evolució de la Població Activa (1940-1975)

Descripció del Quadre

Quadre estadístic extret dels Anuaris Estadístics on es detalla l'evolució de la població activa espanyola, dividida en els tres sectors, durant els anys 1940, 1950, 1960 i 1975.

Context Temporal

Des de l'any 1940, el primer any posterior a la finalització de la Guerra Civil i a l'establiment del règim de Franco a tot el país, fins a l'any de la mort del dictador Franco el 1975, dins del període franquista.

Anàlisi de l'Evolució

S'observa un lent descens de la població activa agrícola, que no s'accelera sinó a partir de 1960; un constant increment de la població ocupada en la indústria; i un estancament, fins al 1960, de la població ocupada en els serveis.

Moviments

...
Continua llegint "Espanya durant el franquisme: població activa, migracions i política (1940-1975)" »

Lleis fonamentals del franquisme i repressió lingüística a Catalunya

HistòriaActualitzat el 3,02 KB

Lleis Fonamentals del Franquisme: Cronologia i Impacte

El règim franquista es va sustentar en una sèrie de lleis fonamentals que van configurar la seva estructura política i social. A continuació, es detallen les més rellevants:

Fuero del Trabajo (1938)

  • Regulava els horaris de treball i descans.
  • Definia l’estructura del sindicat vertical.

Ley Constitutiva de las Cortes (1942)

En teoria, era el màxim òrgan de participació del poble espanyol, però reservava la capacitat legislativa i la sanció de les lleis al Cap de l’Estat.

Fuero de los Españoles (1945)

En un context de final de la Segona Guerra Mundial, pretenia aparentar un recull de drets i deures dels ciutadans espanyols. Era l’Estat, controlat pel seu cap i pel partit únic, qui...

Continua llegint "Lleis fonamentals del franquisme i repressió lingüística a Catalunya" »

Conseqüències de l'imperialisme: impacte econòmic i social de la colonització

HistòriaActualitzat el 2,41 KB

Conseqüències de l'Imperialisme

La colonització va provocar canvis en l'economia, la cultura i les maneres de viure dels pobles indígenes.

L'Explotació Econòmica

Els europeus van practicar una "economia del pillatge": l'objectiu essencial era explotar amb el mínim cost possible uns territoris immensos que tenien recursos naturals en abundància. Els colons europeus es van apropiar de les terres. Grans companyies van rebre de les metròpolis concessió gratuïta per explotar terres amb un sistema de plantacions dedicades al monopoli. Van obligar els indígenes a fer treball forçós i van infringir maltractaments, cosa que va produir dràstiques reduccions de la població. Aquesta explotació, el treball forçat i la ruïna de les activitats...

Continua llegint "Conseqüències de l'imperialisme: impacte econòmic i social de la colonització" »

La divisió de poders a Espanya: legislatiu, executiu i judicial

HistòriaActualitzat el 3,02 KB

La Divisió de Poders a Espanya

El Poder Legislatiu: Les Corts Generals

A Espanya, el Parlament té la funció legislativa, que rep el nom de Corts Generals. Aquestes estan integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

El Congrés dels Diputats: Funcions i Elecció

El Congrés dels Diputats té el poder de legislar, discutir i aprovar lleis i pressupostos que controlen la vida del conjunt del país. Els seus representants s'elegeixen per mitjà de les eleccions legislatives. Després d'aquestes, hi concorren els partits polítics i les coalicions que es disputen un nombre determinat d'escons.

Durant la campanya electoral, cada partit planteja les seves idees, plans i propostes. La votació es realitza per províncies. Segons...

Continua llegint "La divisió de poders a Espanya: legislatiu, executiu i judicial" »

Reformisme a la Restauració: Maura i Canalejas (1898-1912)

HistòriaActualitzat el 3,69 KB

El Reformisme Polític i el Regeneracionisme (1898-1912)

La Crisi del 98 i els Inicis del Reformisme

El Desastre del 98 va demostrar les deficiències del règim de la Restauració i, per tant, va impulsar un reformisme polític regeneracionista.

L'any 1899, la reina Maria Cristina va atorgar la seva confiança a Silvela, líder dels conservadors, que va formar govern. El nou govern va mostrar una certa voluntat de renovació, iniciant una política reformista amb projectes de descentralització administrativa. Però també va augmentar els tributs sobre els productes essencials i va crear nous impostos, tot per fer front a les pèrdues de la Guerra de Cuba.

En conseqüència, a Catalunya es van produir els tancaments de caixes de recaptació....

Continua llegint "Reformisme a la Restauració: Maura i Canalejas (1898-1912)" »

La Convenció Francesa: Girondins i Jacobins (1792-1794)

HistòriaActualitzat el 2,73 KB

La Convenció Girondina (1792-1793)

Durant aquest període, va aparèixer la insurrecció dels llauradors de la Vendée (un departament de França que obligava els llauradors a deixar la terra i anar a la guerra). Aquesta revolta va ser recolzada per religiosos enemics de la República i nobles, formant un exèrcit a favor del rei i en contra de la República.

A París, els sans-culottes van assaltar presons on hi havia nobles i religiosos i els van matar, reclamant més reformes. Es va instal·lar un govern de girondins, marcat també per la influència dels jacobins.

El 21 de gener de 1793, Lluís XVI va ser declarat traïdor i va ser guillotinat. Aquest fet va dividir el govern internament i, fins i tot, va provocar que Anglaterra i Espanya...

Continua llegint "La Convenció Francesa: Girondins i Jacobins (1792-1794)" »

El Cop d'Estat de 1936 i la Guerra Civil Espanyola

Història7,24 KB

1. El cop d'estat de 1936

1.1. Conspiració contra el govern del Front Popular

En el moment en què es confirma la victòria del Front Popular, es posaren en marxa diverses trames conspiradores contra el nou Govern, organitzades entorn de la Unió Militar Española (UME), dirigida pel general Sanjurjo des de l'exili a Portugal amb suports diversos entre l'oligarquia industrial, terratinent i financera. El Govern tenia coneixement de la situació, però la reacció fou lenta i tímida. Fou un error de la República destinar el general Mola a Pamplona, ja que es guanyà el braç armat del carlisme i s'erigí en director de la conspiració. Els generals Franco i Goded també havien maquinat; el 1936, la guarnició a Melilla es revoltà i declarà...

Continua llegint "El Cop d'Estat de 1936 i la Guerra Civil Espanyola" »

La Segona República Espanyola: Del Bienni Negre al Front Popular

Història5,37 KB

Reorganització de les dretes i crisi republicana

La reorganització de les dretes, les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques; també alguns sectors de les classes mitjanes consideraven massa radicals els canvis proposats. L'assetjament al govern va provocar que el president Alcalá-Zamora retirés la confiança a Manuel Azaña, fet que va portar a la convocatòria d'eleccions generals.

L'ascens dels partits de dreta

Els principals partits de dreta que es van presentar foren:

  • Partido Radical (liderat per Alejandro Lerroux)
  • CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas)
  • JONS i Falange (el 1934 es produeix la unificació en FE de las JONS)

A la tardor del 1933 ja era evident...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Del Bienni Negre al Front Popular" »