Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Desastre del 98: Crisi, Carlisme, Republicanisme i Nacionalismes

Història4,1 KB

  • 1878 (Pau de Zanjón): Fi de la guerra. Promeses de reformes i autonomia no complertes.

  • 1879-1880 (Guerra Chiquita): Insurrecció mambisa fallida.

  • 1886: Abolició de l'esclavitud (única millora de Sagasta).

  • 1892: José Martí funda el Partit Revolucionari Cubà. Espanya puja aranzels i tensa relacions amb EUA.

  • 1895 (Grito de Baire): Inici de la Guerra d'Independència. Repressió dura de Weyler.

  • 1896 (Filipines): Insurrecció de Rizal (executat per Polavieja).

  • 1897: Assassinat de Cánovas. El govern liberal concedeix l'autonomia (massa tard).

  • Febrer 1898: Explosió del Maine. EUA dona un ultimàtum a Espanya.

  • 1898 (Guerra Hispano-Estatunidenca): Derrotes espanyoles a Cavite i Santiago de Cuba.

  • Desembre 1898 (Tractat de París): Espanya perd Cuba, Puerto

...
Continua llegint "Desastre del 98: Crisi, Carlisme, Republicanisme i Nacionalismes" »

Transició econòmica a Espanya durant el regnat d’Isabel II: desamortitzacions i ferrocarril

Història4,91 KB

Transició econòmica a Espanya durant el regnat d’Isabel II

Revoltes urbanes dels anys 1830? → Bullangues.

Estatut Reial de 1834? → Carta atorgada.

Revolta barcelonina de 1843? → La Jamància.

Bombardeig de Barcelona cada 50 anys? → Espartero (frase atribuïda).

«G de gilipollas»: grup atacat? → Hombres G; cançó de Pabellón Psiquiátrico.

Constitució de 1837: llibertat d’impremta? → Sí.

Revolució europea de 1848: on comença? → França.

Els canvis de govern sempre eren electorals? → Fals; també hi havia pronunciaments.

Llei ferroviària? → 1855.

Desamortització de Madoz? → 1855; incloïa béns comunals.

Elecció d’Amadeu de Savoia? → 1870.

Principal defensor d’Amadeu I? → Joan Prim.

Guerra Carlina de 1872–1876?...

Continua llegint "Transició econòmica a Espanya durant el regnat d’Isabel II: desamortitzacions i ferrocarril" »

Restauració borbònica i desastre del 98: crisi a Espanya

Història9,18 KB

Durant el segle XIX, Europa estava vivint la Revolució Industrial. Espanya es va industrialitzar més lentament que altres països europeus (economia agrària). A Catalunya, però, es va desenvolupar una indústria cotonera important, que tenia els seus antecedents en la fabricació d'indianes. L'existència d'empresaris i capitals procedents de l'agricultura i del comerç, especialment del comerç amb Amèrica, va facilitar la inversió industrial.

A partir de 1780 es van introduir màquines de filar angleses i el 1802 la prohibició d'importar cotó filat va afavorir la producció catalana (proteccionisme). El 1833 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de Barcelona, fet que va impulsar la mecanització, sobretot...

Continua llegint "Restauració borbònica i desastre del 98: crisi a Espanya" »

Revolucions Americana i Francesa: Il·lustració i Canvi Polític

Història3,36 KB

1. La Revolució americana (1775-1783)

Les tretze colònies britàniques d’Amèrica del Nord volien independitzar-se de Gran Bretanya perquè els imposava molts impostos i no tenien representació al Parlament. Les idees de la Il·lustració defensaven la llibertat i la igualtat. El 1773 va tindre lloc el motí del te de Boston i el 1775 va començar la guerra d’independència, dirigida per George Washington. El 4 de juliol de 1776 es va aprovar la Declaració d’Independència, redactada principalment per Thomas Jefferson. Finalment, el 1783, Gran Bretanya va reconéixer la independència dels Estats Units amb el Tractat de París.

2. El naixement dels Estats Units

Després de la independència, el 1787 es va aprovar la Constitució dels

...
Continua llegint "Revolucions Americana i Francesa: Il·lustració i Canvi Polític" »

La Restauració borbònica a Espanya: política, oposició i guerres colonials

Història4,34 KB

Restauració borbònica (1874-1898)

1874: pronunciament de Sagunt (Martínez Campos) → Alfons XII, rei. Cánovas del Castillo impulsa la Restauració. Manifest de Sandhurst (1/12/1874): monarquia constitucional, ordre i estabilitat.

Sistema canovista

Sistema canovista: 4 pilars:

  • Constitució de 1876.
  • Corona: àrbitre polític i cap de l'exèrcit.
  • Bipartidisme: conservadors i liberals s'alternen.
  • Exèrcit: allunyat de la política.

Torn dinàstic

Conservadors (Cánovas): terratinents, alta burgesia, Església; sufragi censatari i ordre social.

Liberals (Sagasta): classes mitjanes; reformes, més llibertats i sufragi universal masculí.

