Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

1. Context previ

Crisi de la monarquia després de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Fracàs de la «Dictablanda» de Berenguer.

Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 → victòria republicana a les ciutats.

Proclamació de la Segona República: 14 d'abril de 1931. Abdicació d'Alfons XIII.

2. El Govern provisional (abril - desembre de 1931)

Presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

Suport de republicans i socialistes.

Objectius:

• Democratitzar el país.
• Reforma econòmica i social.
• Laïcització de l'Estat.

Accions:

• Amnistia política.
• Supressió de la censura.
• Convocatòria de Corts Constituents.

3. La Constitució de 1931

Text avançat, republicà, democràtic, laic i descentralitzat.

• Sufragi universal (homes i dones).
• Ampli reconeixement de drets

La Segona República Espanyola (1931-1936)

Després de la caiguda d'Alfons XIII i el final del govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, es proclama la Segona República com a resultat de les eleccions municipals de 1931 i l'impuls del Pacte de Sant Sebastià. En aquest acord hi participaren diverses forces polítiques:

• Dreta Liberal Republicana: Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura.
• Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux (partit de centre).
• Acció Republicana: Manuel Azaña (partit de centre-esquerra que posteriorment s'anomenarà Izquierda Republicana).
• PSOE: Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero.
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): representada en l'àmbit republicà per líders com Lluís Nicolau d'Olwer (Acció Catalana

Història de Catalunya: de la Restauració a la Dictadura

(A) El catalanisme conservador i tradicional

Durant la implantació de l'Estat liberal, els sacerdots van ser cridats a ser subordinats i, amb les normes estrictes del Vaticà, van donar suport a Alfons XII.

Per tant, es va fundar un moviment cultural i intel·lectual a la ciutat de Vic: el vigatanisme.

La liderava el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, defensor del catalanisme cristià.

Josep Torras i Bages va publicar l'any 1892 "La tradició catalana", en què defensava que l'esperit català estava a la:

• família

• propietat

• religió.

També proposava un canvi social que consistia en la Edat Mitjana idealitzada com a model de valors; a més, volia implantar una estratègia regionalista.

(B) La

Política exterior

En esclatar la Segona Guerra Mundial, el govern franquista va proclamar la neutralitat en el conflicte, però l'entrada d'Itàlia en la guerra va provocar un canvi d'actitud i Espanya es va declarar no bel·ligerant.

L'atac nazi a la Unió Soviètica (1941) va fer decidir al govern franquista enviar un suport a Alemanya: un cos de voluntaris anomenat la División Azul, format per 18.000 homes que van actuar al front de Leningrad. Va patir uns 5.000 morts i centenars de presoners.

Tot i això, el desembarcament angloamericà al nord d'Àfrica i la derrota d'Alemanya a Stalingrad van fer que Espanya tornés a l'status de país neutral i retirés els efectius de la División Azul, encara que durant molt de temps Espanya va continuar...

La Restauració

Ritme de la Restauració

Interessos de classes dominants (noblesa i Església).

Donava molt poder al monarca, que era Alfons XIII (forma política: monarquia constitucional).

El poder estava dividit entre conservadors i liberals (bipartidisme).

El 1917 la Restauració entra en crisi per inestabilitat política: el sistema no permetia la seva pròpia reforma i excloia l'oposició. Conflictivitat social en augment: irrupció de l'obrerisme (CNT/UGT). Guerra del Marroc.

Catalanisme i Restauració

Catalanisme i Restauració

Des dels inicis del segle XX el catalanisme va augmentar la seva influència.

El partit principal, la Lliga Regionalista, va arribar a un acord amb la Restauració i van crear un autogovern català, la Mancomunitat (1914-...

La proclamació de la Segona República (1931)

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals convocades pel Govern de l'almirall Aznar, amb dos resultats diferenciats:

• Municipis rurals: S'hi van imposar les candidatures monàrquiques.
• Nuclis urbans: Va triomfar la conjunció republicanosocialista.

A Catalunya, el partit vencedor va ser ERC, presidit per Francesc Macià. El 14 d'abril, el mateix dia que Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar Espanya, es va proclamar la República. A Madrid es va fer efectiu el Pacte de Sant Sebastià (format per republicans conservadors, d'esquerres, radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs) i es va constituir el govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora,...

Felip IV, el rei planeta

Felip IV volia acabar amb la corrupció del valit de Felip III, reforçar el seu exèrcit i les seves finances i crear les juntes. El seu valit fou el comte-duc d'Olivares i, en morir el 1643, el substituí el seu nebot, Méndez de Haro.

El comte-duc pretenia tornar a ser algú a nivell internacional, la qual cosa suposava que tots els territoris s'esforcessin com ho feia Castella. A canvi, es repartirien els beneficis de l'imperi. A més d'això, el comte-duc també volia acabar amb la corrupció i va intentar millorar l'agricultura i la indústria.

Les juntes i les reformes

També va crear les juntes; la més important fou la Junta Grande de Reformació, que volia millorar l'agricultura, fomentar l'increment demogràfic...

La Segona República

Dictadura d'Alfons XIII: destitueix Primo de Rivera i nomena Berenguer, fracàs de Zaragoza.

Proclamació de la República el 12 d'abril, eleccions municipals el 14 d'abril. Es declara la República. Companys i Macià proclamen l'autonomia de Catalunya, Madrid no d'acord, el Govern no ho accepta, sí a l'autonomia.

Partits polítics

Esquerres: defensen la República federalista, autonomia, canvis socials i no a l'Església ni a l'exèrcit (Izquierda Republicana, Azaña, PSOE, Largo Caballero, Ocaña, Ibárruri).

Dretes: defensen la Monarquia i l'exèrcit, centralisme (partits feixistes: les JONS i Falange; partits monàrquics partidaris d'Alfons XIII i Calvo Sotelo). Autonomistes catalans: Lliga Regionalista, PRR, ERC, BOC,...

Les claus del nou sistema polític

Va començar el 1874, en un context de gran inestabilitat, amb una època de conflictes en què tothom es feia la guerra. No hi havia una policia que garantís l'ordre. Martínez Campos va executar un cop d'estat que va comptar amb el suport militar i dels conservadors, i que va permetre el retorn del fill d'Isabel II.

Nou règim polític

Es va restaurar la monarquia amb Antonio Cánovas del Castillo, líder del Partit Conservador d'Espanya, conegut com l'arquitecte de la Restauració. Aquest nou règim havia de fer front a tres problemes:

1. La gran diferència entre moderats i progressistes.
2. La intervenció militar en la política.
3. La contínua violència i els enfrontaments.

Per solucionar-los es van proposar dues...

El Bienni conservador (1933-1936)