Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Situació prèvia

Fe i JONS, escamots

Conseqüència: empresonament de Pedro Rivera

Polarització: església i croades

Esquerra radicalitzada: PSOE i CNT

Nous partits: POUM (Bloc Obrer i Camperol + Esquerra Comunista)

PSUC (juliol de 1936): Partit Socialista Unificat de Catalunya

L'esclat de la guerra

Fets de febrer: el govern separa Franco, Mola, Goded i Sanjurjo. La UME i els militars conspiren clandestinament i planifiquen un cop d'estat.

Front: Franco a Canàries, Mola a Gal·lípoli, Goded a Catalunya, Sanjurjo a Balears.

17 de juliol: ocupen Ceuta, Melilla i Tetuan. Franco es posa en contra.

18 de juliol: Mola declara l'estat de guerra a Pamplona, zones andaluses, Castella i Aragó. Els èxits són sobretot rurals.

20 de juliol: Goded declara l'...

Causes de la Guerra Civil

Causes remotes: mirem com es va fer la reforma agrària a Espanya (oposició radical dels dos bàndols, pronunciaments militars continus al segle XIX, intervenció de l'exèrcit en la vida política, radicalització social i política, intervenció de l'exèrcit).

Actitud i mentalitat de l'exèrcit (conservadorisme i més reaccionari per la crisi del 1898, contra nacionalismes, objectius exclusivament militars: sofocar l'estat català, llengua i identitat catalana).

Retard en la modernització ideològica i econòmica del país (revolució industrial tardana i focalitzada a Catalunya i el País Basc, mercats exteriors febles, burgesia catalana i petita burgesia illustrada eren sectors febles, moviment obrer potent, economia...

Les reformes del bienni negre

La paralització de les reformes

El nou govern presidit per Alejandro Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant una gran part de la reforma agrària. Va intentar contrarestar la reforma religiosa amb l’aprovació d’un pressupost de culte i clergue i l’inici de negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu. A l’exèrcit es va aprovar una amnistia per als qui s’havien revoltat juntament amb Sanjurjo l’any 1932 i col·laboradors de Primo de Rivera. Pel que fa a l’educació, es van respectar els canvis del govern anterior, malgrat que se’n va reduir considerablement el pressupost.

Francisco Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses, va propugnar la revolució...

Origen de la Primera Guerra Mundial

A l'últim terç del segle XIX i principis del XX, a Europa es van formar dos blocs de potència militar: la Triple Aliança i la Triple Entesa. Els recels històrics, l'escalada armamentista, les friccions colonials, les crisis balcàniques i el sistema d'aliances diplomàtiques van afavorir l'esclat del conflicte bèl·lic.

La pau armada

Alemanya es va convertir en la potència rectora de la política internacional, gràcies a la política del canceller Bismarck, que va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria, Rússia i Itàlia. Pretenia aconseguir:

• Aïllament de França, que havia alimentat el desig de revenja dels alemanys i la convertia en un adversari potencial.
• El manteniment de l'equilibri

Context: la Gran Potència Europea

Regne Unit i Gran Bretanya eren la gran potència mundial. La Gran Bretanya victoriana regnava a Anglaterra.

A Alemanya, la unificació va ser tardana i intensa, basada en el proteccionisme.
Alemanya, a mitjan segle XIX, creix i necessita mantenir les seves rutes i necessita colònies i conquerir mercats exteriors.
Té una actitud agressiva tant en el terreny colonial com econòmic.

Alemanya té un règim autoritari-kaiser (Guillem II) i un canceller (Bismarck).
França té colònies des del segle XV i té un creixement assegurat. El problema francès no és econòmic.
Rússia encara està en l'antic règim amb un ritme de tsar. Es converteix en el país més gran de la Terra, i és un país que no ha evolucionat,...

Un règim dictatorial

1.1 Característiques del franquisme

Totalitarisme, cabdillisme, concepció unitària i centralista de l'Estat, repressió i control dels mitjans de comunicació.

1.2 Pilars del règim

Tres grans pilars: l'exèrcit, el partit únic (Falange, amb suport social a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i el Sindicat Espanyol Universitari) i l'Església (Estat catòlic).

1.3 Els suports socials

• Suport actiu: Elits econòmiques i socials, petits i mitjans propietaris agrícoles.
• Suport passiu: Classes mitjanes, marcades pel trauma de la Guerra Civil i l'apoliticisme.
• Sector popular: Els perdedors de la Guerra Civil, sotmesos a passivitat i silenci.

1.4 El franquisme a Catalunya

La Catalunya franquista: industrials, propietaris...

a. És una font primària, consistent en una taula estadística de caràcter polític. Mostra la distribució dels escons al Congrés dels Diputats entre els anys 1876 i 1886. La informació fa evident el funcionament del «torn pacífic», on el Partit Conservador i el Partit Liberal s'alternaven de manera artificial les majories absolutes al Parlament, deixant totalment marginats de l'accés al poder els republicans i altres forces polítiques.

b. És una font primària, iconogràfica i de naturalesa política. Es tracta d'una caricatura de la revista satírica El Motín (1892). La imatge il·lustra perfectament el frau electoral i el tornisme de la Restauració: s'hi veu Cánovas i Sagasta alternant-se còmodament («sube el uno, baja el...

1. Partits dinàstics a Catalunya (1874-1923)

Durant la Restauració borbònica, dos partits s'alternaven al poder: el Partit Conservador (Cánovas), de dretes, defensava la monarquia, l'Església, l'ordre social i el proteccionisme; el Partit Liberal (Sagasta), més progressista, defensava reformes, llibertats i el sufragi universal masculí (1890). El sistema s'anomenava torn pacífic i es mantenia gràcies al caciquisme (control dels vots) i la tupinada (frau electoral). A Catalunya, els partits dinàstics van perdre suport pel centralisme i la corrupció. L'oposició estava formada pels republicans (contraris a la monarquia), carlins (monarquia tradicionalista), PSOE (1879) (socialista, defensor dels treballadors), anarquistes (contraris...

Isabel II i la transició cap al capitalisme (1833-1868)

Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868), Espanya va començar a passar d'una economia senyorial, basada principalment en l'agricultura, cap a una economia capitalista. Aquest canvi va estar relacionat amb les reformes liberals, que volien impulsar la propietat privada i acabar amb les estructures de l'Antic Règim.

Les desamortitzacions

Una de les mesures més importants van ser les desamortitzacions. La de Mendizábal (1836) va consistir a vendre béns de l'Església per obtenir diners i reduir el deute públic. La de Madoz (1855) va afectar especialment els béns municipals. Tot i això, moltes terres van quedar en mans de burgesos i grans propietaris, ja que els pagesos no tenien prou...

1. El context general (1919-1939)

Situació inicial (1919): Després de la Primera Guerra Mundial, la majoria dels països europeus van adoptar sistemes parlamentaris i democràtics (ampliació del sufragi universal, fins i tot a les dones, i drets laborals com la jornada de 8 hores). Tanmateix, els nous estats d'Europa central i oriental no tenien tradició democràtica.

El declivi: Entre 1918 i 1939, tres grans impactes van sacsejar Europa: la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i el Crack de 1929. El 1939, la gran majoria de democràcies havien caigut, donant pas a règims autoritaris o feixistes.

2. Causes del retrocés dels règims democràtics

1. La Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles: Els països perdedors (especialment Alemanya)...