Dates

  • 1875: derrota carlina.
  • 1876: Constitució.
  • 1878: concerts econòmics bascos.
  • 1885: mort d'Alfons XII i Pacte d'El
...
Continua llegint "La Restauració borbònica a Espanya: política, oposició i guerres colonials" »

La Restauració borbònica (1875-1902): monarquia, caciquisme i catalanisme polític

Història12,87 KB

1. La Restauració borbònica (1875-1902)

1.1 La monarquia constitucional

La segona restauració borbònica va estar dirigida per Antonio Cánovas del Castillo, amb el suport de la burgesia catalana, els industrials bascos, el Madrid polític i el finançament dels Rothschild, com a resposta al Sexenni Democràtic.

El sistema tenia com a eix vertebrador la monarquia, amb la figura d'Alfons XII, i es basava en un sistema bipartidista, liderat pel Partit Conservador de Cánovas i el Partit Liberal-Fusionista de P. M. Sagasta, sota el paraigua de la Constitució de 1876.

Aquest nou projecte s'inspirava en les grans potències europees, com la Gran Bretanya de la reina Victòria i l'Alemanya de Bismarck. Era un sistema conservador, propi dels imperis...

Continua llegint "La Restauració borbònica (1875-1902): monarquia, caciquisme i catalanisme polític" »

La Restauració borbònica a Espanya: sistema, societat i catalanisme (1875-1902)

Història14,36 KB

1.1. La monarquia constitucional

La segona restauració borbònica va estar dirigida per Antonio Cánovas del Castillo amb el suport de la burgesia catalana, els industrials bascos, el Madrid polític i el finançament dels Rothschild com a resposta al Sexenni.

El sistema tenia com a eix vertebrador la monarquia, amb la figura d'Alfons XII, en un sistema bipartidista liderat pel partit conservador de Cánovas i el partit liberal fusionista de P. Sagasta, sota el paraigua de la Constitució de 1876.

Aquest nou projecte s'inspira en les grans potències europees, com la Gran Bretanya de la reina Victòria i l'Alemanya de Bismarck.

Era un sistema conservador propi dels imperis europeus contraris a la Comuna de París, i tenia l'objectiu d'establir...

Continua llegint "La Restauració borbònica a Espanya: sistema, societat i catalanisme (1875-1902)" »

La Revolució Francesa: etapes, monarquia constitucional, República i Terror

Història3,17 KB

La Revolució Francesa: etapes

1. Monarquia constitucional (1789-1792)

L'Assemblea Nacional comença a desmantellar l'Antic Règim: abolició del feudalisme i supressió dels drets senyorials i gremials, aprovació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, aprovació de la Constitució Civil del Clergat i aprovació de la Constitució de 1791 (divisió de poders). França va passar de la monarquia absoluta a la constitucional.

Però Lluís XVI no accepta la pèrdua de poder i intenta fugir a l'estranger, però el van pillar i arrestar a Varennes. Mentrestant, a l'Assemblea es formen "clubs" polítics: els girondins (donen la revolució per acabada) i els jacobins (radicals amb suport dels sans-culottes).

Quan Àustria i Prússia declaren...

Continua llegint "La Revolució Francesa: etapes, monarquia constitucional, República i Terror" »

Espanya al segle XVIII: Antic Règim, Nova Planta i Il·lustració

Història5,65 KB

ESPANYA AL SEGLE XVIII → ANTIC RÈGIM: monarquia absoluta, societat estamental i economia agrària

La Corona de Castella tenia més poder reial; la Corona d'Aragó conservava més institucions pròpies i el rei estava més limitat per les Corts. Les Corts reunien rei, noblesa, clergat i tercer estat.

  • Privilegiats: noblesa i clergat → terres, senyorius i avantatges fiscals.
  • No privilegiats: burgesia, pagesos, artesans i jornalers → pagaven impostos.

Aquesta societat entra en crisi amb la Il·lustració.

GUERRA DE SUCCESSIÓ (1701-1714)

Mort de Carles II sense hereu → Felip d'Anjou (Borbó) contra Carles d'Habsburg. Guanya Felip V.

Tractat d'Utrecht (1713): fi de la guerra internacional. Espanya perd:

  • Gibraltar i Menorca → Gran Bretanya
  • Països
...
Continua llegint "Espanya al segle XVIII: Antic Règim, Nova Planta i Il·lustració" »

Cronologia i Conseqüències de la Guerra Civil i el Franquisme

Història5,15 KB

17 de juliol de 1936: L'inici del conflicte

Melilla. Els revoltats: militar, conservadors, falangistes, carlins, església, catòlics, monàrquics. Republicans: classes populars, burgesia, classes mitjanes, intel·lectuals...

Els governs republicans durant la guerra

  • Govern José Giral (juliol-setembre de 1936): Anarquistes, socialistes, comunistes. A Catalunya, creació del Comitè de Milícies Antifeixistes.
  • Largo Caballero (setembre de 1936 - maig de 1937): Socialistes, republicans, comunistes, nacionalistes. Creació de l'Exèrcit Popular per centralitzar el poder. Tribunals populars. A Catalunya, Govern d'Unitat (Tarradellas) i dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes.
  • Juan Negrín (socialista, maig de 1937 - març de 1939): POUM il·legalitzat,
...
Continua llegint "Cronologia i Conseqüències de la Guerra Civil i el Franquisme" »